Terror, menyspreu com a dona i assassinat de la doctora Abad: anatomia d’una vida plena de violència

A la doctora Eva Abad la va matar el seu marit el 24 de juliol de 2019, assestant-li 102 punyalades. Va ser l’últim acte brutal d’una vida de maltractament caracteritzada pel domini, el terror i el menyspreu a la condició femenina de la metge. L’assassí, just després de matar la seva dona i abans d’entregar-se a comissaria, es va entretenir a consultar el seu mòbil i a respondre als missatges de text que tenia pendents.

Manel P.S. va obrir el WhatsApp, va comentar en un grup que no podria anar a sopar aquella nit perquè li havien sorgit uns problemes. També va contestar a una companya de feina i a un parell d’amics íntims. A un li va dir: «T’he guanyat jo». A l’altre: «Et dec sis cerveses».

Manel es va aixecar aquell matí amb la idea de matar la seva dona. No hi va haver alienació mental transitòria i sí premeditació i traïdoria en l’horrible crim que va acabar amb la vida de la doctora egarenca. Eva Abad es trobava immersa en una relació d’absoluta submissió envers el seu marit i aguantava estoicament els seus insults masclistes i les seves provocacions, tal com ha quedat demostrat en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Va succeir el 24 de juliol del 2019 al matí, just el dia de l’aniversari de l’assassí. Ara el TSJC ha condemnat l’homicida a 24 anys de presó, en una sentència que confirma el veredicte del jurat. Manel va matar la seva dona clavant-li 102 ganivetades amb tres armes blanques diferents. Això es deu al fet que, durant el crim, l’homicida va assestar els cops amb tant acarnissament que va arribar a trencar el ganivet amb què apunyalava la doctora.

Plenament conscient

L’assassí va provocar a la seva víctima «un gran patiment innecessari per al fi pretès de causar-li la mort», asseguren els magistrats. Un mal que, a més, l’home sabia perfectament que estava causant. «L’acusat va ser conscient i va assumir que estava provocant a la seva dona un gran patiment innecessari», conclou la sentència.

La sentència desmenteix per complet la versió que ha sostingut Manel des que es va entregar a la comissaria: que estava esmorzant amb la seva dona a la cuina del domicili conjugal, que ella li va fer un presumpte comentari feridor («a mi realment el que m’agradaria seria que et suïcidessis, que et tiressis per un pont») i que a partir d’aquell instant no recorda què va passar. Que només va tornar a tenir consciència del que estava passant quan va acabar d’apunyalar la seva dona.

El tribunal considera no provat que la doctora Eva Abad (47 anys i dos fills menors en el moment de la seva mort) fes cap tipus de comentari durant el matí d’interlocutòries. Tampoc que l’acusat patís una depressió amb ansietat que el portés a cometre el delicte amb les seves volitives o intel·lectives alterades. De fet, es considera que l’autor material del crim va portar a terme l’assassinat amb les seves facultats mentals intactes.

Aquest va ser el luctuós final d’una relació basada en la por i en la dominació que el condemnat exercia sobre la seva dona. No només en moments d’intimitat, sinó també en públic. Van ser diversos els testimonis aportats per l’acusació particular que van revelar l’estat de terror i submissió que Manel imposava en la seva relació marital. En reunions familiars o socials, davant dels seus amics i coneguts, Manel li deia «puta» i menyspreava la seva feina.

Masclista de manual

«Ell sempre havia tingut una actitud de menyspreu envers ella, totes les reunions familiars que tenien sempre li cridava. Li deia que era mala metge i la menyspreava davant la família. Dels seus fills, dels seus pares [...]», explicava una de les testimonis, que va afegir que l’assassí no feia servir aquesta actitud misògina només amb la seva dona, sinó que la feia extensible «a totes les dones de la família. Era un atac constant. En l’última reunió familiar a mi em va dir ‘puta’, i a la seva mare li va dir ‘grassa’ [...]. Ell era molt agressiu verbalment, molt despectiu».

Manel imposava relacions masclistes amb totes les dones del seu entorn. Fins i tot amb la seva filla, que en el moment del crim tenia 12 anys. L’àvia (la mare de l’assassinada) va declarar en el judici que «en la relació entre l’acusat i la seva filla, ella era la submisa i ell era el cap. El tracte era masclista».

En la mateixa línia es pronuncia el germà de la doctora, que incideix que «era una relació molt frustrant, sempre un intent d’avassallar i sotmetre. Ell sempre intentava ser molt autoritari amb la seva dona, la seva germana i la seva mare. Tenia actituds de prepotència i de voler imposar-se sempre a les dones».

L’últim testimoni en aquesta línia és el d’una amiga de la parella, que va deixar clar que Manel tractava a Eva «de manera despectiva, menystenint-la [...] que no era una persona vàlida, amb un tracte continuat despectiu, de caràcter dominant, controlador també a nivell econòmic. Ell tenia el control del compte corrent i si ella es comprava alguna cosa, ell li trucava de seguida per dir-li que ja sabia el que s’havia comprat. Li deia ‘metge de merda’».

Sense antecedents

No obstant, i malgrat l’historial provat en el judici, mai es va denunciar el maltractador. Per aquesta raó, i malgrat que la relació estava regida pel caràcter dominador i masclista de l’home, ell va comparèixer en el judici com a persona sense antecedents de violència masclista.

De tota manera, la sentència assegura ara que es considera provada «l’actitud de menyspreu a la condició femenina de Eva», i que «Manel exercia un permanent control en totes les facetes de la seva vida». Prossegueix l’escrit del magistrat dient que «l’acusat va matar la seva dona mogut per un sentiment de dominació envers a ella i de menyspreu a la condició femenina que havia demostrat amb la seva actitud en públic».

Un altre dels arguments de l’assassí que ha desmuntat la sentència és el de les presumptes provocacions de la doctora, que haurien motivat la desproporcionada reacció de l’homicida. La sentència considera provat que la intenció de Manel era matar la seva dona, i que per això es va reunir amb els seus fills el dia d’abans, a tall de comiat, en una casa que els seus sogres tenien a la platja.

Quan va acabar el seu al·legat, va agafar el cotxe i se’n va tornar a Terrassa, on va passar la nit amb la seva dona i va esperar el matí del 24 de juliol per matar-la. No hi va haver res improvisat en la seva decisió.

Una altra de les línies argumentals de l’acusat per incloure un atenuant va ser la col·laboració amb la policia, pel fet d’haver-se entregat voluntàriament. El jutge també ha rebutjat aquest punt, recordant que Manel no va ajudar en la investigació, ja que li va ser requerit el PIN del telèfon per comprovar els missatges, però ell es va negar a aportar-lo.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

En la sentència també hi consten escabrosos detalls sobre el crim, que no reproduirem per innecessaris i per expressa petició de l’advocada de l’assassinada, que va emfatitzar que «Eva tenia dos fills que són menors d’edat i que ara poden accedir a aquesta informació, sense que tinguin necessitat de conèixer certs detalls prescindibles». No obstant, en el relat de l’apunyalament s’aprecien detalls que posen de manifest la crueltat que va fer servir Manel per acabar amb la seva dona.

Després de la vista, Manel va tornar a ingressar a la presó, on complirà els 24 anys de presó a què ha sigut condemnat. De la mateixa manera, li ha sigut imposada una ordre d’allunyament dels seus fills, que són els hereus del patrimoni familiar. Manel, no obstant, no ha posat els seus béns a disposició d’ells ni de cap altre dels seus familiars, tal com puntualitza la sentència.