¿Reproducció assistida fins als 45? El risc és retardar encara més la maternitat

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat aquest dilluns la posada en marxa d’un Pla de fertilitat en xarxa amb què a la sanitat pública madrilenya s’incrementarà el límit d’edat de la dona sol·licitadora fins als 45 anys i podran accedir als tractaments les que ja tenen un fill, dos condicionants que diferencien l’accés a aquests tractaments del que passa en altres territoris, on regeixen, com a criteri general, que les dones no hagin complert els 40 anys i no tinguin cap més fill. Una proposta que lloen des de les societats científiques consultades per ‘El Periódico de España’ i que els experts en fertilitat consideren que pot obrir camí a altres comunitats. Per arreglar, indiquen, el tema de les llistes d’espera per accedir a aquest tipus de tractaments –que aproximadament van des d’un mínim de sis mesos fins als dos anys en algunes autonomies–. Això sí, remarquen que cal anar amb compte amb el missatge que es trasllada a la població: «Qualsevol retard de maternitat porta implícit uns mals resultats», prevé la reconeguda ginecòloga Juana Crespo.

«Pot ser que sigui una pionera perquè el perfil de la pacient que acudeix a aquestes tècniques –amb la maternitat cada vegada més tardana– és completament diferent de fa 20 anys i cal adequar-se. Les seves mesures són coherents amb la nova realitat. Espanya té un avantatge respecte a altres països d’Europa i és que la sanitat pública contempla tècniques de reproducció assistida. La reflexió que ha fet Madrid, a més, es regeix per criteris mèdics. Si llegeixes la proposta és clara, és el que fem nosaltres, no posar límit per edat, per cicles o per tenir un altre fill», resumeix el doctor José Luis Carbonero, president de la Secció d’Esterilitat i Infertilitat de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) des de Sant Sebastià, on treballa en una clínica privada.

A Espanya, segons l’última enquesta de fecunditat recollida per l’INE, les dades de la qual són del 2018, les dones desitgen tenir més fills dels que tenen realment a totes les comunitats autònomes i són les que viuen a la Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia i Navarra les que, superats els 40 anys, «estan més lluny de completar el nombre mitjà de fills desitjat». L’enquesta apunta que el 56,5% de les dones que superen aquesta edat tenen dos fills o més, no obstant, a la Comunitat de Madrid, el 77,5% voldrien tenir aquest nombre de descendents. És a dir, que hi ha un alt nombre de dones de més de 40 que, per diferents raons, no han pogut complir aquest objectiu.

El pla d’Ayuso

El dia 26 de gener la Comunitat de Madrid presentarà el pla d’impuls més gran a la natalitat, la família i la conciliació d’Espanya amb l’objectiu de fer front «al repte demogràfic», ha avançat Ayuso. Dins del Pla de fertilitat en xarxa, a més de l’ampliació de l’edat de la dona sol·licitadora, també es permetrà a cada persona triar centre entre els set disponibles en l’actualitat, amb una única llista d’espera compartida entre tots. Aquesta mesura, apunten a l’Executiu madrileny, servirà per reduir la llista d’espera per accedir a aquests tractaments.

A més, la Comunitat ampliarà de tres a quatre els intents complets per dona, es crearan dues unitats de reproducció assistida noves i es reactivaran les existents. Així mateix, es posarà en marxa el Banc Madrileny d’Ovòcits, ha assenyalat la presidenta.

En total, el pla d’impuls a la natalitat inclourà prop de 80 mesures que comptaran amb un pressupost aproximat de 4.500 milions d’euros, en què es contemplen també una sèrie de mesures fiscals, a més de les estrictament sanitàries, com ampliar les deduccions fins a 2.100 euros en l’impost de la renda per naixement o adopció de fills al llarg de tres anys, ajudes per a la vivenda o sol·licitar a l’Executiu que col·labori en aquest pla mitjançant la reducció «d’almenys el 50% de la quota empresarial de la Seguretat Social dels treballadors que s’incorporin després de ser pares».

Criteris de sostenibilitat

El doctor Carbonero és un dels especialistes que veu amb bons ulls l’anunci fet per la presidenta madrilenya, en què destaca tres grans canvis. Primer, ampliar l’edat de les dones que poden accedir a tractaments –a tot Espanya, a la pública és fins als 40, recorda– una mesura que li sembla lògica. En un centre com el seu, Quirón Salud de Sant Sebastià, l’edat mitjana de la primera consulta és 39,6 anys. «Si tu bloqueges als 40 anys l’accés a un tractament, nosaltres no en faríem cap», continua. El representant de la SEGO apunta que el criteri de fixar en 40 anys el límit per accedir a aquests tractaments és «entre mèdic i econòmic» perquè és insostenible per al sistema.

Quant a la decisió d’ampliar a quatre els intents de la dona, el metge considera que «és una mesura també coherent». Que puguin accedir a aquests tractaments les dones que ja tenen un fill és una altra proposta madrilenya que considera positiva. En altres comunitats, prioritzen les dones que no han tingut fills, especifica.

Llistes d’espera en la sanitat pública

A Espanya no hi ha un temps mitjà d’espera per accedir a aquest tipus de tractaments. Varia de comunitat a comunitat i, fins i tot, d’hospital a hospital. Així ho explica la doctora Bárbara Romero, coordinadora del grup d’interès de centres públics de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF): «Varia. Cada cert temps ho anem actualitzant i anem preguntant en el nostre grup i és molt variable. Sobretot ara, amb el tema del coronavirus, ha canviat en funció de la càrrega assistencial de cada centre».

Hi ha hospitals, afegeix Romero, sense llista d’espera i d’altres on voreja els dos anys. «No tenim una mitjana en l’àmbit nacional», apunta la metge, que esmenta com a exemple el cas del seu centre, el Virgen de les Nieves de Granada, on, abans de la pandèmia, l’espera per accedir a tècniques de reproducció assistida era del voltant de vuit mesos i ara arriba a un any.

Sobre el pla anunciat per Isabel Díaz Ayuso, la doctora Bárbara Romero confessa que «al principi» la «va sorprendre una mica». «D’entrada, allargar l’edat ens preocupa, perquè en les dones les taxes d’èxit a partir dels 42 anys són molt baixetes. Sobretot, ens preocupa que la informació no arribi bé a les dones, principalment, que pensin que poden retardar la maternitat perquè els cobrim els tractaments», argumenta.

No obstant, admet la doctora, com a defensora del sistema públic, «tot el que sigui aportar recursos, materials i personals, i poder oferir més tractaments per a la població ens sembla formidable, sempre que això no vagi en detriment d’altres pacients. És a dir, si implica augmentar les llistes d’espera, perquè no es posen els recursos necessaris i no hi haurà equitat, no m’agradaria. Però si es posen recursos i es fa una previsió, és positiu per a les dones de Madrid».

Sobre les llistes d’espera, el president de la secció d’Esterilitat i Infertilitat de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), indica que la primera demanda que fan els especialistes és escurçar-les. «Van en contra dels resultats», afegeix.

«Olè i olè»

En la mateixa línia es pronuncia des de València la doctora Juana Crespo, ginecòloga i obstetra i potser una de les metges espanyoles que més sap de reproducció assistida després de més de 30 anys d’experiència. Crespo respon a ‘El Periódico de España’ des de la clínica que porta el seu nom, que va néixer el 2014, i on atén casos molt complexos. «Que hi hagi iniciatives per afavorir la maternitat i la reproducció, un olè i olè a qualsevol polític i de qualsevol bandera que admeti que tenim un problema de natalitat brutal. Una iniciativa per treure’ns el barret, per començar», assenyala la ginecòloga.

Això sí, una vegada analitzades les mesures, Crespo parla de les de recolzament a la maternitat tardana. I considera que, no obstant, que en el pla madrileny es troben a faltar mesures de prevenció de la infertilitat per l’envelliment: «Repeteixo, fantàstic que per fi surti a la palestra que hem d’ajudar a gestar les dones d’entre 40 i 45 anys. Però jo ho organitzaria d’una altra manera».

Segons la seva opinió, una solució seria la següent: «Un banc d’ovòcits on es preservi la fertilitat entre els 30 i 34 anys a totes les dones que vulguin fer-ho. «Si s’embarassen i tenen fills, aquests ovòcits els donem a les dones que arribin als 40 i no en tinguin», explica. Juana Crespo insisteix que «cal planificar la fertilitat quan s’és fèrtil». I incideix: «Potser, llançar aquest missatge a la població és equivocat. Qualsevol retard de la maternitat porta implícit uns mals resultats».

L’accés en altres comunitats

Al País Valencià, el gener del 2021, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública actualitzava el protocol que defineix els criteris d’accés a les tècniques de reproducció humana assistida de fecundació in vitro amb ovòcits propis (quan s’extreuen òvuls de la dona, es fecunden amb semen i s’introdueixen els embrions a l’úter perquè segueixin el seu procés de gestació) als hospitals públics. En aquesta autonomia, la llista d’espera està entre un i dos anys, precisa Juana Crespo.

Segons el protocol valencià, ajustant-se a l’evidència científica i al marc legal, en el moment de l’inici de l’estudi de fertilitat, l’edat de la dona haurà de ser major de 18 anys i menor de 40 anys, i no haurà de patir cap malaltia en què l’embaràs pugui portar-li un risc greu a ella o a la seva possible descendència. En el cas de l’home, l’edat haurà de ser menor de 55 anys. A més, han de ser persones o parelles sense cap fill comú previ i sa. El protocol també determina uns terminis per agilitar l’accés als quatre centres públics acreditats per a la realització de les tècniques de fecundació in vitro.

Uns protocols que comparteixen altres comunitats. Per garantir l’accés a tècniques de reproducció assistida a la xarxa d’hospitals públics de Castella-la Manxa, aquesta comunitat es regeix pel que estableix la llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció humana assistida i el reial decret 1030/2006 que estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, detallen des de Sanitat. A més, des del gener del 2017, el Servei de Salut va introduir com a millora el fet que les dones soles o amb parella femenina que ho sol·licitin tenen dret a accedir a aquestes prestacions.

Llistes d’espera de sis mesos a Navarra

A Navarra, informen des del Departament de Salut, els criteris d’accés són els següents: dones majors d’edat i menors de 40 anys; homes majors d’edat i menors de 55 anys; sense fills previs sans (en cas de parelles sense fills comuns) i sense contraindicació d’embaràs ni de tècniques de reproducció. Els criteris d’exclusió són, en resum, l’esterilització voluntària prèvia, existència de contraindicació per al tractament o embaràs, risc greu en el desenvolupament de la descendència o altres circumstàncies greus que impedeixin el tractament o posin en risc la descendència.

Quant a la llista d’espera, asseguren que no n’hi ha per a l’accés a la unitat de fertilitat, per al tractament amb inseminacions ni per als tractaments de criotransfereècia. En canvi, sí que hi ha llista d’espera d’uns sis mesos per als tractaments de fecundació in vitro (FIV) o ICSi (‘intracytoplasmic sperm inyection’, per les seves sigles en anglès), una tècnica de laboratori que consisteix a injectar un espermatozoide al citoplasma de l’òvul per fecundar-lo  i aconseguir un embrió.

Notícies relacionades

‘La manada’ de Castelldefels pacta penes de fins a vuit anys

El parc eòlic marí de Roses, encallat al ministeri

L’octubre passat, el Ministeri de Sanitat i la Societat Espanyola de Fertilitat presentaven les últimes dades del Registre Nacional d’Activitat, referents a l’any 2019. Aquest registre recull les dades de 311 centres, que indiquen que en aquell període es van portar a terme un total de 148.358 cicles de fecundació in vitro (FIV), un 0,6% menys respecte al 2018. També es van reduir les inseminacions artificials (IA) un 4,5%, ja que es van realitzar 32.548 procediments. En total es van comptabilitzar 180.906 tractaments de reproducció assistida (un 1,3% menys respecte al 2018).

Al novembre, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, firmava l’ordre ministerial perquè les dones sense parella, lesbianes, bisexuals i trans amb capacitat de gestar puguin accedir a la reproducció humana assistida (RHA) en el sistema sanitari públic.