Resistència als ‘smartphones’

‘Vade retro’, iPhone: els mòbils ‘vintage’ reneixen amb l’ànsia de desconnexió

Atabalats per la dependència a les pantalles, alguns usuaris opten per desfer-se dels seus telèfons intel·ligents i tornar a dispositius molt més rudimentaris

MONICA TUDELA

«Mai he tingut un ‘smartphone’». Tot i que sembli mentida, aquesta és una realitat possible. És el cas de Marina Sáez, il·lustradora de Barcelona. A la seva butxaca no té un telèfon intel·ligent amb xats, xarxes socials, càmeres d’última generació i pantalla tàctil, sinó un Nokia senzill, lleuger, compacte i en blanc i negre que les noves generacions podrien confondre amb un comandament a distància.

El seu cas és una anomalia. «Al principi hi vaig renunciar com a elecció, però ara és cada vegada més un acte de resistència, perquè tot està fet perquè en tinguis un», va explicar a EL PERIÓDICO. Des que la irrupció de l’iPhone l’any 2007 va transformar per complet el rumb de la telefonia mòbil, el mercat dels ‘smartphones’ no ha parat de créixer. Actualment, uns 6.648 milions de persones tenen un telèfon intel·ligent, gairebé un 84% de la població mundial. En els últims cinc anys, el nombre d’usuaris s’ha disparat gairebé un 50%. La seva projecció és seguir a l’alça.

Desconnectar més

El constant accés a la pantalla s’ha convertit en una rutina irracional, un gest automatitzat que s’ha imposat tant en la nostra vida personal com a la nostra feina. La connectivitat perpètua accelerada per l’anomenada economia de l’atenció ha impulsat molts canvis, però també la preocupació d’usuaris que volen desconnectar més de tanta distracció i invertir el seu temps en altres coses. «Tenim la tendència a estar amb la ment ocupada tota l’estona amb les coses de fora», explica la Marina.

Així, hi ha qui s’hi resisteix i opta per tornar a dispositius antics en què no es pot fer ‘scroll’ a Instagram, TikTok o Twitter, sinó tan sols fer trucades o enviar SMS. «Quan estàs en una taula sopant, la gent està tota l’estona amb el mòbil contestant altres missatges [...]. Jo també notava aquest moviment instintiu de buscar-lo cada dos per tres, aquesta ansietat», va explicar el Juan Carlos, de 31 anys, a aquest diari.

Flipapic.twitter.com/CQneNBjl4K
— Carles Planas Bou (@carlesplb) 30 de noviembre de 2021

Tendència a l’alça

Aquesta tendència, encara minoritària, és difícil de quantificar. Alguns informes assenyalen que la venda de dispositius no intel·ligents va passar de 400 milions d’unitats el 2019 a 1.000 milions l’any passat. D’altra banda, en els dos últims anys, la venda de ‘smartphones’ ha viscut les xifres més baixes des del 2015, una situació que es podria explicar per l’impacte de la pandèmia.

A més, als països pobres o en via de desenvolupament la falta d’accés als dispositius intel·ligents no és una opció, com sí que passa puntualment en altres nacions on estan més arrelats. Tot i així, una recerca ràpida a Google Trends deixa entreveure que, a Espanya, l’interès pels termes ‘mòbils antics’ ha anat fluctuant al llarg dels últims anys, però que va arribar al seu pic màxim a principis d’aquest abril.

Més econòmic i segur

Més enllà de la desconnexió, també hi ha qui torna als ‘telèfons tontos’ perquè són molt més barats –poden costar entre 15 i 50 euros–, perquè són més resistents i duradors o per la seva passió per un disseny retro diferent del que impera en el dia d’avui, tot i que aquest últim és més un interès de mercat.

Notícies relacionades

Un altre dels motius que poden portar els usuaris a tornar als dispositius clàssics és la seguretat. I és que, abans que sucumbissin a la connexió ininterrompuda a internet, els mòbils podien ser més resistents a les infiltracions. Al febrer, Nokia va assegurar que les seves importacions a Israel s’havien disparat un 200% després de conèixer-se que la policia va utilitzar Pegasus per espiar les comunicacions de tota mena de ciutadans. Els coneguts com a ‘burner phone’, barats i de prepagament, són utilitzats habitualment per grups criminals per evitar el rastreig de les autoritats.

Nokia i altres fabricants que van dominar la telefonia mòbil a principis de segle no poden competir amb els gegants d’ara –Apple, Samsung, Xiaomi i Huawei– ni en vendes ni en qualitat. Però els mòbils no intel·ligents sí que poden oferir una alternativa a un món tan hiperconnectat.