Guissona, la ‘petita Ucraïna’ de Lleida, viu enganxat a la tele amb el cor trencat

A Guissona, un petit poble de la comarca de la Segarra (Lleida), un de cada set veïns són immigrants ucraïnesos, famílies que han anat arribant els últims anys per treballar en la cooperativa de carn local atrets per la possibilitat d’una nova vida i que en les últimes hores viuen enganxades al mòbil i la televisió amb el «cor trencat».

Jaume Ars (Junts), alcalde del poble, ha explicat a EFE que els ucraïnesos són ja una part «indispensable» de l’«ànima» de Guissona, una comunitat de la qual destaca «el sentiment de grup» i la «bona predisposició per treballar».

Reconeix que hi ha comissions municipals i tècniques que treballen per la integració i per evitar que no hi hagi «guetos», però destaca els processos en matèria d’«integració» i que la convivència no és pitjor que en altres pobles pròxims on hi ha menys diversitat entre els veïns.

El president de la comunitat ucraïnesa, Andrí, és avui el metge que facilita que molts dels seus compatriotes, que no saben bé el castellà i encara menys el català, puguin explicar el que els passa.

«És tot un exemple d’integració», ha destacat l’alcalde, ja que quan va arribar al poble i fins que va tenir convalidats els títols i va aconseguir passar les proves i conèixer l’idioma va haver, com la resta, de treballar a l’escorxador local.

Poc més de 24 hores després d’iniciada la guerra, Andrí reconeix que està «preocupat», tot i que posa en relleu que tenen «menys por» que el 2014, perquè ara l’Exèrcit ucraïnès té, considera, més mitjans i recursos, i un recolzament «més clar» de la comunitat internacional.

També convençut que Ucraïna pot «plantar cara» està un altre veterà ucraïnès al poble, l’Ígor, músic de professió, que combina la seva feina a l’escorxador amb la direcció de la coral ucraïnesa a Guissona. «La gent està molt convençuda d’anar al front i defensar-se», diu.

Una de les primeres dones ucraïneses a arribar a Guissona amb el seu marit va ser la Zoriana, fa gairebé ja 20 anys, que explica a EFE que algunes de les seves compatriotes han patit atacs d’ansietat per no poder fer res per les seves famílies, que «semblen tan a prop» pel degoteig de missatges per Whatsapp, però que estan «atrapades» en una Ucraïna de la qual és ja impossible sortir per avió.

Assegura que ha insistit moltes vegades a la seva família, començant per la seva pròpia mare, ja gran i viuda, sobre la possibilitat que visqui a Espanya amb ells. «No vol, ja no es mourà», assegura la Zoriana, que ja és ella mateixa àvia de diversos nets nascuts a Catalunya.

La necessitat de mà d’obra en la indústria lleidatana del sector primari, feina que molts nacionals no volen fer, explica l’arribada d’immigració als seus municipis. De fet, el poble va tenir un important paper durant la pandèmia, recorden els seus veïns, ja que la seva cooperativa alimentària no va deixar de produir ni tan sols en les pitjors setmanes del 2020, quan, vestits amb epis, l’escorxador va seguir a ple rendiment per no desproveir les botigues de carn.

Més enllà de les històries humanes, es dona la circumstància que la relació econòmica entre Lleida, Rússia i Ucraïna no acaba en la mà d’obra.

Lleida es juga més de 34 milions d’euros en exportacions (gairebé 29 en el cas dels mercats sota jurisdicció del Kremlin i poc més de cinc en el cas dels de Kíev), segons el balanç exportador de l’any passat i les dades recollides per la Secretaria d’Estat de Comerç.

El gran damnificat en aquests moments podria ser el sector oleícola. En el sentit contrari de les relacions comercials, s’ha de recordar que Ucraïna, coneguda per molts com «el graner d’Europa», distribueix internacionalment cereals, que en el cas d’Espanya tenen entre altres usos el de pinso animal, cosa que afectaria zones ramaderes com Lleida.

Notícies relacionades

Fruites i verdures diàriament, menys precuinats i res de brioixeria industrial: així seran els menús escolars el curs vinent

L’envelliment de la població canvia els menús dels hospitals: només un 20% són dietes sense restriccions

Dijous a la nit, poques hores després d’iniciar-se els atacs, més de 500 veïns, ucraïnesos però també d’altres nacionalitats nombroses al poble, com romanesos i colombians, s’acostaven a la plaça major per guardar un minut de silenci per l’inici de la guerra.

Alguns ucraïnesos es van animar a prendre la paraula. A més de dolor i tristesa, un desig: que puguin ser acollits alguns familiars al poble si és que poden sortir del país.