Mencui: viure sense llum a la comarca de les grans centrals elèctriques

La companyia Endesa culpa la Generalitat de tardar amb els permisos. Fa dècades que els veïns renten la roba a mà, s’endeuten per comprar generadors o plaques solars i confien en les xemeneies per no congelar-se durant els gèlids hiverns. «Parlar del repoblament és molt fàcil, però si no volem que aquests pobles morin necessitem ajuda per garantir el més essencial», lamenta l’alcalde de Soriguera, Josep Ramon Fontdevila.

«Així estem, oblidats per tots». És la benvinguda de Josep Maria Nus, conegut com a ‘Pubill’ i alcalde oficiós d’aquest micropoble del Pallars Sobirà. El febrer complirà 74 anys i encara no ha aconseguit tenir llum a casa «com les persones normals». «Som l’únic poble així de tot Catalunya». Amb un pal a tall de bastó, aquest pastor porta el visitant pels dos carrers del poble per ensenyar els cables que van d’una casa a l’altra i mostren que qui vol electricitat ha de punxar-se al corrent de l’enllumenat municipal o a la dels quatre veïns que sí que tenen presa. Pubill és un d’ells. Està enxufat al comptador de casa de la seva germana, que només ve a l’estiu, però la potència és clarament insuficient. «Fa anys que demano a Endesa que em posin un comptador però no hi ha manera», es queixa.

A casa l’espera la seva dona, Paqui, Francisca Reina, d’Almeria, que va arribar a Mencui fa uns 20 anys. «Tenim 10 radiadors però no en podem utilitzar ni un. Se’n va la llum», es queixa. «El dia de Nadal vam estar tot el dia a les fosques. Jo és que no ho entenc: paguem impostos, tenim drets, ¿no?», es queixa a crits. A Mencui, a 1.200 metres en l’Alt Pirineu, l’hivern sol ser molt llarg, les temperatures sota zero, habituals, i la neu també hi fa acte de presència. «Ens escalfem amb la xemeneia i l’any passat ja vam tenir un incendi que bé... Sort que la xemeneia estava ben feta... si no potser no ho expliquem», prossegueix el marit.

Amb generador per treballar

Un altre dels damnificats és Enric Rodríguez. Fa 11 anys va deixar l’Àrea Metropolitana de Barcelona i es va plantar a Mencui. «Vaig rehabilitar la casa, vaig fer un obrador. Vaig pensar que això de la llum es resoldria ràpid però mira, així seguim», lamenta. «A casa estic endollat a l’enllumenat i per poder fer el pa em vaig haver de comprar un generador de gasolina de 13.000 euros», explica. «El més trist és que Endesa, l’ajuntament, la Generalitat… tots saben que això és inassumible però no tenen coratge per fer-hi res», es queixa. «És que sembla que estiguem en el passat, que només ens dona per encendre una bombeta», insisteix la Paqui. «Jo recordo allò... Almenys érem 50 habitants, i l’escola i l’església no estaven en ruïnes», sospira Pubill que es nega a veure com el poble que el va veure néixer cau en l’oblit. «Aquí ve gent interessada en rehabilitar cases, però tal com estem ningú ho farà».

Joan Vich ja s’ha acostumat a transportar les bombones de butà a pols des de l’entrada del poble fins a casa seva, uns 500 metres. «La nevera no l’encenc i tenir rentadora ja ni m’ho plantejo, rento la roba a mà», explica aquest mallorquí que fa 18 anys que rehabilita una masia preciosa. «Em vaig trobar que quan ja la tenia arreglada per entrar a viure no em volien instal·lar un comptador: em van dir que si el volia que pagués 900.000 euros per costejar jo tota la instal·lació elèctrica que necessita el poble», clama. Va estar un temps punxat a l’enllumenat, però ha acabat endeutant-se per comprar unes plaques solars. «El problema és que a l’hivern tenim molt poques hores de sol, i hi ha molts dies que està ennuvolat», afegeix. «A la Carmen, una altra veïna, se li han espatllat tots els electrodomèstics per culpa de no poder utilitzar-los».

Millores essencials per no desaparèixer

L’alcalde de Soriguera, Josep Ramón Fontdevila, assumeix el discurs dels veïns. «Això de la llum és flagrant. Però és que Mencui, igual com altres pobles veïns, necessita millores essencials: acabar la carretera, fer de nou les fosses sèptiques, instal·lar depuradores... A Mencui, a l’hivern tot just tenim llum i a l’estiu, entre cases rurals i segones residències, tampoc», explica l’alcalde que diu que fa cinc anys que batalla per mirar de resoldre el problema.

Un portaveu d’Endesa assumeix que fins al 2021 la companyia no tenia «cap obligació» de millorar la xarxa tot i que admet que és «insuficient». «Al ser sòl rural dispers, els veïns han de pagar les actuacions de millora», explica. Fa exactament un any que el Govern va delimitar la zona com a urbana i la companyia diu que ja té mapat el projecte. «Alguns propietaris no volien donar-nos permís per fer les obres i estem esperant que la Generalitat decreti la línia com d’utilitat pública per fer-la igualment», insisteixen fonts de la companyia. «Fa sis mesos que el projecte és a sobre de la delegació territorial de Lleida», afegeix l’empresa. L’alcalde, desesperat per la tardança, ha enviat una carta a l’actual directora general d’energia. No hi ha hagut resposta.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

No obstant el problema de la llum és un de tants. «Quan neva, per exemple, sempre hem de confinar Mencui perquè les màquines llevaneu no poden passar pel camí». L’alcalde calcula que arreglar les carreteres de Mencui, Estac, Malmercat, Puigforniu, a més d’instal·lar les cinc depuradores i fosses sèptiques necessàries en el municipi costa dos milions d’euros. «Nosaltres no tenim aquest dineral, el nostre pressupost amb prou feines frega els 400.000 euros», afegeix l’alcalde.

A més, critica que hi ha veïns d’altres poblacions que no estan encenent la calefacció o la llum a causa de la pujada dels preus. «Aquí l’hivern dura cinc mesos, amb aquests preus… la gent està amb l’anorac a casa», insisteix. «El problema és el de sempre, que les lleis es fan per i per a Barcelona, i ens omplim la boca que cal repoblar els pobles, però a l’hora de la veritat som els grans oblidats», insisteix. L’Enric assenteix. «Viure a Mencui és com un acte de resistència», somriu. Precisament a la comarca amb les centrals hidràuliques que il·luminen tot Catalunya.