Poesia, un refugi de la Guerra Civil i un jardí memorial: el Cementiri Anglès de Màlaga s’enlaira

En l’arrencada de ‘Ricard III’, el futur rei d’Anglaterra es congratula que l’hivern del seu descontentament hagi donat pas a un gloriós estiu. També del cel del Cementiri Anglès de Màlaga han desaparegut els metafòrics núvols negres i el dia del reportatge llueix un fogós sol. 

Els núvols negres van ocupar el cel el febrer de l’any passat, quan aquest bé d’interès cultural va haver de tancar el públic entre setmana, atabalat per la situació econòmica. A la tribuna ‘Amores y odios’, publicada a ‘La Opinión’ el 7 de febrer, l’advocat i gestor cultural Mariano Vergara denunciava la situació i demanava una solució.

Com va avançar ‘La Opinión de Málaga’, el cel va començar a aclarir-se el juny de l’any passat, quan la Fundació Unicaja i la Fundació Cementiri Anglès de Màlaga van firmar un conveni pel qual la primera aportaria una quantitat superior als 30.000 euros anuals per cobrir les despeses fixes d’aquest espai creat el 1831 al camí de Vélez, als afores de la ciutat.

El mateix Mariano Vergara es va sumar al renéixer del cementiri amb la nova empresa Burlington, que des de fa poc gestiona el cementiri protestant més antic de l’Espanya peninsular.

«És una joia oblidada, un enclavament patrimonial. Volem convertir-lo en un enclavament més museístic, més cultural, perquè comenci a conèixer-se més a tot Màlaga», explica l’historiador Tomás Rodríguez, encarregat de Burlington al Cementiri Anglès.

Al seu costat hi ha Mariano Vergara, que juntamaent amb l’historiador posa al costat de la font acabada de restaurar per Emasa i que presideix aquest cementiri. «Es veu moltíssim millor i, a més, amb aigua», remarca l’advocat malagueny.

L’arribada de l’aigua és tot un símbol del canvi de rumb d’aquest espai, en què van desapareixent ruïnoses casetes que escortaven la costa d’entrada. On estava la primera ens espera una sorpresa: Tomás Rodríguez retira una planxa de fusta i a la paret de terra hi apareix excavat un llarg passadís. «Són 20 metres cap avall. És un amagatall de la Guerra Civil, un refugi antiaeri», detalla.

Com explica, dels vint localitzats a Màlaga, se sap que dos són al Cementiri Anglès. El segon no s’ha trobat encara.

La idea, comenta Mariano Vergara, és convertir el refugi en un atractiu turístic més d’aquest espai, una vegada reconstruït el lloc on és i després de recuperar alguns maons de fang antics.

En una altra antiga caseta, avui una petita esplanada, s’estudia la possibilitat d’instal·lar-hi una sala de reunions, a canvi d’eliminar l’annex de l’antiga del guàrdia i deixar exempt aquest edifici del 1856. Totes aquestes millores, precisa Mariano Vergara, si hi ha vistiplau de la junta i en coordinació amb la Fundació Cementiri Anglès de Màlaga.

Una altra idea que estudien a Burlington és un jardí memorial en un descampat que toca amb la canyada de Los Ingleses. Crear una zona enjardinada permetria a més augmentar el nombre actual de columbaris. En un, acompanyat per un jardí vertical, hi ha dipositades les cendres del dramaturg Miguel Romeo Esteo.

Quant al cementiri original, un petit recinte tancat al cor del Cementiri Anglès, el propòsit és restaurar-ne els vells murs però respectant la pàtina del temps. A més, Tomás Rodríguez apunta que ja s’estan rehabilitant làpides i una de les actuacions pròximes serà la reparació de la tomba de la nounada Violette, que recuperarà la creu i l’epitafi de la qual recorda en francès que amb prou feines va viure «el que viuen les violetes».

Activitats culturals

I, paral·lelament a les millores ‘físiques’, la reactivació cultural del monument. La reactivació ja es va apreciar l’11 de desembre en l’homenatge a Robert Boyd, el nord-irlandès afusellat al costat del general Torrijos, amb l’acompanyament d’una formació de gaites.

Dissabte passat, per commemorar l’aniversari de la mort del poeta Jorge Guillén, que també descansa en aquest racó de Màlaga, es van llegir els seus poemes, hi va haver una ofrena floral, una conferència i una visita guiada pel cementiri. A més, va tenir lloc un mercat ambulant de llibres de poetes de la Generació del 27 i obres de la UMA.

Notícies relacionades

El soroll és el contaminant que més afecta els nens: els experts apressen a limitar el trànsit al voltant de les escoles

Jordi Olloquequi, expert en longevitat: «Morir jove, al més tard possible, és a les nostres mans»

D’altra banda, ja s’hi han celebrat concerts de música clàssica i el propòsit és fer-hi mercats ambulants d’un altre tipus, exposicions, conferències, concerts i representacions teatrals.

«D’idees n’hi ha una pila, però primer cal aconseguir més patrocini de grans empreses», apunta Mariano Vergara. Del que no hi ha dubte és que el Cementiri Anglès, per fi, s’enlaira. I en un cel sense núvols.