Més de la meitat dels espanyols conviuran amb zones de baixes emissions el 2023

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’anul·lar la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, basada en la falta d’informes que avalin algunes de les restriccions adoptades, va en contra del signe dels temps, tendent a ampliar les àrees en les quals es prohibeix l’accés als vehicles que més contaminen amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire urbà i els valors màxims de pol·lució permesos per la UE, que a Espanya s’incompleixen sistemàticament. 

La llei de canvi climàtic i transició energètica, aprovada pel Congrés dels Diputats el maig passat, obliga tots els municipis de més de 50.000 habitants a instal·lar aquest tipus de mecanismes, anomenats ZBE, abans del 2023. És a dir, d’aquí poc més de nou mesos un mínim de 149 localitats, en les quals viu el 53% de la població espanyola, tindran una zona d’aquest tipus. 

A partir d’aquí, la norma no detalla com les ciutats han d’aplicar la nova mesura. Hi ha diferents models en el context europeu. En l’espanyol, només dos. El de Barcelona, on la ZBE, que s’estén a gairebé tota la ciutat i urbs pròximes, restringeix l’accés als cotxes sense etiqueta segons la classificació de la Direcció General de Trànsit (els de gasolina matriculats abans del 2000 i els dièsel anteriors al 2006) entre les 07.00 i les 20.00 hores durant els dies feiners. A Madrid, en canvi, la zona ocupa molt menys espai, però incorpora més limitacions: només permet entrar al centre de la capital els residents i els vehicles que comptin amb etiqueta Eco (híbrids en general) o Zero (elèctrics o híbrids amb una autonomia de més de 40 quilòmetres). 

La llei ho deixa obert. Les directrius per als ajuntaments afectats que va emetre el novembre passat el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) tampoc determinen una extensió mínima per a aquestes àrees, que dependran de cada municipi. El document, tot i així, assenyala que l’extensió ha de ser «significativa i suficient per complir els objectius». Alhora, identifica diferents models, tant estructurals, que poden ser uniformes en àrees concretes o graduals per àrees concèntriques, com complementaris, al poder afectar per exemple campus universitaris i parcs empresarials, o bé carrers específics on es presentin determinades circumstàncies.

Tampoc es detalla quins tipus de vehicles estaran restringits. De nou, «dependrà de cada cas, havent de dissenyar-se les restriccions de manera que facin possible assolir els objectius», explica el ministeri, que a finals d’agost va aprovar 1.000 milions d’euros en ajudes perquè els ajuntaments creïn aquestes zones, comprin autobusos elèctrics i construeixin o ampliïn els carrils bici i les àrees per als vianants. 

Gairebé tot està encara per fer en la majoria de les ciutats afectades. Res garanteix que totes vagin a complir la norma en el termini fixat. El 2023, a més, hi haurà eleccions municipals a tot l’Estat, una cosa que pot frenar alguns consistoris a l’hora d’aplicar als seus territoris aquestes mesures, per la seva impopularitat entre alguns votants.

Una taxa optativa

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

En qualsevol cas, l’esforç no s’atura aquí. L’avantprojecte de llei de mobilitat sostenible, aprovat pel Consell de Ministres a principis de març i al qual encara li queda un llarg recorregut per entrar en vigor, contempla la possibilitat, però sense cap obligació, que els ajuntaments cobrin una taxa als vehicles que entrin a les zones de baixes emissions, una mesura que no és estranya en l’àmbit europeu. Les grans urbs nòrdiques, com Estocolm i Oslo, ja l’apliquen, i també ho fan Londres i Milà. 

I divendres passat, només tres dies abans de la clatellada judicial a la ZBE de Barcelona, la Generalitat, ajuntaments, diputacions, gestors d’infraestructures i diverses entitats van portar una mica més enllà el recollit en la llei de canvi climàtic. Van pactar que el 2025 les 67 ciutats catalanes de més de 20.000 habitants hagin de comptar amb un perímetre on no sigui permesa l’entrada als vehicles més bruts.