Aquests són els tractaments contra la covid que s’utilitzen als hospitals espanyols

Més enllà de l’esprint pel desenvolupament de vacunes capaces de protegir contra noves variants, la carrera per posar al mercat antivirals per tractar el coronavirus en pacients ja infectats –i evitar que la malaltia empitjori– no cessa. Una vegada que l’Agència Europea de Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès) ha donat el vistiplau a la comercialització condicional de Paxlovid, la pastilla contra el coronavirus de la farmacèutica Pfizer –España està negociant un contracte bilateral per a la compra de 344.000 tractaments per als hospitals espanyols–, altres companyies, més endarrerides, reivindiquen el potencial dels seus propis fàrmacs per curar la malaltia. És el cas de MSD –coneguda com Merck als Estats Units i el Canadà– i Ridgeback Biotherapeutics, que asseguren que el molnupiravir, el seu medicament en recerca contra la covid-19, és l’únic antiviral oral contra la malaltia disponible per a la seva utilització a Espanya.

Així ho sosté la companyia, que, a més, indica que la pastilla ha demostrat activitat contra la variant òmicron en estudis in vitro. No obstant, cal matisar que el fàrmac està disponible a través dels serveis de farmàcia hospitalària mitjançant l’aplicació de prescripció de medicaments en situacions especials de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). És a dir, la seva distribució està controlada, expliquen des d’aquest organisme a El Periódico de España.

Segons la informació facilitada per MSD, el fàrmac –de nom comercial Lagevrio i que en el seu moment es va presentar com un dels més prometedors per combatre la malaltia–, està en revisió per part de l’EMA per a la seva autorització de comercialització i és l’únic antiviral oral contra la covid-19 disponible per a la seva utilització a Espanya. En concret, des del 28 de desembre del 2021. Abans, el novembre del 2021, el molnupiravir havia rebyt l’opinió científica de l’EMA per al seu ús previ a la seva autorització de comercialització.

Autorització temporal de l’ús

Això implica, continua el laboratori alemany, que els estats membres de la Unió Europea poden utilitzar aquesta opció científica per prendre decisions nacionals sobre l’ús del molnupiravir abans de l’autorització formal de comercialització. Aquesta utilització es basa en una autorització temporal d’ús (ATU), atorgada per l’AEMPS.

Des d’aquest organisme dependent del Ministeri de Sanitat precisen: a diferència de l’antiviral oral de Pfizer –en realitat, el primer que recomana la Unió Europea per abordar la covid-19– el medicament de MSD actualment no està autoritzat a Europa. Aquestes pastilles es poden utilitzar per tractar adults amb coronavirus que no requereixen oxigen suplementari i que tenen un risc més alt de desenvolupar malaltia greu. El fàrmac, que s’ha d’administrar al més aviat possible després del diagnòstic i dins dels cinc dies posteriors a l’inici dels símptomes, està disponible en càpsules i ha de prendre’s dues vegades al dia durant cinc dies.

Ús d’emergència

L’AEMPS indica que l’EMA va emetre aquesta recomanació per ajudar les autoritats nacionals que poden decidir sobre un possible ús primerenc del medicament abans de l’autorització de comercialització, per exemple, en entorns d’ús d’emergència, tenint en compte l’augment de les taxes d’infecció i mort per covid-19 a la UE per la variant òmicron. No obstant, l’organisme especifica que, per sol·licitar-ne l’accés, s’ha de realitzar una petició individual per a un pacient a través del portal de medicaments especials de l’AEMPS. En la majoria dels hospitals, aquesta sol·licitud es gestiona des del Servei de Farmàcia a partir de la indicació del metge i el vistiplau de la direcció mèdica.

Davant l’anunci de MSD que el seu antiviral oral és l’únic que s’està utilitzant als centres sanitaris espanyols, El Periódico de España ha preguntat a la farmacèutica quins hospitals espanyols i quines comunitats autònomes utilitzen el seu fàrmac, dades que MSD no ha facilitat a aquest diari. Tampoc en relació amb el nombre de tractaments que s’han adquirit al nostre país. En d’altres del nostre entorn, com el Regne Unit, sí que hi ha hagut una compra massiva d’aquest tractament.

El fàrmac de Gilead, el primer

En aquest context, i mentre arriba la píndola de Pfizer –que, segons la farmacèutica, té una eficàcia de gairebé el 90% per evitar hospitalitzacions– als hospitals es continua utilitzant l’arsenal terapèutic del qual ja es disposava en anteriors onades pandèmiques. La mateixa AEMPS adverteix que actualment hi ha «una limitada disponibilitat» de les noves alternatives terapèutiques antivirals contra la infecció per SARS-CoV-2. Alguns dels tractaments indicats són molècules de nou desenvolupament i d’altres són fàrmacs ja autoritzats.

En aquest últim apartat, hi ha el remdesivir, comercialitzat per la farmacèutica Gilead, un medicament antiviral que es va desenvolupar inicialment per a la malaltia del virus de l’Ebola, però que va demostrar activitat in vitro contra el SARS-CoV-2. Durant l’esclat de la crisi sanitària, el fàrmac es va utilitzar a través d’assajos clínics, cosa que ha permès que la Comissió Europea emetés una autorització de comercialització condicional el juliol del 2020.

Autoritzat per al tractament de la malaltia de pacients amb més de 12 anys i 40 quilograms de pes que pateixin pneumònia i ja requereixin oxigen suplementari, així com per a adults amb risc que la infecció es torni greu, el fàrmac –comercialitzat com Veklury– és el més antic de tots els utilitzats per tractar la covid des de l’esclat de la pandèmia. El desembre passat, la Comissió Europea aprovava una variació d’aquesta autorització de comercialització condicional del remdesivir per incloure els adults que no requereixen oxigen suplementari i que tenen un risc més alt de progressar a estadis més greus.

A l’espera de la píndola de Pfizer

Però, entre els tractaments més esperats hi ha, sens dubte, el de la farmacèutica Pfizer, que, a més, ha anunciat el començament d’una prova clínica d’una vacuna modificada que podria protegir contra la variant òmicron. El 27 de gener, l’Agència Europea de Medicament (EMA) donava el vistiplau a la comercialització condicional de Paxlovid, la pastilla contra el coronavirus de la farmacèutica nord-americana. El Comitè de Medicaments Humans de l’EMA recomanava a la Comissió Europea la seva aprovació per al tractament de la malaltia en adults que necessiten oxigen suplementari i que tenen un risc més alt que la malaltia s’agreugi.

Notícies relacionades

Les poblacions de linx ibèric d’Espanya i Portugal trenquen el seu aïllament i aconsegueixen connectar-se

La contaminació que més afecta els nens és l’acústica

Paxlovid està compost per dues substàncies actives, PF-07321332 i ritonavir, en dos comprimits diferents. La primera actua reduint la capacitat del virus que causa la covid-19 de multiplicar-se en l’organisme, mentre que el ritonavir prolonga l’acció, cosa que li permet mantenir-se més temps en l’organisme a nivells que afecten la multiplicació del virus.

El Govern està negociant un contracte bilateral amb la farmacèutica Pfizer per a la compra de 344.000 tractaments. Espanya, segons ha explicat la ministra de Sanitat, Carolina Darias, mira així d’avançar-se a la compra centralitzada dels països de la Unió Europea. El seu departament no ha aclarit quan s’administrarà el tractament al nostre país, tot i que sí que s’ha explicat que es fixaran criteris tècnics assessorats per experts i que només determinats pacients podran accedir a aquesta pastilla, que està dirigida a malalts amb símptomes lleus amb risc de patir una evolució greu.