Protesta de dones pakistaneses a BCN: «Deixin d’obligar-nos a casar-nos amb homes que no estimem»

«Ja n’hi ha prou. Parin aquesta barbaritat. ¿Qui és el meu oncle per dir-me amb qui he de dormir? No vull que l’assassinat de les dues germanes de Terrassa es repeteixi: que la meva filla, la meva neboda o les meves amigues les matin per estar en contra d’un matrimoni. ¡Les dones volem viure les nostres vides amb llibertat! ¡Deixin d’obligar-nos a casar-nos amb homes que no estimem!». Extasiada i a crits, Huma Jamshed, presidenta de l’Asociació Cultural Educativa i Social Operativa de Dones Paquistaneses ha acabat així l’acte de condolença d’Aneesa  (24 anys ) i Urooj (21 anys), dues dones residents a Terrassa (Vallès Occidental) assassinades a Gujarap (Pakistan). Un esdeveniment que ha reunit una desena de dones pakistaneses del barri del Raval, que han clamat en contra dels matrimonis sense el consentiment de les dones.

«Molta gent pensa que el paper de la dona és el de netejar i quedar-se tancada a casa», ha començat el discurs Jamshed aquesta tarda al local de l’associació. La sala estava plena de cartells en contra de la violència masclista, dels casaments forçosos i en favor de la llibertat de les dones. I penjat a la paret, un marc amb la foto de les dues germanes assassinades presidia l’escena. «Els pares pakistanesos són els primers que viatgen a Espanya. Amb els anys regularitzen la seva situació i reagrupen els seus fills i filles», ha seguit. «Hi ha famílies que temen que les seves filles s’occidentalitzin, que perdin les seves tradicions i l’amor pel seu país: és per això que moltes famílies volen decidir casar les seves filles amb nois del Pakistan, perquè temen l’occidentalització. I això significa que siguin lliures», ha assenyalat.

La presidenta de l’associació també ha remarcat que un altre dels problemes després dels casaments forçosos s’expliquen per la llei d’estrangeria a Espanya. «És l’única manera que troben moltes famílies per arribar a Europa: a través del matrimoni amb les noies que ja tenen documentació». Una xacra que no només transforma les dones en un botí, sinó que les esclavitza per sempre. «A l’estar reagrupades pels seus pares o marits, la documentació d’aquestes noies depèn de les seves famílies. Separar-se’n implica també quedar-se sense papers», ha seguit.

Homes a demanar explicacions

Notícies relacionades

Alves recorre la seva ordre de presó i demana la seva excarceració

Prendre una copa de vi al dia provoca 4.600 casos de càncer de mama a l’any a la UE

Tot aquest entramat de dificultats són els que impedeixen o fan molt difícil que les dones ateses per aquesta associació aconsegueixin acabar amb els seus matrimonis. «Cada dia venen una o dues dones que expliquen les situacions per què passen. El problema és que gairebé totes s’acaben perdent: no poden suportar la pressió familiar que exerceixen davant d’elles», ha explicat. «¡Fins i tot venen homes a demanar-nos explicacions per les dones que s’han escapat de casa!», va exclamar Jamshed. Al segon pis de la seu de l’entitat hi ha una sala amb matalassos a terra. «Aquí han arribat a dormir moltes dones amagades de les seves famílies per impedir que les casessin», va explicar.

«Al Pakistan, a l’Afganistan... matar una dona és com matar una formiga. No valen res per a ells», ha afegit Shola Rashid, refugiada afganesa que també lluita pels drets de les dones al seu país. «Fa anys, la meva filla va estar a punt de ser víctima d’una violació i un assassinat. Ara recordem aquestes joves que vivien a Terrassa però els assassinats contra les dones que volen ser lliures passen diàriament als nostres països», ha denunciat. «El problema és que no es permet a les dones fer res, s’han de tancar a casa. Les víctimes són innumerables», ha afegit. Després de la roda de premsa, les dones han encès unes espelmes, han fet un minut de silenci i han tallat el carrer de Les Flors, al Raval. Paral·lelament, aquest dijous les associacions feministes de Terrassa també han fet una concentració davant l’ajuntament de Terrassa per protestar contra aquest doble crim.