La vulnerabilitat alimentària afecta el 13% de les llars espanyoles

Famílies que no saben quant menjar podran posar a la taula l’endemà. Llars on es pot menjar gràcies al banc d’aliments. Homes i dones que demanen ajuda a familiars o veïns per comprar pa, fruita o llet. Nens i nenes que només disfruten d’un bon àpat al dia: el de l’escola. Nanos que no poden celebrar l’aniversari amb amics perquè a casa ningú es pot permetre comprar un pastís. La vulnerabilitat alimentària –no tenir l’accés regular a prou aliments nutritius per portar una vida activa i saludable– afecta el 13,3% de les llars espanyoles (2,5 milions), segons revela l’alarmant estudi ‘Alimentant un futur sostenible’, de la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Daniel & Nina Carasso.

Presentat avui a Madrid, l’informe confirma que som davant d’un problema greu i estructural no imputable exclusivament a la pandèmia. La covid, per descomptat, ha empitjorat la situació, però mínimament perquè el percentatge de pobresa alimentària ha passat de l’11,9% (abans del SARS-CoV-2) a l’actual 13,3%. «Les dades són duríssimes. És com si tota la població del País Valencià i les Balears no tinguessin accés a una alimentació suficient tant en qualitat com en quantitat», explica la investigadora de la UB Ana Moragues-Faus. L’estudi evidència que a Espanya «no es garanteix el dret a l’alimentació adequada» i que, per tant, som lluny d’arribar a l’objectiu de desenvolupament sostenible 2: gana zero. «Necessitem incloure la pobresa alimentària en les agendes públiques i polítiques per desenvolupar mesures empoderadores. Això no pot continuar sent un problema invisible», remarca la investigadora, que pertany a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB.

La investigadora afirma que un dels motius principals per emprendre l’estudi –realitzat amb enquestes telefòniques a 1.350 llars de tot Espanya– va ser el fet de posar cara i ulls a les famoses ‘cues de la gana’, milers de persones omplint els bancs d’aliments, una imatge tantes vegades mostrada a la premsa. ‘Alimentant un futur sostenible’ és, segons l’opinió de Moragues-Faus, una via científica per «saber, de veritat, què està passant al nostre país». I el que està passant a Espanya és que el 5,2% de les llars (gairebé un milió) pateixen pobresa alimentària moderada o greu. Els seus membres s’han vist obligats a reduir la ingesta d’aliments per falta de recursos.

La vulnerabilitat alimentària està lligada a la vulnerabilitat econòmica. Està pal·liada, en part, per les prestacions i ajudes que reben les famílies. Un 57% de les llars reben algun tipus de prestació (que inclou pensions de jubilació o viudetat, atur, ingrés mínim vital i beques) i gairebé un 11% (10,7%) reben ajudes en espècie per accedir a aliments: banc, veïns o associacions.

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

La vulnerabilitat alimentària –coneguda internacionalment com a inseguretat alimentària en traducció literal al català– no es mesura a gaires països del nostre entorn. En els que sí que es realitzen estudis, com el Canadà, els Estats Units o el Regne Unit, els percentatges són similars als espanyols. La pobresa alimentària implica no només dificultat d’accés a una quantitat suficient de menjar, sinó també falta de varietat necessària per a una dieta equilibrada i una vida saludable. «Les conseqüències són enormes i afecten no només la salut i el benestar físic, sinó també el psicològic. No només parlem de sobrepès i obesitat, trastorns que estan lligats a malalties. També parlem de la vida social. Per exemple, ¿de quina manera es poden relacionar socialment nens i nenes els pares dels quals no es poden permetre ni celebrar l’aniversari amb un pastís? I de la salut psicològica. No saber si a casa hi haurà prou menjar demà et genera fatiga i estrès. Són persones que no poden agafar les regnes de la seva vida ni es poden relacionar bé amb els altres», analitza la investigadora.

L’estudi demostra que la vulnerabilitat alimentària no només afecta la salut física i psicològica dels espanyols, sinó que també té ramificacions en la salut del planeta. «El consum de productes derivats de models intensius de producció també és un factor de risc per als nostres ecosistemes i la preservació dels nostres recursos naturals», conclou l’informe.