El CIEMEN i el PEN Català portaran a l’ONU l’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics

"Els drets lingüístics no cauen del cel, cal lluitar-los, i el context ha canviat perquè els usos lingüístics dels parlants d’altres llengües estan canviant amb l’impacte de la revolució digital", ha declarat David Minoves, president del CIEMEN, aquest dimarts, que ha situat el moment actual com de "retrocés de les llengües minoritàries" i ha fet una crida a la societat civil de tot el món perquè s’adhereixi a la iniciativa. Vicenta Tasa, cap del comitè de drets lingüístics del PEN Català, ha comentat que, a més de les noves tecnologies o els canvis més evidents, també hi ha marge de millora en tot l’àmbit del llenguatge de signes, que el 1996 tot just va tenir presència en la declaració.

Un reconeixement vinculant de l’ONU

L’objectiu que tenen totes dues organitzacions, que compten amb el suport d’una desena d’entitats més, és doble: d’una banda, posar al dia aquesta declaració d’acord amb tots els canvis sorgits en les darreres tres dècades i, de l’altra, intentar que aquest document pugui ser adoptat per les Nacions Unides com a marc legal i vinculant que serveixi de guia per a la resta d’Estats. El 1996, quan es va impulsar la declaració, es va plantejar aquest objectiu, però finalment l’ONU no va arribar a assumir-lo, si bé va rebre el reconeixement de la UNESCO. "Volem que l’Organització de les Nacions Unides, a través del seu Consell de Drets Humans, estableixi mecanismes de protecció dels drets lingüístics", ha assenyalat Tasa, que ha recordat que l’objectiu és que la Declaració serveixi com a guia o marc de treball per a les Nacions Unides, entenent que no s’adoptarà íntegrament.

La UNESCO calcula que més de la meitat de les llengües del món poden desaparèixer al llarg d’aquest segle si no s’estableix un marc internacional adequat de protecció de la diversitat lingüística. "La declaració [del 1996] és vigent, però hem d’aconseguir que sigui un document vinculant en un món on les llengües estan més desprotegides i els drets lingüístics més qüestionats", ha afegit la responsable del PEN Català. Com a exemple, Minoves ha recordat algunes dades sobre el català: més de la meitat dels catalanoparlants consideren que el seu principal motiu de discriminació és la impossibilitat de fer servir la llengua amb normalitat, una realitat que ja va reconèixer el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una entrevista a EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

El Govern respon a Eduardo Mendoza i reivindica Sant Jordi com la gran festa de la "cultura i la llengua catalana"

El Govern obre la convocatòria d’ajudes al lloguer per a persones d’entre 36 i 64 anys a Catalunya

"No només passa amb els catalans, passa amb moltes llengües. La situació fa 30 anys era greu i avui és alarmant", ha lamentat el president del CIEMEN, que considera que adoptar aquest document des de l’àmbit internacional és imperatiu com a acte de "justícia social", ja que creu que les administracions necessiten el paraigua de l’ONU per aplicar i protegir les seves llengües o, en alguns casos, per pressionar els Estats a favor que garanteixin la diversitat cultural. "Hi ha d’haver una protecció legal que vagi més enllà de les legislacions estatals o de les administracions que ens governen", ha postil·lat.

Durant els pròxims dos anys es treballarà amb un procés de participació oberta per actualitzar el document, amb la mirada posada en el fet que el 2028, coincidint amb els 80 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, se’n pugui impulsar la presentació davant l’ONU amb l’argument que la defensa dels drets lingüístics és, en darrera instància, la defensa dels drets humans bàsics. Les entitats defensen que, per poder gaudir de llibertat d’expressió, de participació política o del dret a un judici just, és imperatiu que les llengües siguin reconegudes, a més de recordar que són un patrimoni cultural que cal preservar.