L’educació a Catalunya
Educació exigirà el C2 de català per ser professor a partir del 2024
La LEC recull aquest requisit però fins ara només era un mèrit, no una obligació

El Departament d’Educació ha anunciat aquest dijous a les direccions dels centres educatius que a partir del 2024 serà un requisit obligatori tenir el nivell C2 de català per impartir classes a Catalunya. Fins ara no era un requisit, sinó un mèrit.
La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) ja incloïa que tots els professors hauran de tenir el C2 de català, però aquest punt va ser recorregut i va quedar derogat. Recentment la justícia va dictaminar la legalitat de la mesura. És per això que, a partir del 2024, tenir el C2 serà un requisit exigit a tots els mestres, segons ha explicat Núria Mora, secretària de Transformació Educativa de la conselleria als directors en una reunió telemàtica.
Mora ha avançat que es facilitarà a tots els docents l’accés a proves diverses perquè puguin acreditar aquests coneixements de llengua catalana. «És una acreditació clau i necessària i la llei ho recull», ha argumentat. Ha instat els directors a «promoure» activament que els seus equips es treguin el C2. Com a incentiu, ha anunciat que els qui tinguin aquest nivell tindran més puntuació en els sexennis.
La notícia ha caigut com una bomba entre el professorat, que està sobrepassat per la pandèmia. En el xat de la reunió telemàtica han proliferat comentaris crítics amb les demandes de formació, reunions i comissions que recauen sobre els mestres, i que els deixen gairebé sense hores per a les tasques educatives.
En el sector de la formació professional, aquest nou requisit es veu amb preocupació perquè suposarà una dificultat extra per trobar professors de certes especialitats. «Si amb el C1 no tenim professorat de FE ni STEAM, amb l’actual proposta encara menys. Tenim falta de professors», comentava un assistent a la reunió.
La sentència del TSJC
Notícies relacionadesAquest anunci arriba en un moment en què Educació té sobre la taula la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga que tots els centres educatius imparteixin un 25% de llengua castellana. A més, el departament de Josep Gonzàlez-Cambray està implementant un pla per promoure l’ús del català entre els docents després que un estudi del Consell Superior d’Avaluació detectés que l’ús del català per part del professorat per dirigir-se a l’alumnat ha passat del 63,7% al 46,8%. Així, en la reunió, Mora ha urgit els directors a «crear espais per fer un seguiment de l’aprenentatge de totes les llengües». «És obligatori», els ha advertit.
Quant a la sentència del TSJC, Mora ha volgut transmetre calma als centres. «Educació està treballant en l’àmbit legal i en dos mesos donarem una resposta», ha explicat. «Vosaltres (els centres) no heu de fer res», els ha dit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut mental en els joves Gonzalo Bernardos es mulla i explica per què els joves no són capaços d'estalviar: "Als 80 i 90 ningú es plantejava agafar i gaudir del moment..."
- El Sabadell acumula capital i podria liderar una fusió alternativa al BBVA
- El 80% dels maquinistes de Rodalies són de fora de Catalunya
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 46,27% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Lapsus temporals Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones
- Compareixença al Parlament Junts exigeix la dimissió de Paneque pel caos de Rodalies i l'"estafa" del traspàs
- Trànsit Un incendi en un túnel talla totalment la Ronda Litoral de Barcelona durant una hora
- Tribunals L’Audiència rebutja l’amnistia per als quatre policies que van mutilar Roger Español l’1-O i els envia a judici
- Informe La Sindicatura de Comptes veu “deficiències” en la selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio
- Infraestructures El comitè d’experts de Collboni defensa ampliar la tercera pista de l’aeroport «sense tocar la Ricarda i el Remolar»