Efectes de la invasió russa

La Universitat de Barcelona incorpora els primers professors refugiats d’Ucraïna

  • Es tracta dels catedràtics de Medicina i Economia Oleksander i Marina Martinenko, que van fugir de Khàrkiv després dels bombardejos russos

  • La UB ultima un pla per acollir universitaris ucraïnesos a qui la guerra ha impedit continuar amb els seus estudis

La Universitat de Barcelona incorpora els primers professors refugiats d’Ucraïna

Ricard Cugat

3
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

La Universitat de Barcelona (UB) ha rebut aquest dimarts els primers professors ucraïnesos arribats a la ciutat fugint de la guerra d’Ucraïna. Es tracta del catedràtic de Medicina de la Universitat de Khàrkiv Oleksander Martinenko i la seva dona, la catedràtica d’Economia a la mateixa universitat Marina Martinenko. Tots dos s’incorporaran a la UB com a professors visitants de la Facultat de Medicina ell i de la Facultat d’Economia ella fins al pròxim 31 de desembre, quan regularitzin la seva situació laboral a Espanya.

Tots dos professors podran continuar amb els seus projectes d’investigació, i alhora continuar fent classes ‘online’ als seus alumnes que han quedat a Ucraïna i que poden continuar estudiant de forma virtual, que no són gaires.

Oleksander i Marina Martinenko van aterrar a Barcelona el 26 de març juntament amb la seva filla, Anastasia, estudiant universitària, i els pares d’ella, Víktor i Nadiia, que són professors de Matemàtiques i de Sociologia, respectivament. La família, que vivia a Khàrkiv, va fugir després dels bombardejos que van destrossar la ciutat. La facultat d’Economia en la qual treballava la Marina va quedar destrossada. El 8 de març, van iniciar un periple que els va posar rumb a Cracòvia en cotxe i autobús. D’allà, van volar cap a Barcelona.

El seu viatge a Barcelona no s’emmarca en el programa d’acollida de la UB, sinó que és fruit de la relació personal entre Oleksander Martinenko i el professor del Departament de Cirurgia i Especialitats Medicoquirúrgiques de la UB Xavier Pastor. Tots dos es coneixen des del 1998 i han col·laborat en diversos projectes europeus que van fructificar en una relació d’amistat. Va ser el professor Pastor que va iniciar les gestions perquè la família pogués fugir d’Ucraïna. I també el que els ha buscat allotjament mentre duri la seva estada a la ciutat.

«El coneixement és l’esperança»

La parella ha remarcat el seu agraïment tant a la UB, com a amics i professors. Oleksander Martinenko ha explicat que els seus projectes han quedat en pausa per la guerra i que espera poder reprendre’ls, i ha lamentat que els bombardejos hagin acabat amb la vida de persones de la seva universitat i la seva ciutat. «Estem molt agraïts a les persones de la UB i en general a tot Espanya. El que estem vivint és molt dur. Només així podem continuar treballant i investigant», ha assenyalat el catedràtic, especialitzat en anàlisi de dades en el camp biomèdic.

També Marina Martinenko ha volgut posar en valor el fet que puguin continuar investigant i que la tasca de les universitats no es pari perquè, ha dit, «el coneixement és el futur, és l’esperança».

Plans d’acollida

La incorporació d’aquests professors és la primera de diverses que prepara la UB dins d’un programa d’acollida temporal de professors i investigadors, segons ha avançat el vicerector de Política d’Internacionalització de la UB, Raúl Ramos. Actualment hi ha tres professors pendents de poder sortir d’Ucraïna amb destí a Barcelona. «És difícil posar data a la seva arribada per què la sortida del país no és fàcil», ha detallat Ramos.

Notícies relacionades

Aquestes acollides seran fins a finals del 2022. A partir d’allà, en funció de com evolucioni el conflicte a Ucraïna, es faran els ajustos necessaris. La idea és regularitzar la situació d’aquests docents i fer-los contractes de professors visitants.

La universitat també treballa en un pla per integrar universitaris ucraïnesos que han vist interromputs els seus estudis per la invasió russa, com seria el cas de Sofia Txerbi, estudiant de Medicina refugiada a Guissona. La coordinadora del programa de la universitat en recolzament a les persones refugiades i provinents de zones en conflicte, Cati Pérez, ha explicat que el programa de recolzament a persones refugiades posat en marxa el 2015 arran de la guerra de Síria ha obert ja les portes a desenes de persones de llocs com el Congo o Síria, als quals no només se’ls eximeix del pagament de matrícula i taxes sinó als quals es dona recolzament en matèria de llengües i de suport psicològic. Pérez ha detallat que en el cas dels estudiants, com que cada cas és diferent, en el marc generalista del programa, es dona un atenció diferent i un tracte individualitzat.