Mobilitat urbana i crisi climàtica

El malson d’entrar amb cotxe a Barcelona

  • «He hagut de deixar el meu vehicle a casa, perquè cada dia quedava atrapada en algun embús», explica una estudiant d’Esparreguera.

  • Als problemes de trànsit s’afegeix, a més, el cost de l’aparcament, es lamenten els afectats

A1-147115062.jpg

A1-147115062.jpg / RICARD CUGAT (EPC)

3
Es llegeix en minuts

Cada dia, unes 320.000 persones pateixen embussos per entrar a Barcelona. L’odissea d’entrar a la capital catalana, per motius laborals o acadèmics, s’accentua quan es tracta d’accedir-hi amb cotxe. Les llargues cues a l’entrada i sortida de les rondes, de la C-31 o la Diagonal són habituals a primera hora del matí –especialment entre les 7.00 i les 9.00– i en les hores centrals de la tarda. Cotxes aturats, accidents i retencions quilomètriques són el dia a dia de moltes persones que accedeixen al centre de la ciutat entre setmana per estudiar o treballar. «He intentat venir amb cotxe moltes vegades però al final he optat per deixar-lo a casa, perquè cada dia acabava en un embús o un altre. Prefereixo tardar 40 minuts més i venir en transport públic», comenta Alba Aguilera, una estudiant d’Esparreguera (el Baix Llobregat), que també treballa a la ciutat. «Les classes i el meu horari de feina coincideixen amb les hores de més afluència i el trànsit per accedir és una bogeria. A més, jo estudio al Poblenou i travessar el centre en hora punta és gairebé impossible, i més si busques aparcament. Al final acabes pagant un pàrquing o venint amb transport públic tot i que això t’impliqui perdre més estona en el trajecte», assenyala Aguilera. Com ella, són molts els usuaris que reben les conseqüències diàries del trànsit en l’accés diari a la capital catalana.

Una odissea diària

Carlos Martínez viu a Mataró (Maresme), però treballa al Prat (Baix Llobregat). En el seu cas, creua Barcelona diàriament per poder arribar a la feina i el cap de setmana torna a la ciutat per comprar o passejar. «Quan es tracta de baixar al centre de Barcelona, se’t treuen les ganes de baixar-hi amb cotxe. Jo habitualment utilitzo el meu vehicle tant per anar a treballar com per anar al centre però l’accés és caòtic, especialment els dies feiners», explicava Martínez, pilot de professió.

En el cas de Norah Jiménez, una estudiant de Palafolls (Maresme), ha decidit fer un esforç i traslladar la seva residència a Barcelona. El viatge des de qualsevol punt del Maresme o la Selva fins a Barcelona implica retencions i trànsit diaris a l’entrada de la ciutat que molts cops implica o aixecar-se molt abans per poder entrar abans que comencin les retencions o bé resignar-se a les cues a l’entrada per la C-31. «Al final venir cada dia cansa, perquè ja no és només el trajecte, sinó les cues que et trobes, això si decideixes venir amb cotxe, perquè si vens amb tren és impossible saber quan arribaràs. Per això he decidit traslladar-me a Barcelona», comenta l’estudiant. A més, la dificultat de trobar aparcament –i a sobre gratuït– és un altre dels problemes que es troben un cop surten del caòtic trànsit de la ciutat. «Com que estudio a la Pompeu Fabra, normalment intento aparcar al pàrquing del Centre Comercial Glòries perquè té dues hores gratis, però la majoria de les vegades em toca pagar una mica més perquè trobar aparcament al carrer és una missió impossible», explicava Jiménez resignada.

Una dificultat afegida

Notícies relacionades

La Zona de Baixes Emissions (ZBE), a més, ha implicat que molts dels conductors ja no puguin entrar amb els seus vehicles a causa de les restriccions, cosa que dificulta l’accés de molts residents de fora de l’àrea metropolitana, on el transport públic és més escàs. «Normalment passo per les rondes, però el cap de setmana acostumo a baixar a comprar al centre. Actualment em suposa un problema accedir-hi, no només per la cua que et trobes a l’entrar per la C-31, sinó perquè tinc un cotxe que ja no pot entrar a la ciutat per les restriccions de la ZBE. He de dependre del vehicle de la meva parella o m’he d’adaptar als horaris», explica Carlos Martínez.

Els afortunats que tenen moto, com és el cas de Sergio Barranco, han trobat en la moto una alternativa al cotxe per poder moure’s. «El meu cotxe, ben aviat, deixarà de poder entrar a la ciutat. Entre altres coses, per això vaig decidir fer el pas i començar a utilitzar la moto. És veritat que a nivell de confort és molt més còmode el cotxe, però al final el temps mana i perdre tantes hores a la setmana en embussos i a buscar aparcament acaba cansant», explicava aquest enginyer d’energies, resident a Santa Coloma de Gramenet.

Temes:

Cotxes