Hugo Fontela, pintor: «Avui més que mai l’art és necessari»

Hugo Fontela (Grado, 1986) és la viva mostra que Astúries brilla pel preromànic i els grans clàssics com Carreño Miranda o, més pròxims en el temps, Nicanor Piñole i Evaristo Valle, però també per l’art contemporani. Fontela, que fins al 25 de juny mostra a la galeria Marlborough de Barcelona l’exposició ‘Green paintings’, amb set obres de gran format que evoquen la natura i plantegen un recorregut per la complexa línia que separa l’abstracció de la figuració, és un dels pintors vius més cotitzats a Espanya i als Estats Units, els dos països on alterna residència.

El 2005 va rebre el premi BMW de pintura i va començar una carrera internacional en què sempre l’acompanya la seva dona, la fotògrafa d’Oviedo Carmen Figaredo. El 2007 va guanyar el premi al millor artista a la fira ESTAMPA, concedit per l’Associació de Crítics d’Art de Madrid, i el 2011 el Museu de l’Abadia de Montserrat, a Barcelona, va exhibir una mostra dels seus treballs fets a Amèrica, inaugurada pels llavors prínceps d’Astúries. ‘Niemeyer by Fontela’, al Centre Niemeyer d’Avilés, va ser, aquell mateix any, una altra de les fites en la seva carrera.

La campanya «Orgull s’escriu amb H», impulsada per l’empresa tecnològica HONOR per desmuntar tòpics, en aquest cas en l’art, i promocionar Astúries a Espanya a través de Prensa Ibérica, grup a què pertany aquest diari, indaga en la figura d’aquest artista que estima la naturalesa i mai oblida les seves arrels.

La bona salut de l’art contemporani

«Hi ha un bon nombre d’artistes contemporanis que estan treballant a Astúries, d’aquí i d’altres regions. L’art contemporani asturià, més enllà del preromànic, gaudeix de molt bona salut», assegura Hugo Fontela. «Crec que hi ha una ànima del nord que envaeix els artistes asturians, i potser aquest sentir, aquesta emoció amb el nostre entorn, amb el nostre paisatge, fa que s’afinin sensibilitats que ens interconnecten a tots. Se sent Astúries, es porta per dins», afegeix l’artista.

Sortir al món, una necessitat

Notícies relacionades

María Ortiz pren possessió com a directora general de Prensa Ibérica a Extremadura

Catalunya tindrà sis nous radars autònoms per a les carreteres amb més accidents de trànsit

Després d’estudiar a l’Escola d’Art d’Oviedo, i a punt de començar Belles Arts, Hugo Fontela se’n va anar a Nova York, la ciutat que es va convertir en la seva segona casa. «Penso que és necessari sortir. El món ja és un lloc global i està molt bé veure el que hi passa, aprendre, i després tot aquest bagatge, tota aquesta formació, tota aquesta experiència, portar-la aquí». El pintor asturià destaca la importància dels galeristes i els col·leccionistes en l’ecosistema artístic. «Si un aconsegueix, des de la reflexió, estar un sol minut davant d’una obra d’art, al final trobarà, d’una manera o una altra, bellesa, un missatge. Els temps són uns altres, van en una altra direcció, i per això, avui més que mai, l’art és tan necessari», reflexiona.

Des de Nova York, inspirat en Astúries

«Vaig haver d’anar-me’n a una gran ciutat com Nova York per descobrir que potser la inspiració, el que a mi m’emocionava, allò que formava part de mi, era el paisatge del nord, el paisatge asturià. Tot i que jo al pintar no estigui pintant un paisatge d’Astúries concret, estic pintant aquella ànima que ens emociona als asturians», conclou Fontela.