Un policia local salva d’ofegar-se un pare i els seus dos fills a La Manga

El David, de Cartagena de 38 anys, es trobava amb la seva dona, cap a dos quarts de tres del migdia, «menjant-me un entrepà a la platja» quan, gràcies al fet que «tinc entrenament» respecte a això, va detectar que hi havia «una família que ho estava passant malament, que tenia problemes amb el corrent». Primer em vaig acostar al socorrista i el vaig advertir» i, tot seguit,  va agafar la seva taula i va anar «corrent per la sorra» per treure pels seus propis mitjans les persones que tenien problemes. «Vaig fer una carrera amb la taula», comenta.

«Vaig arribar fins a ells, els nens van pujar a la taula, els vaig tranquil·litzar, i el pare em va dir que els seus fills no sabien nedar», rememora l’agent. «Li vaig dir que no s’havia de preocupar». Amb els dos menors a sobre la taula, i l’adult agafat a la tala també, «els vaig treure del corrent». Una vegada sans i estalvis a la sorra, van quedar a disposició del socorrista. Sans i estalvis. I agraïts. 

El municipal apunta que «cada any s’abalisava aquesta zona, però aquest any no s’ha fet i això està portant problemes». Tot i que no culpa ningú, el fet de senyalitzar el lloc és una cosa que, segons el seu parer, s’hauria de reparar. 

Deu rescats cada estiu

Per deformació professional, i per vocació de servei, el David es va adonar que la família no podia sortir de l’aigua. És així quan «tu veus algú que està mirant cap a la vora i va cap enrere». «Ells no tocaven a terra», puntualitza.

Salvar banyistes «ho veig com una cosa normal», ja que «els surfistes ho fem moltes vegades». Recentment, juntament amb la seva dona i un company de la Policia Nacional, van treure quatre nens que no aconseguien sortir de l’aigua a Calblanque. Rescats així se li presenten «deu vegades a l’estiu, fàcilment». 

Notícies relacionades

Un robatori de droga, després d’assassinar Valentín Moreno

"Ens amoïna la gent de les masies"

Ajudar ho porta en l’ADN d’agent i d’ésser humà. El David, que que vuit anys que és policia local de Cartagena i abans va estar vuit anys més destinat a la Ciutat del Sol, considera que «això ho faria qualsevol persona, sigui policia o no». «Vull creure que sí. Que em rescatarien si un dia em passa a mi», manifesta. 

Per raons professionals, no és la primera vegada que salva algú. No només a l’aigua: com a policia, ha rescatat persones d’incendis i a d’altres els ha practicat la reanimació cardiopulmonar, fins a l’arribada dels sanitaris. Aquest diumenge a Galúa, va preferir posar-se a un costat quan el pare i els seus petits, ja sans i estalvis a la vora, van quedar amb els socorristes. I és que, quan són trets de l’aigua, «a la gent li fa vergonya ser el centre d’atenció». El pare, això sí, li va estrènyer la mà i es va mostrar molt agraït amb el seu àngel de blau, que va canviar l’uniforme per la taula i la vocació del qual no descansa.