La llei que permet cuidar els fills amb covid tot i que no es tingui permís laboral

En concret, els dos sindicats fan referència al «deure inexcusable» de cura que tenen totes les famílies envers els seus fills i filles, segons recull la llei. Aquest és un argument que ja ha utilitzat un jutge a La Rioja on, després d’una denúncia de CSIF, ja ha reconegut recentment aquest dret a un funcionari al qual l’administració en la qual treballava li havia negat.

Per seguir en la línia d’aquest dictamen judicial –que és exemplar–, el sindicat ha iniciat una campanya en la qual, mitjançant escrits als ajuntaments, demana als consistoris que «emetin instruccions urgents, de caràcter excepcional donada aquesta situació, que incloguin la concessió automàtica d’aquest permís per a aquells casos i categories professionals d’Administració local que no puguin acollir-se al teletreball», perquè puguin quedar-se als seus domicilis per atendre els seus fills menors a càrrec confinats.

El CSIF considera que «el supòsit de cura del menor per aïllament preventiu és assimilable al permís retribuït no recuperable que correspon al compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal».

Referent a això recalca que «el deure inexcusable inclou tots aquells que estan vinculats a la vida familiar i laboral. Els deures derivats de paternitat i filiació constitueixen un motiu suficient per a la concessió d’aquest permís sempre que es limiti al temps necessari i es justifiqui documentalment pel personal», apunten.

Permisos també per al professorat

Per la seva banda, STEPV ha instat els centres educatius a concedir permisos al professorat que ha d’atendre els seus fills i filles per covid. Assegura que, davant la falta de solucions i l’explosió de casos, els docents es veuen obligats a recórrer a dies no pensats per a aquestes situacions, com els quatre dies que té el professorat a l’any per justificar que no acudeixen al lloc de treball per indisposicions però, sense baixa laboral. Uns dies que són insuficients perquè les quarantenes són més llargues, apunten.

Així, STEPV coincideix que, per damunt de tot, és l’atenció al menor, tal com estableix la llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, que en el seu article 2 explicita: que «tot menor té dret que el seu interès superior sigui valorat i considerat com a primordial en totes les acciones i decisions que li concerneixin, tant en l’àmbit públic com privat. En l’aplicació d'aquesta llei i altres normes que l’afecten, així com les mesures concernents als menors que adopten les institucions, públiques o privades, els tribunals, o els òrgans legislatius prioritzaran l’interès superior d’aquests sobre qualsevol altre interès legítim que es pogués presentar».

Notícies relacionades

El ‘boom’ de contagis deixa desenes d’escolars sols a casa

Els termòmetres tornaran a baixar a Catalunya en un cap de setmana de cel clar i avisos per vent

Per tant, aquest sindicat també interpreta que, si no es disposa de cap mitjà alternatiu, el treballador o treballadora té tot el dret a acollir-se al permís per fer efectiu aquest «deure inexcusable» que, en l’àmbit autonòmic està regulat al decret 7/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regulen els permisos i llicències del personal docent no universitari, (article 15, per obligacions que generen una responsabilitat d’ordre civil, social o administrativa), encara en vigor, per atendre’l mentre dura la situació de confinament. Altrament, la família està incomplint el deure de vetllar per l’atenció al menor.

Aquestes reaccions, juntament amb la del conseller Vicent Marzà, que ha sol·licitat al Govern la creació de permisos retribuïts per cuidar els nens i nenes amb covid, arriben després que la Confederació d’Ampa Gonzalo Anaya demanés un «rescat» per a les famílies, després de dos anys, i mesures per poder conciliar.