Una jutge dona suport a un pare que es nega que vacunin el seu fill

La interlocutòria, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, desplega durant 23 pàgines diferents dades i estudis sobre els riscos de la covid per als menors i els que podrien tenir les vacunes per acabar qüestionant les recomanacions sanitàries espanyoles, obertament partidàries de la vacunació de tota la població a partir dels 5 anys d’edat. La jutge, com ja va fer una d’Alacant i altra de Tenerife, en resolucions que poden ser recorregudes, afirma que és partidària d’una posició «conservadora» davant la qüestió que enfronta els pares i, per tant, dona el poder de decisió durant els pròxims dos anys al pare, que s’oposa a inocular el nen contra la malaltia.

«En vista dels dubtes que estan sorgint en altres països sobre la valoració del risc-benefici en aquest rang d’edat, que la incidència de mortalitat per la covid-19 és manifestament inferior a altres supòsits de risc ordinaris de la vida, com el fet de viatjar com a ocupant d’un vehicle de motor, es mostra partidària d’adoptar una posició conservadora, tenint en compte que ens referim al grup d’edat que representa el nostre futur com a societat», assenyala la jutge, per considerar «justificats els dubtes» que planteja el progenitor davant la vacuna.

Ignorar els percentatges

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

Per arribar a la seva conclusió repassa els supòsits efectes que les vacunes han tingut a altres països, com si no haguessin sigut estudiats per les autoritats sanitàries i, no obstant, hi recorre per dir que «reconeixen, d’una banda, la inexistència d’estudis científics que permetin conèixer en l’actualitat la incidència real de casos de miocariditis i pericarditis després de l’aplicació de la vacuna contra la covid-19 entre menors de 15 anys, o l’aparició d’altres efectes adversos greus, com poguessin ser la paràlisi de Bell i la síndrome de Guillain Barré, o reaccions al·lèrgiques severes, i de l’evolució d’aquest grup d’edat després de la vacuna, a mitjà i llarg termini, de la qual cosa es reconeix la inexistència absoluta d’informació».

El que la resolució no recull és l’ínfim percentatge que representen aquests riscos en què es basa la decisió de concedir la decisió al progenitor, que es nega a vacunar el seu fill. I, tot i que reconeix que són petits, afegeix: «Donada la raresa d’aquests esdeveniments i el temps de seguiment limitat dels nens i joves amb miocarditis posterior a la vacunació, hi continua havent una incertesa substancial respecte als riscos per a la salut associats amb aquests esdeveniments adversos».