Escola de Tothom veu l’acord lingüístic una «trampa» per esquivar l’aplicació de la sentència del TSJC

Aquest divendres acaba el termini perquè el Departament d’Educació compleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga tots els centres educatius a impartir un 25% de classes en castellà. A l’espera de la resposta que doni la Generalitat, la plataforma Escola de Tothom reclamarà aquest dilluns o dimarts a tot tardar al TSJC que exigeixi l’execució forçosa de la sentència. Serà a través d’una demanda col·lectiva que representa 1.500 persones. L’ Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), que forma part de la plataforma, presentarà a més una altra demanda en el mateix sentit a títol personal.

L’ anunci del pacte lingüístic d’ERC, PSC, comuns del que JxCat es va desmarcar en l’últim minut per pressions internes i que contempla que el castellà sigui certificat com a llengua docent no canvia res per als defensors del bilingüisme. Per a la presidenta de l’AEB, Ana Losada, el pacte no és res més que «una nova manera d’intentar esquivar l’aplicació de la sentència o d’aplicar-la al seu gust». Losada ha remarcat que l’acord no dona el pes adequat al castellà: «l’acord és una trampa que continua sense donar l’estatus de llengua vehicular al castellà a tots els centres».

Notícies relacionades

«La família de Canet no vol només el castellà, vol les dues llengües»

L’escola de Canet lluitarà contra la sentència del TSJC del 25% per establir jurisprudència

En un comunicat, Escola de Tothom adverteix que la proposició de llei, «en cas que es converteixi finalment en llei, no elimina la necessitat que s’executi la sentència de desembre del 2020, ja que només la impartició efectiva de, com a mínim, una quarta part de la docència en castellà a tots els alumnes catalans la compleix». «Cap modificació legislativa pot substituir el compliment efectiu de la sentència, que ja té dos mesos de retard. Aquesta ‘proposició d’última hora’ tampoc», han assenyalat.

La plataforma reclama a tots els grups del Parlament que busquin «una regulació de consens en matèria educativa que pugui ser un punt de trobada dels catalans», i han apuntat que aquest punt de trobada passa per «el ple reconeixement del castellà com a llengua vehicular i d’aprenentatge», juntament amb el català i l’aranès, a les escoles i instituts de Catalunya.