La derivada de ‘carn’ despista els alumnes en la selectivitat i obre un debat lingüístic

El segon dia de la selectivitat va estar marcat per l’examen de Llengua i Literatura Catalana, considerat «fàcil» i «assequible» per la majoria dels alumnes. Aquesta placidesa la va trencar la paraula derivada de ‘carn’ que es requeria en un exercici i que va despistar molts estudiants. A més, a posteriori, va sorgir en l’àmbit lingüístic un debat sobre les dues opcions que es van donar com a correctes: ‘acarnissament’ i ‘encarnissament’.

L’exercici en qüestió, en la part comuna de reflexió lingüística, demanava completar la següent frase amb una derivada de la paraula ‘carn’: ‘El presumpte culpable va cometre l’assassinat amb traïdoria i (carn)’. Les respostes considerades correctes són ‘acarnissament’ o ‘encarnissament’. «Jo hi vaig posar ‘carnisseria’». «Jo ‘carnissada’», comentaven dues alumnes de l’institut Salvador Espriu de Barcelona. «Jo vaig posar ‘carnassa’», apuntava una jove de l’institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt, evidenciant que la paraula els va agafar per sorpresa.

En l’àmbit lingüístic, la paraula ‘encarnissament’ va donar joc ja que és una paraula que existeix però no està acceptada com a normativa ni al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), ni a l’Optimot de la Generalitat ni a l’esadir.cat, aquest últim molt més permissiu que els anteriors. Sí que apareix referenciada, tanmateix, al Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll i al Corpus Textual de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. El primer recull varietats dialectals dels territoris catalanoparlants i el segon inclou paraules que en algun moment s’han utilitzat en la llengua catalana.

Al Corpus, ‘encarnissament’ apareix cinc vegades. L’últim cop que es va utilitzar en un text literari va ser a ‘L’hereu’, de Prudenci Bertrana, el 1931. Les altres quatre apareixen a les obres ‘La papallona’ i ‘Vilaniu’, de Narcís Oller, de 1882 i 1885, respectivament; a ‘Vuyt dias en Camprodon: excursió entomológica y botànica’ (1889), de Miquel Cuní i Martorell,  i a ‘La cerámica en la Exposició Nacional d’Industrias Artísticas’ (1893), de Bonaventura Bassegoda i Amigó. Literàriament, doncs, queda clar que la paraula està en evident desús. Col·loquialment, sí que sembla que se’n pot fer més ús

Els filòlegs consultats per aquest diari coincideixen que, amb puresa, la paraula no és normativa, i per tant no és correcta, però apunten que sí que existeix i està ben formada. En aquest sentit, consideren que els correctors de les PAU l’han donat com a bona perquè evidentment existeix i perquè, atenent a l’exercici de formació de paraules derivades, els prefixos i sufixos estan ben utilitzats i, per tant, la paraula està formada correctament i ben derivada. Les PAU consideren que han sigut «benèvoles» acceptant les dues fórmules.

Disquisicions lingüístiques al marge, els estudiants van sortir satisfets de l’examen de Llengua i Literatura Catalana. «Era una prova assequible», opinaven alumnes del Salvador Espriu. Ho corroborava Adriana Cabral, una jove d’origen uruguaià que feia les PAU per tercera vegada. «Les convocatòries del 2021 van ser més difícils. Aquesta vegada, les preguntes eren més fàcils i amb prou feines hi havia fonètica», valorava. Les correccions d’aquesta prova es poden consultar aquí.

L’opció A incloïa una comprensió lectora basada en l’obra ‘Nocturn’, de Jaume Cabré, mentre que en la B es proposava un text d’’Avatars humans per portar terme asajos clínics’, d’Anna Reig. Els alumnes que s’han examinat al campus Ciutadella de la UPF han trobat «estrany» el text de Cabré i per això han triat l’opció B. Els que han elegit Cabré, l’han hagut de llegir diverses vegades. «Llavors ja s’entenia», explicaven. Unanimitat en què les preguntes sobre ‘La plaça del Diamant’, de Mercè Rodoreda, i sobre ‘Aigües encantades’, de Joan Puig i Ferreter, eren «molt fàcils». Valoraven que «els verbs velars eren els típics» i han tingut els dubtes habituals sobre ortografia i temps verbals.

«Plorant» per l’examen de mates

Després d’aquest examen, els alumnes s’han examinat, en funció de la seva modalitat de batxillerat, de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials, Ciències de la Terra i Medi Ambient, Fonaments de les Arts i Grec. Aquesta serà la primera vegada que els entregaran els exàmens segons la llengua que van escollir dimarts a l’omplir el formulari autocopiador anònim. Als que van triar el català, els repartiran una còpia en aquest idioma, i a qui va triar el castellà, li donaran una versió en aquesta llengua.

L’examen més controvertit ha sigut el de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials. «He sortit de l’examen de mates coix», «quan tothom surt plorant de l’examen de mates», «una rosquilla de mates», «qui ha dissenyat l’examen de mates aplicades és un autèntic terrorista» o «encara bo que a gairebé tothom ens han anat malament les mates», han sigut alguns comentaris en les xarxes. Aquí pots consultar les correccions.

Ja em semblava difícil, però mirant les correcions encara m'ho sembla més. Que fatalidad de examen #selectivitat2022

— Judith Vallverdú (@JuuVallverdu) 15 de junio de 2022

jo arreglantme per anar a veure els professors que han fet l'examen de mates#selectivitat2022 pic.twitter.com/UGgzelXK91

— April ;) (@abril__mb) 15 de junio de 2022

No han penjat les correccions de mates perque no el saben fer ni ells #Selectivitat2022

— Sara🌹 (@saradelmm) 15 de junio de 2022

Durant l’examen de mates cs no sabia si estava fent mates o física qunàntica #selectivitat2022

— Mireia🧣 (@migrpa) 15 de junio de 2022

Algun alumne ha denunciat un «error» en la correcció. Es referia que un exercici tenia una puntuació d’1,75 punts i considerava que en els criteris de correcció es parlava en conjunt d’1,25 punts. El text explicatiu de la puntuació assenyalava: «0,25 per cada equació, 1 per la resolució del sistema». Així que en realitat estava ben explicat: són 1,75 punts: 0,25 per equació (hi ha tres equacions) i 1 punt per la resolució del sistema.

hay un error en la corrección de mates ccs de la sele en el primer ejercicio 😬😬 #selectivitat2022 pic.twitter.com/Na00c3B5iC

— sofi (@sofi22072676) 15 de junio de 2022

I sempre hi ha a qui li ha anat bé, és clar.

no entenc la gent que plorava per mates ccss avui, no era tan difícil oi? no sé, a mí m’ha anat de 10 #selectivitat2022

— laurita ☁️ (@powerfulgillies) 15 de junio de 2022

I qui ha fent servir l’humor lligant els exàmens de català i mates:

la paraula encarnissament de català era una indirecta sobre el que ens passaria a l'examen de mates

— lauu (@Lauramontagut__) 15 de junio de 2022

Notícies relacionades

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

A les 15.00 hores han començat els exàmens d’Economia de l’Empresa, Literatura Catalana, Disseny, Química i Tecnologia Industrial.

Les PAU s’acabaran dijous amb les proves d’història, matemàtiques, dibuix artístic, i llatí, i, a la tarda, història de la filosofia, història de l’art, literatura castellana, biologia i dibuix tècnic. Els resultats es coneixeran el 29 de juny.