Resistència als ‘smartphones’
‘Vade retro’, iPhone: els mòbils ‘vintage’ reneixen amb l’ànsia de desconnexió
Atabalats per la dependència a les pantalles, alguns usuaris opten per desfer-se dels seus telèfons intel·ligents i tornar a dispositius molt més rudimentaris

«Mai he tingut un ‘smartphone’». Tot i que sembli mentida, aquesta és una realitat possible. És el cas de Marina Sáez, il·lustradora de Barcelona. A la seva butxaca no té un telèfon intel·ligent amb xats, xarxes socials, càmeres d’última generació i pantalla tàctil, sinó un Nokia senzill, lleuger, compacte i en blanc i negre que les noves generacions podrien confondre amb un comandament a distància.
El seu cas és una anomalia. «Al principi hi vaig renunciar com a elecció, però ara és cada vegada més un acte de resistència, perquè tot està fet perquè en tinguis un», va explicar a EL PERIÓDICO. Des que la irrupció de l’iPhone l’any 2007 va transformar per complet el rumb de la telefonia mòbil, el mercat dels ‘smartphones’ no ha parat de créixer. Actualment, uns 6.648 milions de persones tenen un telèfon intel·ligent, gairebé un 84% de la població mundial. En els últims cinc anys, el nombre d’usuaris s’ha disparat gairebé un 50%. La seva projecció és seguir a l’alça.
Desconnectar més
El constant accés a la pantalla s’ha convertit en una rutina irracional, un gest automatitzat que s’ha imposat tant en la nostra vida personal com a la nostra feina. La connectivitat perpètua accelerada per l’anomenada economia de l’atenció ha impulsat molts canvis, però també la preocupació d’usuaris que volen desconnectar més de tanta distracció i invertir el seu temps en altres coses. «Tenim la tendència a estar amb la ment ocupada tota l’estona amb les coses de fora», explica la Marina.
Així, hi ha qui s’hi resisteix i opta per tornar a dispositius antics en què no es pot fer ‘scroll’ a Instagram, TikTok o Twitter, sinó tan sols fer trucades o enviar SMS. «Quan estàs en una taula sopant, la gent està tota l’estona amb el mòbil contestant altres missatges [...]. Jo també notava aquest moviment instintiu de buscar-lo cada dos per tres, aquesta ansietat», va explicar el Juan Carlos, de 31 anys, a aquest diari.
Flipapic.twitter.com/CQneNBjl4K
— Carles Planas Bou (@carlesplb) 30 de noviembre de 2021
Tendència a l’alça
Aquesta tendència, encara minoritària, és difícil de quantificar. Alguns informes assenyalen que la venda de dispositius no intel·ligents va passar de 400 milions d’unitats el 2019 a 1.000 milions l’any passat. D’altra banda, en els dos últims anys, la venda de ‘smartphones’ ha viscut les xifres més baixes des del 2015, una situació que es podria explicar per l’impacte de la pandèmia.
A més, als països pobres o en via de desenvolupament la falta d’accés als dispositius intel·ligents no és una opció, com sí que passa puntualment en altres nacions on estan més arrelats. Tot i així, una recerca ràpida a Google Trends deixa entreveure que, a Espanya, l’interès pels termes ‘mòbils antics’ ha anat fluctuant al llarg dels últims anys, però que va arribar al seu pic màxim a principis d’aquest abril.
Més econòmic i segur
Més enllà de la desconnexió, també hi ha qui torna als ‘telèfons tontos’ perquè són molt més barats –poden costar entre 15 i 50 euros–, perquè són més resistents i duradors o per la seva passió per un disseny retro diferent del que impera en el dia d’avui, tot i que aquest últim és més un interès de mercat.
Notícies relacionadesUn altre dels motius que poden portar els usuaris a tornar als dispositius clàssics és la seguretat. I és que, abans que sucumbissin a la connexió ininterrompuda a internet, els mòbils podien ser més resistents a les infiltracions. Al febrer, Nokia va assegurar que les seves importacions a Israel s’havien disparat un 200% després de conèixer-se que la policia va utilitzar Pegasus per espiar les comunicacions de tota mena de ciutadans. Els coneguts com a ‘burner phone’, barats i de prepagament, són utilitzats habitualment per grups criminals per evitar el rastreig de les autoritats.
Nokia i altres fabricants que van dominar la telefonia mòbil a principis de segle no poden competir amb els gegants d’ara –Apple, Samsung, Xiaomi i Huawei– ni en vendes ni en qualitat. Però els mòbils no intel·ligents sí que poden oferir una alternativa a un món tan hiperconnectat.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Aquests són els símptomes de la variant òmicron del coronavirus
- Quan és millor fer-se el test d'antígens? | CALCULADORA
- Com s’ha de demanar la baixa per covid positiu i quant es cobra?
- Quines vacunes de la Covid es posen a Espanya? Tipus i efectes secundaris
- Efectivitat i d'on és cada vacuna: AstraZeneca | Pfizer | Janssen | Moderna | Sputnik
- Restriccions a Catalunya per la covid: Últimes mesures
- Aquests són els símptomes de la variant òmicron del coronavirus
- Quan és millor fer-se el test d'antígens? | CALCULADORA
- Com s’ha de demanar la baixa per covid positiu i quant es cobra?
- Quines vacunes de la Covid es posen a Espanya? Tipus i efectes secundaris
- Efectivitat i d'on és cada vacuna: AstraZeneca | Pfizer | Janssen | Moderna | Sputnik
- Restriccions a Catalunya per la covid: Últimes mesures
- Les PAU 2022 a Catalunya Els trigèmins excel·lents de Cabrils, 10 anys després de la selectivitat
-
- Mamarazzis: «Shakira vol anar-se’n a viure a Miami perquè no té amics a Barcelona»
- Violència sexual El violador per submissió química no és un desconegut amb l’escopolamina
- Cimera de l’Aliança Atlàntica Rússia als Balcans: l’altra amenaça de la qual parla l’OTAN a Madrid
- Directe Cimera de l’OTAN a Madrid: últimes notícies en directe
- IRPF ¿Com saber si tinc l’obligació de presentar la declaració de la renda el 2021?
- IRPF ¿Quina és la data límit per fer la declaració de la renda el 2022 i evitar una sanció?
- Campanya Hisenda Aquests són els telèfons per a la declaració de la renda del 2021
- Urbanisme Les obres de la Superilla Barcelona es posen en marxa