¿Per què es manifesten demà els universitaris?

Els estudiants universitaris ja van organitzar a finals de l’any passat una mobilització contra les dues lleis cuinades al Ministeri d’Universitats, la de convivència (que ja està aprovada i que substitueix un decret de l’època franquista) i la llei orgànica que regula tot el sistema (en procés d’elaboració). Respecte a la primera, els alumnes i alumnes consideraven que els grups parlamentaris van trencar el consens amb què va sortir el text del ministeri. Segons la seva opinió, la norma no considera la mediació una màxima, sinó que dependrà de cada universitat. De la segona llei critiquen que no suposa cap millora respecte a la legislació que està actualment en vigor. La mobilització, no obstant, no va tenir el ressò esperat entre la comunitat universitària.

A més de la vaga, les dues associacions estudiantils han convocat manifestacions per aquest dijous a la tarda a les principals ciutats, incloent-hi Barcelona (Via Laietana, 18.00 hores), Madrid (Lavapiés, 18.00 hores), la Corunya, Oviedo, Santander, Almeria, Granada i Valladolid. La convocatòria és tant per als universitaris com per als alumnes d’instituts.

Estudiants en Moviment i Front d’Estudiants consideren que, en els últims espeternecs de la pandèmia, les normes educatives del Govern de coalició no desembocaran en una millor educació secundària i universitària pública, sinó que «agreujaran la segregació educativa» en un marc de «crisi econòmica, digitalització de la docència i empobriment general del poble treballador». Les normes, continuen els seus portaveus, imposaran una «modernització i reorganització» del sistema laboral a causa de la «hiperespecialització» i la mà d’obra estudiantil «gairebé gratuïta».

La ‘llei Celaá’ (Lomloe) va substituir la ‘llei Wert’ (Lomce), una controvertida norma del Govern del PP que no va agradar a ningú. Les dues associacions juvenils asseguren, no obstant, que l’actual legislació educativa –que ja està en vigor i que potencia els aprenentatges per competències, les avaluacions contínues i considera que la repetició ha de ser una opció residual– només «maquilla» els aspectes més controvertits de l’anterior norma, però es desenvolupa en «les mateixes coordenades privatitzadores». Respecte a l’FP (la norma que avui aprova el Senat i que dona un impuls definitiu a aquests estudis, per als quals seran fonamental les pràctiques –remunerades en les empreses–), les associacions estudiantils creuen que desembarcarà en l’oferiment les empreses d’«obra estudiantil infraremunerada». Mentrestant, la Losu (llei orgànica del sistema universitari, que encara està en fase d’elaboració al Ministeri d’Universitats i no ha arribat al Parlament tot i que ja es va anunciar que, entre altres coses, inclourà cursos de pedagogia per als nous professors universitaris) també insisteix, segons els convocants, en «la mercantilització educativa reforçant el paper de les empreses, que es nodriran de mà d’obra barata». Finalment, la llei de convivència universitària (que ja va ser aprovada i que castiga les novatades, l’assetjament sexual i els plagis) suposa una mordassa per als estudiants, que «reprimirà i criminalitzarà».

Els convocants demanen també la gratuïtat total del sistema educatiu a tots els seus nivells i disseny d’un sistema de beques (augmentades aquest curs escolar) que impedeixi l’abandonament per part dels estudiants amb menys poder adquisitiu. Apostar per l’educació pública i deixar de finançar la concertada és una altra de les seves reivindicacions, així com la baixada de les ràtios, el ‘no a la guerra’, els lloguers de pisos assequibles i l’extensió de les psicoteràpies gratuïtes per frenar la crisi de la salut mental.