Ajudes alimentàries

Pobresa infantil: la xifra de nous usuaris de beques menjador s’ha duplicat aquest curs

  • La Conselleria d’Educació va concedir 158.279 ajudes per al menjador escolar, 16.488 més que l’any anterior

  • Associacions de pares i entitats especialitzades reclamen la gratuïtat i universalitat d’aquest servei

Un menjador escolar.

Un menjador escolar.

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els efectes econòmics de la pandèmia han impactat notablement en les vides dels nens i nenes a Catalunya. Ho demostren les asfixiants dades de pobresa infantil, però també el balanç anual de la Conselleria d’Educació en relació amb les beques de menjador. El 2021 s’ha duplicat la xifra d’alumnes que abans no necessitaven aquesta ajuda però que ara sí que la requereixen. Si en el curs 2020-2021, van ser 8.049 els nous sol·licitants, aquesta any acadèmic ja en són 16.488 els menors que reben l’ajuda alimentària per primera vegada.

A data de desembre del 2021, Educació havia atorgat 158.279 ajudes per pagar el menjador escolar. És un 10% més que durant el mateix període del curs anterior. Però és que el desembre del 2020, el curs després de la covid, havien augmentat un 5% les ajudes finançades respecte a abans d’esclatar la pandèmia mundial, el desembre del 2019. En total, el 2021 el Govern es va gastar 131 milions d’euros en aquestes ajudes, 19 milions més que l’any anterior. No obstant, la Generalitat aclareix que es tracta d’una partida subjectiva i que és ampliable a com més llars la reclamin, si hi tenen dret.

Segons les dades publicades per la conselleria, la pràctica majoria dels menors que perceben aquesta ajuda reben una prestació el 70% del total de l’import del preu del menjar. Només el 20% restant té condonat íntegrament el pagament del menjador. Són 31.308 els menors que estan exempts de pagar aquest menjar equilibrat al dia, tot i que han crescut un 31,5% respecte al mateix període de l’any anterior.

Efecte devastador

«A ningú se li escapa que la pandèmia ha tingut un efecte devastador en l’economia de les famílies: molts pares han perdut la feina, estan en erto o a l’atur, i no poden pagar aquests costos», assumeix Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (AFFAC). Una realitat que apunten de fa temps diverses oenagés, per exemple Càritas. El seu últim informe ja assenyalava que els que més estan patint la crisi econòmica són les famílies amb fills al seu càrrec. «També és important apuntar que, any rere any, la pobresa infantil segueix en augment, a Catalunya ja estem en el 33%, i això, en conseqüència, implica que ajuts econòmics com les beques menjador augmentaran», exposa Pilar Orenes, directora general de l’oenagé Educo.

Continuen quedant-ne fora

Gasull insisteix que, tot i que hagi crescut el nombre de beques menjador, hi ha molts nens i adolescents que queden fora d’aquest important ajut econòmic per poder menjar. «Per exemple les famílies que no tenen papers i que els seus fills no hi poden accedir i els alumnes amb necessitats educatives especials que no poden costejar la falta de personal especialitzat per atendre’ls al menjador», diu Gasull. També assenyala el greuge comparatiu de les jornades compactades als instituts, on s’han eliminat els menjadors i les cantines escolars. El Síndic de Greuges ha explicat que el 75% dels nens que necessiten beca menjador a primària, la perden al trepitjar l’ESO.

Menjadors universals

Notícies relacionades

«Cal reconèixer la tasca de la Generalitat, però és evident que hi ha moltes famílies que no accedeixen a la beca menjador, nosaltres estem aportant més de 500 ajudes per a menjador escolar només a Catalunya», explica Orenes. Però Educo no és l’única entitat social que fa aquestes aportacions per als nens que viuen als marges. També hi ha la Creu Roja, Càritas i Save The Children, entre d’altres. «El que nosaltres reclamem és que el menjador escolar sigui gratuït, que sigui una part més del projecte educatiu del centre, i que ho siguin també les extraescolars. És evident que anar o no anar al menjador escolar suposa una important font de desigualtats per als nens, i evita l’absentisme a la tarda», insisteix Orenes.

Una tesi que comparteixen plenament les associacions de pares. «El que reclamem és que el menjador de l’escola sigui o gratuït o bé simbòlic. No té cap sentit aquest preu diari de 6,30 euros», es queixa Gasull. De fet, expliquen des d’Affac, la conselleria ha recuperat l’esborrany del decret sobre menjadors escolars, iniciat el 2017 i que finalment va quedar en un calaix. «Esperem que el nou decret pugui incloure aquesta necessitat, que el menjador sigui un dret universal per a tots els nens, igual que ho és la seva educació», insisteix Gasull.