Curs escolar 2022-2023

Les escoles catalanes flexibilitzaran la immersió segons el barri o municipi

  • Educació utilitzarà els nous currículums per atendre la sentència del TSJC sobre el 25% de llengua castellana

Les escoles catalanes flexibilitzaran la immersió segons el barri o municipi

ACN

3
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

El Departament d’Educació està aquests dies ultimant els nous currículums d’infantil, primària, ESO, Batxillerat i FP de grau mitjà en aplicació de la nova llei d’educació, la Lomloe o ‘llei Celáa’ per al curs 2022-2023. Aquests currículums, que quedaran plasmats en tres decrets, a més d’incloure el nou model d’ensenyament i avaluació per competències, poden ser un instrument del Govern per donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga tots els centres educatius de Catalunya a impartir un 25% de matèries en castellà.

El 50% d’aquests currículums venen marcats pel Ministeri d’Educació, mentre que el 50% restant competeix a les autonomies. En el cas de Catalunya, i concretament en el decret d’educació bàsica, que inclou primària, ESO i FP de grau mitjà, Educació pretén utilitzar aquest 50% per dotar de més autonomia de gestió els centres perquè puguin desenvolupar el seu projecte. És el que els va traslladar la secretària de Transformació Educativa de la conselleria, Núria Mora, als directors de centres en una reunió recent. «En el nostre 50% donarem el màxim pes a l’autonomia de centres perquè decideixin com donar resposta a les necessitats d’aprenentatge del seu alumnat», els va comunicar.

Així mateix, i en línia amb aquesta filosofia de més autonomia de gestió, el decret d’educació bàsica contemplarà que els centres tindran un 20% de l’horari lectiu, això seran 5 o 6 hores a la setmana, per atendre especificitats de l’alumnat segons el territori o entorn o problemàtiques curriculars, segons va detallar en la mateixa reunió Ramon Grau, subdirector general d’Ordenació Curricular. Aquell 20% del temps podria ser la via perquè les escoles augmentessin, per exemple, les hores de castellà o de català.

Un percentatge d’hores de gestió pròpia

Concretament, l’esborrany del decret a què ha tingut accés EL PERIÓDICO recull que «els centres disposaran d’un percentatge de l’horari setmanal que gestionaran de manera autònoma. Aquestes hores les podran dedicar a vertebrar un projecte globalitzador de caràcter transversal o bé centrar-les en la resolució d’aquelles problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn».

O com més clarament ho va expressar Grau: «Si un centre, pel seu entorn sociocultural, detecta deficiències, per exemple en l’àmbit de la llengua, podrà dedicar aquelles hores a potenciar el seu projecte lingüístic. Si el centre opina que l’horari dona poques hores a segons quina matèria, podrà agafar aquestes cinc hores i dedicar-les al que cregui convenient».

I aquí hi encaixaria el compliment de la sentència del TSJC. Els centres tindran, d’una banda, un horari marc genèric, amb unes hores fixes per matèria. I, d’altra banda, en virtut de la seva autonomia i recolzats pel decret, tindran cinc hores a la setmana que podran dedicar a donar més català o més castellà o altres assignatures que considerin que ajudaran a reforçar les competències de l’alumnat. Aquest esborrany s’ha fet arribar ja a les adreces dels centres que podran introduir millores abans que el Govern ho aprovi.

Arxivades les denúncies per la immersió

Notícies relacionades

I mentrestant, als jutjats, la Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat les denúncies contra el president, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per anunciar que mantindran el model d’immersió lingüística a les escoles, a l’entendre que no han realitzat «cap acció» per desobeir la justícia.

Al seu decret d’arxivament, la Fiscalia afirma que, més enllà de les declaracions públiques, no consta que el Govern hagi «dictat ordre o instrucció concreta amb eficàcia en el pla administratiu tendent al desacatament» de la sentència del TSJC. A més, per al ministeri públic, només podrien incórrer en delicte els que estan cridats a complir el mandat del TSJC, és a dir «els respectius directors o directores dels centres en els quals la qüestió pogués suscitar-se», afegeix el decret d’arxivament de les denúncies, presentades per l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) i el sindicat ultra Manos Limpias.