Tots els menors de 6 anys tutelats hauran de viure amb famílies d’acollida el 2025

«La millor manera de protegir les nenes vulnerables de les xarxes d’explotació que les busquen i capten als centres de protecció és permetent que creixin en famílies o en recursos petits, flexibles i que permeten un seguiment personalitzat». Partint d’aquesta premissa i en resposta a les xarxes de prostitució desarticulades a Madrid o les Balears, el Govern i les comunitats han aprovat aquest dijous un pla d’acció contra l’explotació sexual en el sistema públic que contempla que, abans del 2026, cap menor de sis anys en situació de guarda o tutela per les entitats públiques visqui en un recurs residencial. I abans del 2031, cap menor de 10 anys viurà en una residència.

Per aconseguir-ho, el pla contempla que el Ministeri de Drets Socials elaborarà un estudi sobre els «colls d’ampolla» que impedeixen el desplegament de l’acolliment familiar, que inclogui pautes per portar a terme els canvis oportuns. Així mateix, es faran campanyes de sensibilització perquè més famílies es prestin voluntàries per acollir i es posaran en marxa models d’intervenció estandarditzats per «reduir les declaracions de desemparament».

Segons les últimes dades disponibles, 35.883 menors estaven el 2020 sota la guàrdia i tutela del sistema públic. El 53% en acolliment familiar i el 47% en residències. La llei del menor, aprovada el 2015, va establir que, de forma prioritària, en casos de violència i desprotecció, els serveis socials han de procurar la permanència dels nens afectats en les seves famílies d’origen i, si no és possible, en un règim d’acollida amb famílies voluntàries, ja que es considera que l’entorn familiar és «essencial en el desenvolupament de la infància», sempre que no hi hagi violència, segons contempla el pla.

El cinquè país de la UE

No obstant, malgrat l’aprovació de la llei, el nombre de menors en centres residencials s’ha incrementat, al passar del 41,5% el 2014 al 47% el 2020. Per això, Espanya és el cinquè país de la UE amb més percentatge de nens tutelats que viuen en un recurs residencial, cosa que en part es deu al fet que a partir del 2017 ha sigut constant l’arribada de menors no acompanyats procedents d’altres països.

Tot i que la majoria dels menors en acolliment residencial té entre 15 i 17 anys (el 56%), 1.177 menors de sis anys vivien en residències el 2020, als quals se n’ha de sumar gairebé 2.000 d’entre 7 i 10 anys. I molts no abandonen el centre residencial fins que compleixen 18 anys, per la qual cosa passen bona part de la seva infància allunyats d’una família i per això el pla ha posat el focus en ells.

Les causes

L’estratègia aprovada analitza, a més, les causes que afavoreixen que a les residències de menors es produeixin delictes sexuals: «Els abusadors troben més senzill explotar aquesta infància que altres nenes i nens perquè, d’una banda, pateixen una doble vulnerabilitat, psicològica i econòmica, i, de l’altra, perquè persisteixen algunes característiques a millorar en el sistema, com pot ser la poca intensitat de l’atenció psicològica per a la reparació del dany; l’alt percentatge de nens en acolliment residencial o l’existència –tot i que minoritària– de residències grans». Així mateix, s’ha detectat una «deficient perspectiva de gènere» en les intervencions públiques.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Per corregir aquests problemes, el pla marca que, a curt termini, es formarà en prevenció i detecció d’aquests delictes als treballadors dels centres residencials. A més, s’elaborarà un «protocol harmonitzat» amb accions específiques per evitar i intervenir en aquests casos, que connecti totes les administracions, que anirà acompanyat d’una «guia comuna d’actuació» per a la detecció, notificació i derivació a serveis especialitzats que hauran d’estar posats en marxa en el primer semestre d’aquest any.

«És una bona notícia que en aquest país, donats els temps que corren que qüestionen la violència de gènere, s’hagi firmat un acord per unanimitat. Hi continua havent acord institucional en la lluita contra la violència cap a les dones», ha destacat després de la firma de l’acord la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez, acompanyada del secretari d’Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez.