Cinquanta macrogranges fan de Zamora el lloc dels tres porcs per habitant

A Zamora ja es compten tres porcs per cada persona. Mentre el cens poblacional humà minva any rere any, el del bestiar porcí no deixa de créixer des de fa més d’una dècada. Gairebé mig milió de marrans conviuen amb els de Zamora i això converteix aquesta terra en jutge i part de la polèmica desencadenada arran de les paraules del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre la conveniència d’apostar pel model de les macrogranges si el que es busca és cert escenari de sostenibilitat ambiental. El problema és que la legislació és laxa. Fins i tot per establir la consideració de macrogranja. Interessos econòmics i ecològics xoquen, i els petits pobles de l’Espanya Buidada en pateixen les conseqüències. Com sempre.

Les dades són les úniques que ofereixen repòs en meitat de la guerra que lluiten dretes i esquerres sobre les macrogranges i l’Espanya Buidada durant les últimes jornades. Una contesa en què hi ha moltes opinions, pocs números i encara menys interès real en el medi rural. La Junta de Castella i Lleó elabora cada any un cens agroramader i és allà on es pot conèixer la realitat de les coses. Acabat de concloure l’any 2021 i sense temps a recollir la informació completa, l’administració regional té a disposició del ciutadà tot el relatiu a l’any 2020. I és allà on es pot comprovar que Zamora compta amb una cabanya de 485.495 porcs.

Les xifres permeten fer certa radiografia sobre el tipus de ramaderia que es practica a les granges de Zamora. D’aquesta xifra total transmesa en el cens, 369.587 són porcs d’engreix, mentre que 74.978 són garrins i porcs de menys de 20 quilos de pes. S’hi ha de sumar una de les parts més importants de la cadena, que són les 40.410 femelles reproductores comptabilitzades. Mentre que l’estadística es tanca amb 520 verros.

Aquests números, no obstant, no responen a la pregunta del milió. ¿Significa aquest mig milió de porcs que Zamora és una província prolífica en macrogranges? La realitat és que no es pot dir que sigui així. Però dir que no ho és seria mentir. Avui, a Espanya no existeix consens sobre quants caps de bestiar porcí són necessaris perquè una explotació prengui la consideració de macrogranja.

El més semblant a aquest llindar ho estableix el Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants, que és l’organisme dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica encarregat de vetllar per les conseqüències de la indústria en el medi ambient. Segons els seus paràmetres, es pot parlar de macrogranja en aquelles instal·lacions destinades a la cria intensiva que disposin de més de 2.000 places per a porcs d’engreix de més de 30 quilograms o més de 750 places per a truges reproductores. La seva base de dades comptabilitza a la província de Zamora 53 explotacions que compleixen aquestes característiques i que, per tant, es podrien considerar com a macrogranges. Una xifra bastant aproximada a la manejada l’any 2020 per la Conselleria de Foment i Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó, que comptabilitzava 51 granges d’aquesta índole.

El conflicte que persegueix les macrogranges és el balanç entre retorn econòmic i impacte mediambiental. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha detectat a la província de Zamora cinc aqüífers contaminats per nitrats d’origen agrari que es corresponen amb la instal·lació d’aquest tipus d’explotacions als seus voltants. Entre elles apareix, per exemple, el riu Aliste al seu pas per Carbajales de Alba, el riu Duero a Villaralbo i part de les llacunes de Villafáfila, en el terme municipal de Villarrín de Campos. Ni una reserva natural es deslliura d’aquest model.

Notícies relacionades

‘La manada’ de Castelldefels pacta penes de fins a vuit anys

El parc eòlic marí de Roses, encallat al ministeri

No obstant, els llocs de treball que generen són mínims i a Zamora no hi ha una indústria transformadora que generi riquesa. Una cosa que sí que passa, per exemple, amb el bestiar oví, la cabanya de la qual és la més important quant a número a la província de Zamora i té una potent indústria agroalimentària al seu voltant per a la fabricació de formatges i derivats lactis. En vista d’això, sovint, el bestiar porcí abandona aquest territori després de l’engreix per continuar amb el procés fora de les fronteres, deixant aquí el rastre dels purins, però no el dels diners.

¿Esperó contra la despoblació? Les dades indiquen el contrari

La defensa de les macrogranges pot tenir múltiples arestes, però cap d’elles és que sigui un sistema que fixi població. Les dades, de fet, diuen el contrari. Tot i que seria injust atribuir a aquestes explotacions la pèrdua d’habitants dels municipis on s’instal·len, sobretot a la província de Zamora, que any rere any es buida pràcticament en tots els seus nuclis, l’anàlisi és possible en el moment en què la indústria càrnia mira de demostrar que sí que hi ha un efecte real sobre els censos. Ecologistes en Acció ha elaborat un informe sobre aquesta variant en què mira de demostrar la inexistència d’una relació positiva entre la ramaderia industrial porcina i la lluita contra la despoblació. I els resultats són els que es podia esperar. L’estudi pren com a referència les dades de l’Institut Nacional d’Estadística sobre l’evolució demogràfica i els censos porcins aportats per la Junta de Castella i Lleó entre els anys 2000 i 2020. En el cas de Zamora, l’increment de la cabanya porcina s’ha disparat a més de cent mil caps fins a les 485.000, mentre que els habitants no han fet més que decréixer fins a la xifra dels 172.000. Una tendència individualitzada també en cadascun dels pobles on s’allotgen aquestes explotacions.