Els desallotjats de la nau de Badalona: «Hem passat aquesta nit gelats de fred i amb tot just cinc o sis mantes per a tothom»

A l’esplanada de la plaça del Cotonifici, la situació és dramàtica. Més de 30 persones han acampat allà sense saber quant temps seran al carrer. «No tenim resposta per part de ningú i no podem fer-hi res. Serveis socials ens ha dit que no tenen res per oferir-nos i només ens queda el carrer, passar fred i estar en aquesta situació. Tothom mira cap a un altre costat i nosaltres som persones. Aquesta nit ha fet molt fred i no hem pogut ni dormir. Ara, entre el sol, les mantes i la foguera podem aguantar, però aquesta nit serà igual o pitjor que l’anterior i no podem viure així», explica l’Ibrahim, de 26 anys, amb un cafè entre les mans que no vol que s’acabi per poder mantenir la calor una estona més.

Al seu costat, Riz Arman, nigerià de 25 anys, denuncia la seva situació i com se’ls ha abandonat per part de les institucions. «Ens han fet fora enmig d’una onada de fred i d’una pandèmia. Nosaltres vam demanar sisplau quedar-nos més per poder sortir quan arribés l’estiu. No sabem si estem sans, si estem malalts, no tenim papers, no tenim feina, no tenim on dormir, no tenim res. Som aquí, al carrer junts, perquè no ens queda res més que nosaltres. No hi ha hagut negociació, directament tots fora... Per a nosaltres era la nostra casa. No me’n vaig anar de Nigèria per viure així, vaig venir aquí a guanyar-me la vida i a tenir una vida millor que al meu país».

Música per oblidar l’infern

Entre mantes i cançons reivindicaven aquest matí els seus drets i denunciaven la situació en la qual s’han vist de la nit al dia. Ansu Mani, guineà de 29 anys, intentava treure un somriure als seus companys mentre tocava cançons amb típics ritmes africans. «Si no tenim res, almenys que puguem cantar tots junts i passar una bona estona», deia mentre posava lletres de protesta a les melodies que tocava amb la seva guitarra. A d’altres, en canvi, ni la música els podia fer oblidar l’infern que estan vivint.

«Jo abans tenia una vida i tenia papers. Tinc dos fills que viuen aquí a Espanya que no veig des de fa anys perquè no vull que sàpiguen la situació en la qual es troba el seu pare, però ahir em van veure a la televisió. Quan et caduquen els papers, si és que els aconsegueixes, és quan comença l’infern», explica el Leo, nigerià de 45 anys, entre llàgrimes mentre sosté una cervesa. «Ningú vol viure en aquestes condicions, perquè viure allà dins no era viure, era malviure, però ara estem pitjor. Hem passat aquesta nit gelats de fred i amb tot just cinc o sis mantes per a tothom. Dels gairebé 100 que érem allà dins, hem dormit aquí davant uns 30. La resta són en altres zones, dormint al carrer també o en cases d’alguns companys que abans vivien aquí, però tots no hi cabem».

El Jon, guineà, lamenta la incertesa de no saber què passarà amb ells. «Ningú aquí ha dormit aquesta nit. Hem estat ajaguts, però no hem pogut dormir. Som aquí perquè encara no sabem on anar i ni serveis socials, ni Càritas, ni ningú ens dona una resposta. Nosaltres no tenim res aquí, ni família ni res; només ens tenim a nosaltres i al final som una espècie de família. La nit ha sigut terrorífica, semblava que teníem forats a les mantes i hem dormit amuntegats per poder donar-nos una mica més de calor. Només demanàvem quedar-nos tres mesos més allà dins per no quedar-nos al carrer a l’hivern amb el fred que està fent. Les condicions eren inhumanes, però aquí fora són pitjors encara», explica.

Resposta institucional

L’Ajuntament de Badalona, mentrestant, assegura haver negociat amb la Sareb, la propietària de la nau, per poder arribar a un acord i a una solució per a aquestes persones. A més confirmen haver treballat amb serveis socials i amb la Generalitat per intentar buscar una solució al problema ja que, consideren, no afecta únicament la seva ciutat, sinó tot l’àrea metropolitana. De moment, encara no han arribat a cap acord, però asseguren que continuen treballant en les negociacions per poder trobar una solució al més aviat possible.

Esta tarde, una vez ha finalizado el desalojo de la nave de la calle Progrès, he comparecido ante los medios en #Badalona.

Quiero compartir con vosotros mi declaración👇🏻 pic.twitter.com/7rZVHMx6mc

— Rubén Guijarro (@guijarroruben) 13 de enero de 2022

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

De moment s’ha informat els afectats que poden anar a serveis socials a demanar ajuda, però des d’ahir només hi han acudit set persones. Per això, aquest matí, serveis socials s’ha dirigit a la plaça del Cotonifici, per parlar amb ells directament i a poc a poc anar encaminant la situació i trobar una solució al problema.

Carles Sagués, president de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, assegura que l’actuació no ha sigut suficient. «Si viure en una nau és dolent, viure al carrer és pitjor. Des de la nostra plataforma demanem alternatives per a una regulació laboral i de vivenda d’aquestes persones i la resposta per part de l’ajuntament de moment no ha sigut adequada. El desallotjament no s’havia d’haver produït sense abans una solució. És cert que donar un pis a cada un d’ells és impossible, ja que no hi ha vivenda social per a tot el món, però sí que s’havien d’haver pres mesures perquè aquesta situació és inhumana».