El col·lectiu Clam Educatiu denuncia l’exercici d'"hipocresia flagrant" del Govern eliminant la possibilitat dels centres de conformar els seus equips

Als ulls de les representants de Clam Educatiu —que compten amb el suport de l’Associació de Directius de l’Educació Pública (AXIA) i de l’Assemblea de Direccions de Barcelona—, el cop de volant del Govern suposa una ruptura amb l’esperit de la LEC (2009) i el Decret de Plantilles (2014).

"Un centre educatiu és per damunt de tot un equip humà i la resolució del 3 de març, una claudicació en tota regla, fa perillar els projectes educatius. L’anul·lació de qualsevol possibilitat real d’escollir el professorat suma l’escola en el caos", destaquen les portaveus de Clam Educatiu, que consideren que "desplaçar el focus de les legítimes reivindicacions del professorat cap a la limitació de l’autonomia de centres és deslleial".

Missatge de desconfiança

"Després d’una mobilització massiva a favor de la inclusió, de debò que la reacció del Govern és retallar l’autonomia dels centres?", es pregunten Pujadó i Rivera, que afegeixen que "construir política pública sobre la base d’anècdotes és un error". "Ens preocupa el missatge implícit de desconfiança cap a les direccions", afegeixen des de Clam Educatiu, defensores de processos de selecció de personal "oberts, clars i transparents". "Les males pràctiques puntuals no poden justificar la paràlisi", prossegueixen.

"L’autonomia de centre és la garantia d’un projecte sòlid amb un equip compromès; eliminant-la correm el perill que les famílies optin cada vegada més per la concertada; no volem que l’escola pública sigui subsidiària de la concertada", conclouen des del col·lectiu, que sent que el Govern ha fet servir el decret de plantilles com a moneda de canvi per acontentar els sindicats, jugada fracassada, ja que no ha aconseguit la buscada pau social.

Conflicte obert

Notícies relacionades

Educació envia un correu a les famílies amb el sou que cobraran els professors: 39.700 euros anuals a primària i 44.500 a secundària

¿Per què més de 40.000 docents rebutgen l’acord de millores laborals pactat pel Govern, CCOO i UGT?

La derogació del decret de plantilles és de fet un punt d’unió entre les reivindicacions del conjunt de sindicats, els signants del pacte -CCOO i UGT- i els que continuen en peu de guerra (Ustec, Professors de Secundària, la CGT i La Intersindical).

La compareixença al Parlament de Clam Educatiu, acompanyats per dos col·lectius de direccions, es produeix el mateix dia en què Ustec, el sindicat majoritari en educació, ha enviat al conjunt de docents una consulta per decidir les pròximes mobilitzacions en què es plantegen des de dos dies de vaga fins a una aturada indefinida. Unes mobilitzacions que persegueixen una sèrie de coses que comparteixen els membres de Clam Educatiu —com més recursos per a l’escola inclusiva o la disminució de ràtios—, per la qual cosa la plataforma —els membres de la qual han sortit els últims mesos al carrer juntament amb el conjunt de docents— lamenta que el Govern precisament hagi posat el focus, d’entre totes les demandes sindicals, en les que retallen autonomia a les direccions. "L’única de les propostes que no tenia cost econòmic, tot i que sí que en té i molt, en qualitat educativa", consideren des de la plataforma.