Feminismes canviarà els protocols d’assetjament a la Generalitat

Aquest dimarts la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha anunciat que té la intenció de canviar el protocol d’assetjament sexual de la Generalitat perquè sigui més diligent, eviti l’assenyalament a les víctimes i les persones que han de valorar les denúncies estiguin prou formades. De fet, la seva intenció és que revisin i canviïn les seves normes totes les entitats que formen part del Pacte Nacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes. Un grup integrat per partits polítics, ajuntaments o entitats socials que s’ha constituït aquest dimarts.

La intenció d’aquesta taula de diàleg és, bàsicament, política. «Blindar els drets de les dones contra el discurs negacionista de la violència masclista», ha afirmat la consellera Tania Verge. Una altra de les funcions que inclourà aquest grup és la revisió dels protocols quan es detecta un cas de violència masclista dins d’aquestes organitzacions.

La titular d’Igualtat ha objectat que els processos han de ser més àgils, han de preveure acompanyament a la persona afectada, la investigació ha de ser independent, amb mesures cautelars adequades com la separació d’espais, i també ha assenyalat la prevenció, mitjançant la «formació i informació sostinguda en el temps» entre el personal.

Protocol marc a l’abril

Notícies relacionades

Oposició popular a l’ampliació del Museu Guggenheim

Diversos municipis enterren les velles canonades d’amiant

La conselleria preveu tancar l’acord per a la corresponsabilitat al març, i a l’abril presentarà el protocol marc perquè, per exemple, els protocols municipals tinguin estàndards comuns i alhora siguin flexibles a les característiques de cada municipi, o un protocol guia per als reglaments a les universitats.

La iniciativa del Govern compta amb el recolzament dels grups parlamentaris del PSC, els comuns, la CUP, Cs i el PP; les entitats municipalistes Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya i Associació de Micropobles de Catalunya; d’agents econòmics i socials com UGT, CCOO, Ustec, Intersindical-CSC, Pimec i Foment del Treball, i del Consell Nacional de Dones de Catalunya.