Israel i el Líban es preparen per a les seves primeres negociacions directes en dècades

Dos dies després de l’inici de l’ofensiva israeliana nord-americana contra l’Iran el passat 28 de febrer, la milícia libanesa Hezbolà es va unir a la resposta del seu aliat iranià arrossegant el seu país a la guerra. Durant els 15 mesos previs, al Líban hi havia un alto el foc en vigor que Israel violava diàriament amb atacs que van matar centenars de persones. El cansament per aquesta situació insostenible que s’havia convertit en l’statu quo va ser un altre dels motius que va al·legar el grup xiïta per tornar a portar la violència a gran escala al seu territori. Des d’aleshores, els bombardejos israelians i els combats a la frontera s’han convertit en el pa de cada dia a tota la terra libanesa, matant més de 2.089 persones i ferint-ne 6.762.

Sense treva al Líban

La declaració d’un alto el foc de dues setmanes a l’Iran va omplir d’esperances el poble libanès, tot i que els líders israelians ja havien declarat prèviament que una treva al país persa no s’estendria fins al Líban. I així ha estat. Després de l’anunci del cessament temporal de les hostilitats a l’Iran sense incloure el Líban, l’Exèrcit israelià va llançar el més brutal dels atacs contra el país dels cedres. Almenys 357 persones van morir a causa del centenar de bombes abocades en només 10 minuts. Gran part dels 1.200 ferits encara desborden els hospitals libanesos. La nit següent el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va anunciar les converses amb Beirut que comencen aquest dimarts a la capital nord-americana.

Netanyahu busca dos objectius principals: el desarmament d'Hezbolà i l’establiment de relacions diplomàtiques amb el Líban. Tanmateix, el líder hebreu no està disposat a aturar l’agressió durant les negociacions, tot i que aquesta sigui la prioritat principal del Govern libanès. Les negociacions a Washington no inclouen Hezbolà, l’únic actor que està responent bèl·licament a la violència israeliana, ni tampoc l’Iran, el finançador de la milícia. Hores abans de l’inici del diàleg, Naim Qassem, el líder del grup xiïta, va mostrar l’oposició de l’organització a aquestes converses, que qualifica d’un intent d’"exacerbar la situació interna" i de fer que l’Estat "s’enfronti al seu propi poble". Al seu torn, Tel-Aviv es nega a negociar amb Hezbolà.

Ocupació a llarg termini

Notícies relacionades

Dos terroristes es van immolar a Algèria el primer dia de la visita del Papa

El bisbe Munilla creu que Trump ha reaccionat amb el papa com «la nena de l’exorcista»

Dissabte passat, l’ambaixadora del Líban als Estats Units, Nada Hamadeh Moawad, va establir un contacte inicial amb una trucada telefònica. El president Joseph Aoun ha insistit que les negociacions serien gestionades de manera exclusiva per l’Estat, ignorant el poder militar i polític que té Hezbolà, i les conseqüències que això pot tenir en la societat libanesa. Durant els últims dies, s’han succeït protestes a Beirut en oposició a aquest diàleg que molts veuen com el reconeixement de l’enemic que més dolor ha causat al país. El Govern libanès insisteix que la seva voluntat és aconseguir un alto el foc, per molt que Netanyahu hagi dit que això no passarà.

A més dels brutals bombardejos, els soldats israelians fa setmanes que conquereixen territori libanès enmig de ferotges combats amb milicians d'Hezbolà. Aquest cap de setmana Netanyahu va trepitjar terra libanesa ocupada. Els seus ministres ultradretans han expressat la seva voluntat d’ocupar el sud del Líban, com ja han fet en diverses ocasions durant l’últim mig segle. Però aquesta vegada pretenen quedar-s’hi. "No estem parlant de cinc punts [en referència als cinc turons estratègics que controlen en territori libanès des de l’alto el foc de 2024], estem parlant d’un cinturó de seguretat fort i profund", va dir aquest dilluns Netanyahu, al·legant que aquesta ocupació és necessària per evitar l’amenaça contra els ciutadans del nord d’Israel.