Els ‘premis fantasma’ en la Loteria de Nadal: dècims cantats per error que no són a la llista oficial

El reglament de loteries és clar: els números premiats són aquells que realment apareixen als filferros i a la llista oficial, i no aquells que hagin pogut ser llegits erròniament pels nens de Sant Ildefons

3
Es llegeix en minuts

Un grup de jugadors del sorteig de la Loteria de Nadal, assessorats per un despatx d’advocats de Barcelona, defensa que els seus números van ser agraciats perquè els nens de Sant Ildefons els van cantar, tot i que resulta que ho van fer erròniament, per la qual cosa aquests dècims no són a la llista oficial final.

El reglament de loteries és clar: els números premiats són aquells que realment apareixen als filferros i la llista oficial i no aquells que hagin pogut ser llegits erròniament pels nens de Sant Ildefons en un sorteig a tota velocitat amb prop de dos mil premis menors.

També s’estableix la previsió de controls fefaents amb interventors i altres figures per donar més seguretat jurídica al sorteig i transcriure escrupolosament cada número introduït al filferro després de sortir del bombo.

És així com es constitueix al final una llista oficial de premis que és pública i comprovable fins i tot ‘in situ’ després del sorteig de la Loteria de Nadal.

En el sorteig del 22 de desembre del 2021, segons el grup d’afectats, es van llegir malament fins a 56 números, una xifra que per a alguns és molt alta, tot i que el cert és que només representa un 3,1% dels 1.794 premis menors cantats pels nens.

L’advocada barcelonina Olga Majoral, el despatx de la qual està centralitzant les demandes de totes les persones afectades per aquests ‘premis fantasma’, ha explicat que mereixen una resposta de Loteries i que alguns dels seus clients volen anar «fins al final».

Per ara, el seu despatx ha presentat una reclamació administrativa a Loteries encara sense resposta, una tardança que la lletrada justifica perquè la seva reclamació té més de quinze pàgines i «el lògic és que si volen donar una resposta rigorosa ho estudiïn bé».

Si arribat el cas ningú els contestés o se’ls negués una resposta satisfactòria, ha explicat, no tanquen la porta a acudir llavors a la via contenciosa administrativa. «En cap cas creiem que hi hagi delicte de frau o es pugui anar a la via penal», ha matisat.

Per l’advocada, el sorteig de la Loteria Nacional «no és cap bingo de poble, sinó un sorteig en què es reparteixen molts milions», cosa que, segons la seva opinió, exigeix «prou garanties» que ara no s’estan donant.

Majoral reconeix que no pot recaure la responsabilitat de possibles errors «en uns nens», però apunta que la manera de procedir és «arcaica» i que avui dia hi ha prou tecnologia per evitar aquests errors que han costat un disgust a desenes de persones.

Entre les afectades hi ha Txell Llorac, una jove a qui se li va esvair l’alegria d’escoltar el seu número de loteria quan ni a internet ni a l’administració pròxima on va anar a preguntar donaven el seu dècim per premiat. Tenia 74 butlletes i es pensava que havia guanyat 7.400 euros.

En el seu intent per aconseguir que el donessin per bo, va buscar el minut exacte en què un dels nens diu el seu número, el 29281, però encara no ha obtingut resposta.

Llorac, com molts altres afectats, ha confiat a Majoral la defensa del seu cas i ha posat en dubte el control que fan els notaris després del cant dels nens de Sant Ildefons.

Majoral reconeix que més enllà dels casos concrets volen «reformular un debat sobre les garanties i l’opacitat del sorteig».

Segons ella, hauria de poder consultar-se el llistat provisional de números que s’elabora durant el sorteig i no només l’oficial revisat final.

Notícies relacionades

Sobre la possibilitat que les persones que tenen un d’aquests ‘números fantasma’ tinguin o no opció a reclamació, Adalberto Guerrero, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, ha explicat que «estem parlant d’un error humà» i que això implica que en tot el sorteig hi hagi carències de seguretat jurídica.

«El nen es pot equivocar, però hi ha garanties per detectar i comprovar, i hi ha persones allà fent funcions de fedatari públic», ha recordat.