Els contractes temporals infecten Urgències

A Espanya, on el 60% dels ingressos es realitzen a través de les portes d’urgències dels hospitals, prop de 20.000 professionals (metges, infermers i tècnics) treballen en els serveis d’Urgències i Emergències. Sense formació reglada ni homogènia, fa anys que exigeixen l’especialització. Per ara, sense èxit. Aquest dimecres han acudit al Congrés dels Diputats per parlar del seu present i del seu futur. També de precarietat laboral: un 55% dels metges que treballen en aquest servei té contractes eventuals (un percentatge que en algunes comunitats és superior, assenyala Carmen Camacho, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) i subdirectora de SAMUR-Protecció Civil.

SEMES és l’única societat científica representativa de tots els professionals dels serveis d’urgències i emergències. Amb xifres aportades a aquest diari, les urgències suposen l’entrada de gairebé el 60% dels pacients que ingressen als hospitals i el 70% d’aquest percentatge acudeix a les portes del servei per iniciativa pròpia. De fet, en molts casos, són l’únic dispositiu sanitari accessible, ressenyen. Perquè, recorden, les urgències estan obertes 24 hores, els set dies de la setmana i els 365 dies de l’any.

Aquest dimecres han acudit al Congrés dels Diputats per exposar aquesta realitat davant la Comissió de Sanitat i Consum. En la trobada, han participat, entre d’altres, el president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), el doctorTomás Cobos, president de l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya (OCM), Carina Escobar, presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients, o el doctor Abdo Khoury, president de l’European Society for Emergency Medicine (EUSEM).

Tots han anat al Congrés per acompanyar els seus companys i acostar-se a una realitat no sempre coneguda: cada any, es produeixen 28 milions d’actuacions urgents i, gairebé el 80%, són atesos en hospitals. S’estima que un 19% dels metges (uns 11.000 facultatius) que exerceixen en atenció especialitzada són urgenciòlegs. I un de cada deu metges que treballa als hospitals del Sistema Nacional de Salut, ho fa a l’àrea d’Urgències. «És una assistència aclaparadora i és un baròmetre molt clar del funcionament del nostre sistema sanitari», assenyala Carmen Camacho a aquest diari.

Una vella reivindicació

Malgrat que «és una realitat estesa i assumida a Europa i a la resta del món» l’especialitat  de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE) és una reivindicació a Espanya des de fa tres dècades, recorden des de la societat científica. En la seva batalla, els urgenciòlegs al·ludeixen, fins i tot, a l’evidència empírica: ja el 2016, es va crear l’especialitat de Medicina d’Urgència i Emergències en l’àmbit de les Forces Armades. És a dir, els seus col·legues de la sanitat militar, amb presència constant a nombroses zones de conflictes, sí que compten amb una formació i preparació homologable al que passa a la resta de països desenvolupats i aliats.

Entre els arguments de SEMES, a més de voler assegurar la millor atenció per a tots els pacients, amb una formació reglada i estandarditzada i sense desigualtats territorials, el repte d’atendre dos fronts importants: un, l’atenció a una onada de patologies no-covid. Fent la vista enrere, reivindiquen el seu paper durant la pandèmia de coronavirus. La vicepresidenta de SEMES no deixa passar l’ocasió per recordar «l’esforç tan important» que van fer aquests sanitaris durant la crisi sanitària.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

A més, posa sobre la taula «un greu problema de recursos humans» i de reemplaçament generacional i al·ludeix a la dificultat de cobertura de torns i impossibilitat de previsió. Camacho incideix en la precarietat que viuen els metges d’Urgències. Entorn del 55% d’aquests professionals tenen contractes eventuals. Fa tot just uns dies, més de 5.000 facultatius firmaven un manifest del Col·legi de Metges de Madrid per exigir al Govern regional que posi fi als contractes temporals als hospitals públics, on el 52% dels metges no són fixos, i advertien que, si Madrid no els estabilitza abans del pròxim 1 de juny, aniran als tribunals.

Una inestabilitat laboral, admet Carmen Camacho, que augmenta en els serveis d’Urgències. «Hi ha una precarietat important, potser perquè aquests serveis han tardat a estructurar-se i hi ha molta heterogeneïtat de professionals amb diferents especialitats, al no existir la nostra. Els serveis d’urgències tenen plantilles escasses d’adjunts i es mouen amb residents d’altres especialitats, no de la pròpia perquè no existeix. La majoria són especialistes en Família i Medicina Interna, precisa, però és tan diversa la seva formació que també poden trobar-se des d’uròlegs a microbiòlegs», explica Camacho. La vicepresidenta de la SEMES calcula que entorn d’un 10-15% dels residents elegirien l’especialitat d’Urgències i Emergències «si estigués disponible, perquè és atractiva» però mentre no comptin amb una formació reglada i hagin de continuar formant-se «voluntàriament» serà més difícil atraure els metges més joves, afirma. Aquest dimecres, en el Congrés, joves urgenciòlesgs han llegit un manifest sol·licitant, precisament, que se’ls tingui en compte: «Som el futur de la sanitat i no se’ns està escoltant», van clamar.