Les galàxies llunyanes, cada vegada més a prop gràcies a un malagueny

«Simplement vaig tenir sort». Treballar en un dels telescopis espacials més potents mai llançats no és una cosa que li passi a tot el món, i la ment de Pablo Arrabal Haro ha demostrat pertànyer a una altra galàxia.

Aquest Doctor en Astrofísica d’El Palo és present des de fa uns anys en diferents projectes de l’observatori James Webb, que va ser enviat a l’espai amb èxit fa a penes dues setmanes. Després de dècades de feina, la NASA, l’Agència Espacial Europea i l’Agència Espacial Canadenca van poder llançar aquest telescopi per estudiar, entre altres coses, la formació de les primeres galàxies.

Pablo Arrabal va néixer i va créixer a El Palo, va estudiar allà fins que va començar la Llicenciatura de Física a la Universitat de Granada. Més tard, Canàries va ser la seva destinació. A l’Institut d’Astrofísica de les Canàries va fer el Màster i Doctorat en Astrofísica, i, a l’acabar-lo, la trucada de la NASA va estirar el malagueny cap a Tucson, a Arizona.

«Trobo a faltar el Sol, la gent, el mar, l’alegria espanyola...», afirma Arrabal, amb certa nostàlgia. L’astrofísic vol tornar a la seva terra, però «el seu lloc és allà»: «Els projectes gairebé sempre van encadenats, d’un en sorgeix un altre. Hi puc tenir un paper més o menys essencial, però hi soc. Per ara no tinc pensat sortir dels Estats Units».

Sempre va tenir devoció especial per la immensitat de l’espai, i curiositat pel que «hi ha més enllà». Durant la llicenciatura va descobrir branques de la física que el van sorprendre, però l’astrofísica sempre va ser present a les seves inquietuds. «Aquesta subbranca de les galàxies llunyanes va arribar a mi gràcies a l’oportunitat de treballar a ‘James Webb, fins aleshores no m’ho havia plantejat», comenta el malagueny.

El projecte en què hi ha present Arrabal, CEERS (Ciència per a la Divulgació de l’Evolució Còsmica Primerenca) pretén observar l’efecte que l’entorn té a les galàxies, en concret a les de l’univers primitiu. Fins al llançament del ‘James Webb, només s’havien pogut analitzar galàxies pròximes. Hubble, l’antecessor, es limitava a la llum visible de l’espectre electromagnètic, però el telescopi acabat de llançar és capaç d’observar l’infraroig. Ara, gràcies als instruments de l’observatori, capaços d’estudiar quatre longituds d’ona diferents, les galàxies llunyanes estan més a prop.

Notícies relacionades

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070

El paper de Arrabal en aquest projecte està enfocat al software de l’instrument NIRSpec. Així mateix, el físic ha treballat prèviament en simulacions de galàxies molt molt llunyanes per provar el programa de processament de dades del mateix telescopi.

Per a Pablo «només va ser sort», però ser part del projecte que permetrà conèixer millor el que hi ha «allà fora» sembla fruit d’una  passió, dedicació i talent d’un altre món.