El Govern ampliarà la moratòria antidesnonaments fins a la tardor

Després de la pressió per part dels moviments socials, finalment el Govern ampliarà la moratòria de desnonaments de famílies vulnerables, que s’acabava, després de cinc pròrrogues anteriors, el pròxim 28 de febrer. Segons va avançar aquest dijous ‘El País’, l’Executiu preveu aprovar al Consell de Ministres de dimarts vinent la pròrroga fins al 30 de setembre de l’anomenat escut social, desplegat després de l’esclat de la pandèmia. 

La moratòria antidesnonaments no para tots els desnonaments –només a Barcelona es van dictar 2.675 ordres de desnonament el 2021, el 90% de les quals es van aconseguir ajornar–, però permet al jutge sol·licitar un informe de vulnerabilitat als serveis socials per suspendre temporalment el procés.

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) es va reunir aquest dimecres amb el secretari general d’Agenda Urbana i Vivenda, David Lucas; el subdirector general, Anselmo Menéndez, i la cap de gabinet del secretari general, María Isabel Badía, per perseverar en la necessitat d’ampliar la moratòria. Feia temps que els moviments pel dret a la vivenda exigien al ministeri una reunió per poder parlar de dues qüestions íntimament relacionades: la moratòria i la llei vivenda, actualment en tràmit parlamentari.

La portaveu de la PAH, Lucía Delgado, va retreure a Lucas l’actitud que va tenir el PSOE amb la llei de vivenda presentada pels moviments socials el 14 de desembre, a què van votar «no», i va insistir que l’actual projecte de llei no és, segons el seu punt de vista, «una eina útil per solucionar els problemes de les persones». Igual que va fer fa uns dies la ministra Raquel Sánchez amb els sindicats d’inquilins, Lucas es va comprometre a la trobada a «millorar» la llei en tràmit parlamentari i va prendre nota sobre la necessitat d’ampliar la moratòria fins que s’aprovi la llei.

¿Què passa amb les persones grans?

Notícies relacionades

Magda Casamitjana: "Els nens, de petits a grans, han de saber què significa fracassar"

La mort de la Yaiza va ser un "acte pervers", segons el fiscal

«Vam insistir que l’ampliació no fos de dos o tres mesos, que fos més àmplia, fins que la llei estigui aprovada», assenyala Delgado, que remarca també, com va fer en la trobada amb el ministeri, la necessitat d’ampliar els supòsits de protecció d’aquesta moratòria. «No pot ser que una família vulnerable, si no té fills menors a càrrec, quedi desprotegida. Això deixa fora moltes persones grans», remarca l’activista.

Des de la PAH consideren imprescindible perquè la futura llei garanteixi el dret a vivenda que inclogui la paralització de tots els desnonaments de famílies vulnerables. Una cosa que faria innecessària la moratòria. Aquesta erradicació dels desnonaments hauria d’estar vinculada a l’obligació d’oferir un lloguer social en el cas de bancs i grans propietaris –com indica la norma catalana– i el reallotjament per part de l’administració en casos de petit propietari. L’històric

a futura lleila paralització de tots els desnonaments de famílies vulnerables.petit propietari. L’històricLa primera moratòria estatal de desnonaments es va anunciar el 30 de març del 2020. El Govern va explicar que paralitzaria els desnonaments durant sis mesos i que imposaria una pròrroga automàtica dels contractes vençuts durant la crisi sanitària també per un termini sis mesos, «de manera que ningú pogués quedar-se sense sostre durant el període que durés la pandèmia i els efectes econòmics que implica». «Un escut social per no deixar ningú enrere», deien. Així ho va dir el març del 2020, moment en què semblava inimaginable que tant la pandèmia com els seus efectes econòmics i socials, s’allarguessin tant en el temps.