El ‘boom’ de contagis deixa desenes d’escolars sols a casa

Tot comença amb els brots de coronavirus a les aules. Ja sigui nens que hagin donat positiu en els tests d’antígens o aquells que s’han de confinar perquè a la seva aula hi ha més de cinc casos positius. «Els diuen que la classe es confina i se n’han d’anar a casa: allà comença el drama», assenyala Bardagí. Perquè hi ha pares que no poden quedar-se amb els seus fills a casa. Si ho fan, s’arrisquen a perdre la feina.

Les entitats també detecten aquesta realitat als centres educatius que, durant les tardes, atenen menors vulnerables. Centres on poden fer repàs escolar, activitats de socialització i on poden menjar una mica equilibrat, el dinar en el cas dels adolescents, o el sopar o berenar per als més petits. «No és una realitat nova, l’estem arrossegant en totes les onades, però sí que és cert que amb aquesta explosió de casos amb els nens en la sisena onada ho veiem més», explica Lidia González, responsable del Centre Educatiu Itaca del barri de Collblanc i la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat.

Sense dret a baixa ni teletreball

«No t’ho diuen directament però hi ha famílies que no tenen xarxa de recolzament familiar: no tenen avis ni ningú amb qui deixar els nens, però els pares han de continuar treballant perquè els llocs de treball que tenen són sense contracte. No tenen dret a la baixa i si falten ni que sigui un dia s’arrisquen que els facin fora», prossegueix González. Parlem d’aquells llocs de treball de persones que es dediquen a les cures de persones grans, neteja o altres llocs de treball sense contracte i cobrant en negre.

«De vegades t’assabentes que els nens són positius però te’ls porten igual al centre perquè no tenen amb qui deixar-los. El problema és que no podem acceptar-los perquè llavors estem posant en risc els altres nens i el nostre personal», explica González. I els nens acaben tancats a casa. No hi ha cap altra alternativa.

«No es pot fer res»

També ho han detectat des d’un centre similar als barris de Cifuentes, Can Rull i Merinals de Sabadell. «Ens trobem molta casuística però totes tenen un comú denominador: si els pares es queden a casa amb els nens perden la feina i els ingressos, el risc és enorme i no s’ho poden permetre», explica Sergi Asensio, responsable de l’Associació Juvenil L’Esquitx. «N’hem parlat amb el nostre referent covid, ell coneix els casos de les escoles, però la resposta és que no s’hi pot fer res. Hi ha com un submon que si respecta aquestes normes mínimes, deixa els nens desemparats, i si no ho fa doncs està incomplint les normes del confinament. Intentem sensibilitzar però és l’únic que podem fer. I la Generalitat ens diu que no hi ha res més que hi puguem fer», insisteix.

Notícies relacionades

Espanya «ha doblegat la corba» de la sisena onada de covid, segons Darias

Catalunya aixeca restriccions amb la covid-19 encara en expansió

El problema més greu l’acaben vivint les famílies monoparentals, normalment formades per mares soles que necessiten treballar sí o sí. «Si no tenen un contracte de treball, si mengen de l’economia informal, ja la tenim liada. ¿Què fan amb els nens?», insisteix també Sonia Bardagí, la presidenta de la Federació de Famílies Monoparentals de Catalunya. Moltes d’aquestes mares s’organitzen entre elles per cuidar els nens dels altres perquè la resta puguin treballar, especialment els que tenen edat d’anar a l’escola bressol i les famílies no s’ho poden permetre. «Acaben tots infectats, és un drama», insisteix Bardagí. També el Casal dels Infants ha detectat algun cas similar, tot i que minoritari.

«Sabem de nens de 9, 4 o 5 anys que es queden tot el dia sols tancats a casa perquè a l’escola els obliguen a confinar-se... és horrorós», insisteix Bardagí. Per a les entitats consultades no hi ha res nou, aquesta realitat es repeteix onada rere onada de coronavirus. I malgrat això, encara ningú ha proposat cap solució. «Les mares ens ho expliquen i estan desesperades. D’altres opten per no fer-se ni la prova perquè no poden permetre’s infectar-se. No poden deixar la feina, és així de trist», insisteix Bardagí.