La Policia va trobar a la clínica dental d’Alzira un pot buit d’anestèsic diferent del que l’anestesista investigat va lliurar a Sanitat

De fet, aquest dilluns no només han tornat a comparèixer davant la magistrada els pares de les dues petites i diversos testimonis, sinó que també ho ha fet l’odontopediatra que va practicar diferents intervencions a les menors, tot i que aquesta vegada ha estat citada com a investigada, és a dir, s’afegeix als dos ja imputats: l’anestesista, sobre qui recauen la major part de les sospites de per què una de les nenes va morir i l’altra gairebé, i la propietària de la clínica, la presumpta responsabilitat de la qual resideix a determinar si el centre estava o no habilitat per fer sedació conscient als pacients i, en tot cas, si les instal·lacions eren les adequades per a aquest tipus d’acció.

Els primers a parlar davant la magistrada han estat els pares de la menor morta, en tractament psiquiàtric des que van passar els fets, ja que la petita era la seva única filla, fruit a més d’un prolongat tractament de fertilitat. Tant ells com els pares de la menor que es va salvar estan personats en la causa com a acusació particular, per la qual cosa en l’acte d’ahir es van reafirmar que volen romandre en el procés i arribar fins a les últimes conseqüències.

La jutgessa ha estat esperant a rebre bona part dels resultats de les proves sol·licitades tant a instàncies del grup d’Homicidis de la Policia Nacional com per les parts personades, i que han servit per posar sobre la taula dades que contradiuen principalment la versió aportada per l’anestesista. Com es recordarà, la nena de 6 anys va ser la primera a ser atesa. A les 9.40 hores va ser adormida amb sedació conscient per l’anestesista i al llarg de dues hores, l’odontopediatra li va practicar tres extraccions -una d’elles, només l’arrel- i set empastaments. La nena va ser portada a un altre gabinet a manera de sala del despertar i passades les 12.00 hores, la mare se la va endur a casa.

Cinc hores després, a les 17.00 hores, la clínica va rebre una trucada des de l’Hospital de la Ribera en què la metgessa d’urgències li demanava saber quins fàrmacs li havia administrat. L’ara investigat li’n va dir dos: midazolam i propofol. Tanmateix, quan la Policia li va prendre declaració com a testimoni, va afegir tres fàrmacs més -ketamina, atropina i dexmedetomidina- i va donar tota mena d’explicacions de quantes dosis i cada quant de temps li havia administrat a la nena: per a aquell moment, ja havia lliurat mostres de tots ells als inspectors de la Conselleria de Sanitat i suposava que els agents escorcollarien la clínica, com així va ser.

Dos pots diferents de propofol

Aquell registre va servir per recuperar dels contenidors de residus clínics no només les vies emprades per a l’administració intravenosa, sinó també els envasos buits. Segona contradicció: Homicidis va detectar que als inspectors de Sanitat els havia facilitat una mostra de propofol, el fàrmac sota sospita, ja que és el més exposat a contaminar-se amb microorganismes que poden arribar després al pacient a través de l’administració intravenosa i generar una sèpsia, que no era la utilitzada a la clínica amb les dues menors. I com ho van esbrinar? Perquè el rebutjat al contenidor de la sala on van ser intervingudes totes dues menors era d’una partida totalment diferent, amb diferent número de lot i data de caducitat.

No són les úniques contradiccions en què ha incorregut. També va "oblidar" en la primera declaració fer referència al fet que hi va haver una tercera menor que va tenir problemes. Era una nena de 5 anys atesa en una clínica de Paterna, que la Policia va localitzar després d’aquella primera declaració del llavors encara testimoni, després que aquest confessés, d’una banda, que sostreia els fàrmacs i la resta d’elements sanitaris -les vies, les claus...- de l’Hospital de Manises, on havia estat treballant fins al 31 d’octubre, i de l’altra, que havia tractat altres menors en centres de Paterna i de Sagunt.

L’"oblit" de la nena de Paterna

Només després que els agents d’Homicidis prenguessin declaració al propietari i als empleats d’aquell centre dental de Paterna, del qual va ser advertit l’anestesista, aquest va trucar als investigadors i va demanar tornar a declarar per ampliar la seva primera declaració argumentant que havia oblidat comentar un assumpte. L’"assumpte" era, precisament, les complicacions experimentades per aquella nena, amb la qual havia utilitzat els mateixos medicaments per sotmetre-la a sedació conscient.

És més, ell mateix va reconèixer que havia arribat fins i tot a parlar amb la mare de la menor per preguntar-li pels símptomes de la nena, després que la progenitora es posés en contacte amb la clínica anunciant que duria la seva filla a urgències de l’hospital. Malgrat això, l’anestesista no ho va esmentar en la seva primera declaració.

Oferiment d’accions a l’hospital

A més, a banda dels pares, la jutgessa ha ofert accions al responsable de Farmàcia de l’Hospital de Manises, precisament com a perjudicat per la presumpta sostracció de fàrmacs i material sanitari per part de l’ara investigat, tal com va avançar en el seu moment Levante-EMV.

De fet, el farmacèutic va ser qui va aportar a la Policia en la seva declaració davant els investigadors d’Homicidis el llistat de factures de compra de la major part dels medicaments intervinguts a l’anestesista, ja que alguns d’ells no procedien d’aquell centre.

Notícies relacionades

El fort vent obliga a suspendre la circulació de trens entre Figueres i Portbou

Eva Cristina, diagnosticada de fibromiàlgia als 19 anys: «No vull que em vegin dèbil»

Pel que fa a l’odontopediatra, la magistrada li va formular pràcticament les mateixes preguntes que ja li havia plantejat Homicidis quan la va interrogar en qualitat de testimoni, i les seves respostes han estat idèntiques. La jutgessa no ha dictat cap mesura cautelar en el seu cas.

Quant a la propietària de la Clínica Dental Mireia, que va ser detinguda en el seu moment per la Policia Nacional, igual que l’anestesista, la investigada ha tornat a argumentar que es va limitar a acatar l’escassa normativa autonòmica, aprovada al desembre i ampliada al febrer. De fet, la Comunitat Valenciana és una de les quatre autonomies que tenen menys legislació respecte a aquest tipus de pràctiques en l’àmbit extrahospitalari.