Una exdiputada marroquina porta a Espanya una hipoteca islàmica regida per la xaria

Hi ha a Espanya, des de fa set anys, una entitat financera que està regida per la xaria. Té terminantment prohibida la riba, el gharar i tot el que sigui haram. I ofereix productes financers com les hipoteques halal o les assegurances takaful.

Si no ha entès gaire el paràgraf anterior és perquè no està familiaritzat amb la banca islàmica. Una alternativa a la banca convencional que va començar a funcionar el 2015 a Barcelona en forma de cooperativa. El seu producte estrella són les hipoteques halal. És a dir, que estiguin permeses per l’Alcorà. Per fer-ho, la hipoteca ha de tenir un 0% d’interessos.¿Al 0%? ¿No té trampa?. El que té són matisos, perquè la banca mai hi perd. Però en qüestió d’interessos, el percentatge és zero i el motiu és religiós: «L’Alcorà no permet la riba, que és el nom que es dona a guanyar diners sense cap tipus d’esforç. Al cobrament d’interessos. Aquesta és la principal línia vermella i està prohibida en la banca islàmica. És per això que les nostres hipoteques tenen un 0% d’interessos».

Ho explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA la fundadora de Coophalal, la primera banca islàmica del nostre país. Es diu Najia Lotfi, és espanyola d’origen magribí i es va llicenciar en Economia al Marroc. «Després vaig cursar un doctorat a la Universitat Rey Juan Carlos sobre economia clàssica i islàmica. Llavors vaig voler matar dos pardals d’un tret: posar en marxa la meva tesi i arrencar un projecte de banca halal», explica.

Lotfi s’ha vist immersa en diverses polèmiques recents. Per haver rebut subvencions per part de l’Ajuntament de Barcelona i per haver pujat una foto de Hitler a les xarxes socials. És exdiputada del PJD (Partit Justícia i Democràcia), una formació islamista marroquina amb presumptes vinculacions amb els Germans Musulmans, relació que ella nega. A totes aquestes preguntes d’‘El Periódico de España’ respon des de la seu de la cooperativa, al 45 del carrer Casp (Barcelona).

L’origen

Se li va ocórrer la idea de la cooperativa durant la seva època de doctoranda: «Mentre investigava, em vaig adonar que era una forma de banca que es podia posar en marxa aquí. Una banca que es regeix per la xaria i que compleix el que diu l’Alcorà, que posa a la banca diverses línies vermelles com la usura, els abusos, l’especulació o les ambigüitats als contractes», prossegueix.

Va reunir sis socis, de nacionalitat espanyola i marroquina, i va donar forma definitiva al projecte. Cadascun va posar 500 euros per dotar la cooperativa dels seus primers 3.000 euros, el capital necessari per arrencar. Era l’any 2015. Ara ja té 168 socis, compten amb 250.000 euros en actius i les xifres continuen pujant.

«No som un banc com a tal. No hi ha targetes de crèdit ni caixers, per posar-te’n un exemple. Som una cooperativa en què els socis s’ajuden entre si i tenim altres serveis financers diferents als habituals. Et podem finançar la vivenda mitjançant un sistema diferent d’hipoteca que el de la banca convencional», aclareix.

El glossari

Per entendre la banca islàmica cal explicar una sèrie de conceptes. El primer és que que les seves activitats han de ser halal. És a dir, que han de complir els preceptes de l’Alcorà. I això comporta prohibicions: «El primer que prohibeix és la riba, el guany sense esforç, la usura. Els interessos entrarien dins d’aquest grup i per això no els cobrem».

En segon lloc, tampoc permet l’especulació. I una altra prohibició és el gharar. O sigui, la incertesa. La informació errònia o incompleta. La lletra petita, la publicitat enganyosa i les clàusules abusives: «Per això el primer que fem és adaptar els contractes ja existents i certificar-los com a halal quan estan lliures d’abús i no hi ha ambigüitats ni confusions que puguin afavorir una part».

L’última limitació és el finançament de les activitats considerades haram. És a dir, pecaminoses o contràries a la xaria. Per això, la banca islàmica no pot invertir en la indústria del joc, alcohol, armes, pornografia..., o la indústria porcina. Lotfi explica que la seva cooperativa té inversions «per exemple en llicències de taxi de Barcelona, que ja n’hem comprat dues».

El procediment

El procedimentEl producte estrella és la hipoteca halal, perquè té un tipus d’interès imbatible. ¿Realment interessa? ¿Què cal fer per demanar-ne una? Per començar, Lotfi deixa clar que «no és necessari ni tan sols ser musulmà. Un cristià, si compleix els requisits, podria optar a aquests crèdits sense problema».

Aclarit aquest punt, el primer que cal fer per demanar una hipoteca halal és formar part de la cooperativa. El candidat demana adherir-s’hi com a soci i un departament estudia el seu cas. Si és admès, abona 350 euros de quota única i ja es converteix en membre.

A partir d’aquí, es demana al soci que comenci a estalviar, perquè la cooperativa li aportarà un màxim del 50% de l’import total de la vivenda. Si el soci ho accepta, se l’insta que busqui pis. Quan el troba, «ens posem en contacte amb el propietari i la cooperativa compra l’immoble. Després firmem amb el soci un contracte de lloguer amb dret a compra».

El soci pagarà cada mes la quantitat de lloguer que hagi negociat en el contracte a tornar cada mes, més 50 euros (aquí hi ha la clau) per costejar el funcionament de la cooperativa. És a dir, no es paguen interessos, però s’abona una quantitat addicional per a la cooperativa, «perquè el que prohibeix l’Alcorà és el guany sense esforç, no el marge comercial o el pagament d’una feina» assenyala Lotfi.

Així funcionarà fins que pagui la totalitat dels diners que se li han deixat. «Les xifres s’estableixen des del principi. No hi haurà sorpreses ni interessos, ni se li cobra de més si avança diners. És a dir, si al contracte posa que el període per tornar els diners és de tres anys i el soci avança diners i ho paga en dos anys, aquests 50 euros mensuals del tercer any no els haurà de pagar», exemplifica.

¿Desnonament?

¿I si no paga? ¿Podrien fer fora l’inquilí sense que això contravingui el que diu l’Alcorà? «No ens ha passat. Hi ha dos departaments que fan estudis previs precisament amb aquest objectiu. Demanem una garantia, un aval material. Però als contractes que firmen sí que advertim que es podria recórrer a la via judicial si incomplissin el contracte. ¿Si es podria arribar al desnonament? Si no paga el lloguer, sí. Però ja et dic que no ens ha passat mai, seria un cas extrem», explica Lotfi.

Els crèdits halal també s’utilitzen per obrir negocis. Aquí funcionaria d’una altra manera, partint dels beneficis: «En aquest cas, nosaltres hi entrem com a socis. Entenem que la cooperativa hi posa els diners i el soci, el treball. Així, si un vol posar una botiga i requereix finançament, els beneficis es repartiran al 50% entre ell i la cooperativa. Però nosaltres només posem el 50% del finançament. Així que, d’aquest 50% dels beneficis, ell se’n quedarà la seva part, que és la meitat. Així, el repartiment acaba quedant en 75% per a ell i 25% per a la cooperativa».

Els socis també contracten productes financers que donen beneficis. Ingressen els seus diners en dipòsits i Coophalal els mou «en activitats que no siguin haram. Els beneficis obtinguts amb les llicències de taxi que hem comprat a Barcelona es reparteixen periòdicament entre els membres de la cooperativa», explica la presidenta. L’últim producte és l’anomenat takaful, una assegurança solidària contra sinistres que inclou, per exemple, la repatriació del cadàver.

Diuen els experts

El negoci sembla funcionar. Van començar amb 3.000 euros el 2015 i en l’actualitat compten uns 250.000 euros en actius. EL PERIÓDICO DE ESPAÑA s’ha posat en contacte amb diverses entitats financeres de banca convencional per valorar aquest projecte. Totes han declinat donar la seva opinió com a empresa, «perquè no són un banc com a tal. És una cooperativa, funciona d’una altra forma i no està registrada a la llista del Banc d’Espanya com a entitat financera», però coneixen aquest concepte i fan la valoració ‘off the record’.

«L’enfocament en la llei islàmica és que els diners no siguin un fi per a la creació riquesa, sinó un mitjà per a la seva generació. Això motiva que els préstecs no puguin ser remunerats en forma d’interessos o que la cooperativa pugui deixar més del que té als seus fons (no es permet el palanquejament de l’entitat), cosa que suposa una diferència substancial amb altres entitats financeres», ens expliquen experts del sector.

«Dit això, malgrat la impossibilitat de poder cobrar interessos, pot ser que els riscos assumits es vegin remunerats per via de comissions «operatives». Per la subscripció dels préstecs o altres productes oferts, la necessitat de mantenir un saldo actiu dels socis en el balanç de la cooperativa, etc. Són actius que poden compensar el risc assumit. Pot ser que no s’estiguin cobrant interessos, però es poden estar rebent ingressos alternatius que compensen els riscos», prossegueixen.

No obstant, i sent puristes, l’interès és zero. Ho corroboren des del sector i afegeixen que no són els únics: «S’assimilarien a altres entitats que operen a Espanya amb oferta de préstecs a tipus 0% nominal, però amb TAE astronòmiques; bé per comissions afectes al préstec o per la via de la rendibilitat mitjançant venda encreuada de productes», conclouen.

En definitiva, a Espanya hi ha diverses entitats que donen crèdits al 0% d’interessos, però cap que deixi diners gratis.

Hitler i Colau

La figura de Lotfi ha estat immersa en alguna polèmica recent. Va ser fins el 2021 diputada del Partit Justícia i Democràcia (PJD), primera formació islamista del Marroc i vinculada ideològicament amb els Germans Musulmans. Ella rebutja aquesta afirmació i qualsevol tipus de relació amb la cooperativa. «Som una organització espanyola creada amb capital espanyol. No forma part de cap organització política, no té ànim de lucre i no finança cap tipus d’activitat il·legal», resumeix.

Aclareix també Lotfi que «Germans Musulmans és un moviment sorgit a Egipte que no té res a veure amb el PJD, més enllà que ens regim per l’islam». Ella ja no és diputada marroquina, tot i que durant l’última legislatura ha estat viatjant «gairebé cada setmana des de Barcelona, on viu, fins a Rabat, per exercir el meu càrrec». I atribueix «a l’extrema dreta i la seva batalla contra tot el que sigui musulmà aquest tipus d’afirmacions. Tot això surt de Vox i de diaris com Okdiario, és cosa de la ultradreta».

Curiosament, ella va protagonitzar una polèmica el 2019 amb la ultradreta de fons: va ser el 29 de novembre, quan va publicar al seu compte de Facebook una foto d’Adolf Hitler amb la següent cita: «Si no trobes persones que t’odien sabràs que ets humà». Lotfi va acabar esborrant la publicació, però tres entitats relacionades amb el món àrab (Salam Shalom, EuroArab i Mozaik) van amenaçar de denunciar-la, fet que finalment no es va produir.

Preguntada per EL PERIÓDICO DE ESPAÑA sobre aquesta qüestió, Lotfi assegura no recordar el motiu pel qual va pujar una foto de Hitler al seu Facebook: «Ja no me’n recordo, però era alguna cosa en resposta a un pocavergonya i quan va passar el moment ho vaig esborrar per deixar el meu mur net, i no donar-hi més importància». Sobre les anunciades demandes que li havien d’interposar, Lotfi es va limitar a respondre que «no tenen arguments ni base jurídica. Si no, m’haurien denunciat, però no ho han fet».

Ada Colau

De la mateixa manera, Lotfi ha sigut criticada per haver rebut diners públics de l’Ajuntament de Barcelona per valor de més de 20.000 euros entre les dues entitats islàmiques que presideix: Coophalal i CEIEFI. La xifra total ascendeix a 21.800 euros i aquestes bonificacions s’han donat en conceptes com «promoció i difusió de les microfinances i finances alternatives dins del model de finances islàmiques», o «Descobrint els principis del fi islàmic».

Notícies relacionades

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

L’alcalde de Santa Susanna, investigat per un abocament

Lotfi reconeix haver rebut subvencions del govern d’Ada Colau, però hi treu ferro: «És poc més de 20.000 euros, però en vuit anys. No veig el motiu de la polèmica. Valoren el nostre projecte i el consideren útil, per a musulmans i no musulmans. Però sobretot, participem de la diversitat cultural de la ciutat», conclou.  

Mentrestant, el seu projecte segueix endavant. La seva implantació a Espanya és lenta i recent, però hi ha altres països, com Turquia, en què aquest tipus de banca ja està gestionant el 20% dels productes financers del país. El model que cal seguir, no obstant, és el Regne Unit, «que és el país europeu on més han crescut aquest tipus d’estructures financeres els últims anys i la banca islàmica comença a tenir un pes important», conclou.