Presenten sis querelles per les tortures franquistes en la marxa del Primer de Maig del 1967

Tots sis han presentat als jutjats valencians unes querelles per un delicte de tortures que hauria comès la Brigada Politicosocial franquista en la primera manifestació del Primer de Maig, el 1967.

La plataforma Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme al País Valencià ha sigut l’encarregada de presentar les denúncies durant aquest matí, 55 anys i dotze dies després.

Per aquesta raó, una vintena d’associacions de la societat civil, sindicats, i representants polítics els han rendit homenatge aquest matí a la seu de CCOO a València. L’acte ha comptat amb presència dels quatre partits del Botànic i de la consellera de Transparència Rosa Pérez i el vicepresident i conseller de Vivenda Héctor Illueca.

Joan, Manuel, Paco, Salvador i Roberto van ser represaliats pel franquisme de diferents maneres. Van ser colpejats i torturats a la comissaria, jutjats per un tribunal d’ordre públic i alguns pel militar, van ingressar a la presó i van perdre els seus llocs de treball. Amb aquesta querella, asseguren, que «ja no pretenen fer seure ningú al banc dels acusats», sinó rebre veritat, justícia, i reparació. Que no és poc.

Arabia Ruiz, advocada de la cooperativa El Rogle encarregada de presentar les querelles ha explicat que «tots ells es querellen contra Benjamín Solsona (conegut com el ‘Billy el Niño’ valencià), que va faltar el 2018, però el fet que el seu nom surti a la llum, que hi hagi una llista de víctimes i es reconeguin i condemnin els delictes que va cometre és molt reparador, és fonamental que es conegui la veritat i enviar un missatge a la societat que no tolerarem que una cosa així torni a passar», explica Ruiz.

Els delictes de lesa humanitat, com va recordar Ruiz, no prescriuen. I l’objectiu de la querella és reparar, que no s’oblidi la història ni s’enterri el que va passar. L’advocada ha fet una breu exposició de la querella en la qual desmunta els arguments que la justícia espanyola ha anat esgrimint durant anys per jutjar qualsevol crim relacionat amb l’època franquista. De fet, com ha recordat també la consellera Rosa Pérez al final de l’acte, l’única causa oberta per crims del franquisme és la famosa querella argentina i es jutja a milers de quilòmetres d’aquí», ha denunciat Pérez.

Paletes i advocats de trinxera

Vicent Álvarez va assistir a la manifestació com a treballador de la construcció. Tenia el títol de llicenciat en dret però «no volia ser advocat». A ell no el van detenir en la manifestació, que va recórrer el centre de València, des de glorieta, passant pel carrer de la pau, l’antiga «Plaza del Caudillo» (actual plaça de l’ajuntament) i San Vicente Martir. Al Vicente l’agafen a les cinc del matí a casa seva. «Tenien contactes en la premsa internacional i sentia ràbia de la repressió de la manifestació i vaig decidir alertar», explica.

Va estar diversos dies incomunicat fins que va entrar, per fi, en una sala gran amb els altres cinc querellants. «Molts no es podien mantenir dret, estaven ferits, se’ls havia intentat doblegar però no ho van aconseguir. La moral era eufòrica, però hi havia molta ràbia per la injustícia. Hi havia abraçades i bromes, però no submissió ni acceptació de la situació», recorda el Vicent emocionat.

Manolo Sanmartín, que llavors treballava en una empresa de ceràmica i estudiava durant el seu temps lliure, va ser detingut dies després acusat d’organitzar la marxa en la qual van desfilar centenars de persones. «Van ser tres dies terrorífics sense parar de cops i tortura. Em van sotmetre a ofegament, i a corrents elèctrics, o com ells ho anomenaven ‘el torrador’. Fins a perdre el sentit. Però el recuperava a hòsties, i tornar a començar», recorda. Juan Montalbán, segons explica, el van arribar a llançar de cap contra la paret.

Molts van acabar a la presó durant anys per aquests fets. Paco Ventura ha recordat, entre llàgrimes «les nostres mares, que eren cada dia a la porta de la presó per portar una mica de menjar, i als advocats que ens van defensar en el consell de guerra franquista».

El Vicent també va ser a la presó. Va entrar com a paleta. Però quan va sortir «el primer que vaig fer va ser anar a la universitat i recollir el meu títol d’advocat, que el tenia allà. L’endemà em vaig fer advocat laborista per defensar els treballadors», explica.

Els que van obrir el camí

Ana García, secretària general de CCOO, ha recordat durant la seva intervenció aquests «sis valents sindicalisitas» que van decidir sortir al carrer «arriscant-ho tot». Ha assenyalat que, si avui hi ha drets com el de la vaga, la lliure reunió i manifestació, és en part gràcies als que ens precedeixen. Ha reclamat «que es conegui la veritat sobre els responsables que van replesaliar la nostra genet. Es tracta de demanar justícia» i ha sentenciat que «els drets no es regalen, cal conquistar-los, i els que s’aconsegueixen no són per sempre, cal defensar-los amb dents i ungles».

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

A l’acte han assistit responsables de Ceacoa (la coneguda com a querella argentina) i han denunciat que no «ens tancaran de nou la porta pels nassos, costi el que costi tornarem a reclamar justícia per aquests delictes de lesa humanitat que continuen sense ser investigats». Han afegit que l’acte d’aquest divendres és de «reconeixement als homes i dones valentes, sindicalistes de primera línia».

Una de les advocades de la querella ha denunciat que «sempre ens diuen que per què denunciem si ja estaran morts els victimaris. Però això no ho saben perquè les víctimes són aquí». Per finalitzar, Ruiz ha sentenciat que «el mur de la justícia és fort, però cada querella és una martellada que obre esquerdes. I avui hem donat sis martellades més».