La tripulació del ‘Villa de Pitanxo’ va estar cinc hores a la deriva al bot salvavides

La pesquera propietària del vaixell, Grup Nores, que ja havia sigut alertada, també era incapaç de contactar amb el pont del barco i començaven a témer-se la tragèdia. De fet, van arribar a avisar altres armadores, com la canguesa Moradiña, per veure si podien mobilitzar els seus vaixells a la zona i comprovar si es tractava d’un error de la comunicació i, per tant, d’un error de la radiobalisa. Enmig de la tensa espera, el Playa Menduiña Dos, que havia sigut avisat per Salvament, va arribar al lloc en què s’havia rebut l’últim senyal del barco de Marín.

Als voltants van localitzar dos bots salvavides. Eren les 10.37 hores a Espanya quan els pitjors presagis es van confirmar: el vaixell va localitzar els tres únics supervivents de la tragèdia que ha sacsejat el sector pesquer gallec i que deixa un total de nou morts i 12 desapareguts. Juan Padín, Samuel Kwesi i Eduardo Rial van aguantar durant cinc hores al mar, amb una sensació tèrmica de –17 graus, entre onades de molts metres i vents de 40 nusos. De nit. Amb quatre companys morts al costat.

El Villa de Pitanxo va emetre dos senyals, que van ser rebuts pel Centre Nacional de Coordinació de Salvament Marítim (CNCS) de Madrid a les 5.24 hores de dimarts a Espanya, és a dir, poc després de la mitjanit a Terranova. Van ser rebudes també pels guardacostes canadencs, que van coordinar l’operació.

Segons fonts del sector pròximes a l’empresa, l’enfonsament es va produir amb virulència i rapidesa, «en minuts». No obstant, la persona que estava al pont en el moment del sinistre –no s’ha pogut confirmar qui– va arribar a poder fer una trucada automàtica d’emergència prement el botó anomenat ‘distress’, de color vermell, que es troba a l’equip de trucada selectiva digital d’aquest tipus de barcos. Aquest va ser el primer senyal que va rebre Salvament. La segona, molt pròxima en el temps, va ser l’emesa per una radiobalisa del barco, que es va activar automàticament a l’entrar en contacte amb el mar.

L’operació

Després d’intentar contactar amb la tripulació, el CNCS va buscar barcos a la zona que poguessin assistir el ‘Villa de Pitanxo’. El Playa Menduiña Dos, que també treballava allà en aquell moment, era el més pròxim i va ser contactat a les 5.39 hores perquè posés rumb al lloc des d’on s’havien emès els senyals i perquè intentés contactar per les ràdios VHF amb el barco.

Ni des de Madrid, ni des de Galícia ni des de l’arrossegador de Moradiña van aconseguir saber què passava, ja que el vaixell de Marín ja havia naufragat. Enmig del no-res, a 250 milles nàutiques de Terranova, de nit i en un mar congelat, els tripulants estaven perduts. Segons va poder saber ‘Faro’, a la coberta hi havia vuit membres de la tripulació. El ‘Villa de Pitanxo’ estava virant la xarxa, una operació per a la qual aquesta dotació de coberta era suficient. El patró i el primer oficial estaven, d’acord amb les mateixes fonts, al pont de comandament. Els altres, fins a 14 membres de l’equip, dins del barco. «A aquella hora, i durant el virat de la xarxa, ell devia estar al seu camarot, segur», apunten des del sector amb referència a Manuel Navarro, el biòleg canari que anava a bord del pesquer com a observador de l’IEO. El mateix refereixen del cuiner, Fernando Santomé; del cap de màquines, Francisco de Pazo, o de l’alumne en pràctiques Raúl González, que exercia de mariner, tot i que havia embarcat per completar la seva titulació de patró. Tots estaven dins del ‘Pitanxo’.

Els bots salvavides es van desplegar com a conseqüència del sinistre i hi van poder arribar part dels tripulants. En un dels caladors més durs del món, amb onades que superaven els cinc metres d’altura i temperatures que van arribar una sensació tèrmica de –17 graus, van lluitar per la seva vida. Alguns van arribar als inflables i, durant hores, a les fosques, van quedar a l’espera d’un miracle. El ‘Playa Menduiña Dos’, capitanejat per Ramón Otero, va aparèixer a la llunyania, entre el mal temps, amb els seus llums. Al divisar els bots, s’hi van acostar. A bord, Juan Padín, Samuel Kwesi i Eduardo Rial mostraven símptomes d’hipotèrmia. Al seu costat, quatre companys més que havien mort.

Situació del vaixell

Durant tota l’operació desplegada pels guardacostes canadencs, en què es va arribar a pentinar una àrea de gairebé 3.100 quilòmetres quadrats, el ‘Villa de Pitanxo’ no va ser localitzat. Els pesquers que van participar tan sols van poder trobar-ne algunes restes, com un «tros d’aparell» trobat pel pesquer portuguès ‘Lutador’. «Si estaven posant a bord –exposa un altre experimentat capità, amb experiència a NAFO–, l’aparell estava tot unit a la maquineta. El que poden aparèixer són d’altres que no s’estiguessin utilitzant en aquell moment». És clar que, amb mal temps, qualsevol element de coberta va ben lligat per evitar desplaçaments de pes.

La zona és, a més d’inhòspita, profunda. El ‘Villa de Pitanxo’ es manté submergit a uns 1.000 metres de profunditat, cosa que descarta qualsevol opció de reflotació. El tonatge de pes mort (DWT o ‘deadweight tonnage’) és de 1.120 tones. El ‘Senefand Uno’, enfonsat el 2017 en aigües del Senegal, es va enfonsar fins a un fons de 600 metres.

En aquella ocasió, tot i que es va arribar a estudiar la possibilitat d’enviar a la zona un vaixell oceanogràfic –la radiobalisa no es va activar i mai es va determinar el punt exacte del sinistre–, va quedar finalment descartada. La profunditat del llit marí s’esbrina gràcies a les sondes, un sistema hidroacústic que emet un senyal de baixa freqüència; com més tarda a retornar aquest senyal –el transductor és un emissor i receptor de so–, més profund està el fons.

Després que el Canadà decidís suspendre les tasques de recerca dels 12 desapareguts dimecres a la tarda, els pesquers lusitans i espanyols van allargar la seva operació particular fins que es van quedar sense llum. En aquell moment, el pesquer que portava a bord els tres supervivents (Juan Padín, Samuel Kwasi i Eduardo Rial), a més de sis cadàvers, va posar «proa a terra».

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

El ‘Playa Menduiña Dos’, que va iniciar rumb cap a St. John’s de Terranova amb els tres supervivents i un total de set morts. L’estimació és que el pesquer arribi a port avui al voltant de les 11.00 hores (hora espanyola), segons va informar Salvament.

El congelador ‘França Morte’, que havia recuperat el cos d’un dels mariners morts, també es va dirigir a terra, tot i que només per fer el transbord d’aquest cadàver al Playa Menduiña Dos. «No té sentit que vagin a port els dos a fer el mateix». El vaixell ‘offshore’ Nexus, amb bandera del Canadà, porta els dos cossos restants recuperats.