Antígens, mascaretes i quarantenes: les vegades que Espanya ha arribat tard per regular la pandèmia

Després de regular el cost de les mascaretes, li toca el torn als tests d’antígens. Amb la incidència en màxims, l’augment de la demanda ha disparat el valor de les proves d’autodiagnòstic de la covid-19 durant aquestes vacances de Nadal, i ha superat en moltes ocasions els deu euros per unitat. Una vegada acabades les festes, quan les reunions amb familiars i amics disminueixen, el president Pedro Sánchez ha anunciat que es prendran mesures per mirar de reduir-ne el preu. Una decisió que podria haver-se pres amb temps.

El 21 de desembre, el Consell General d’Infermeria va demanar a l’Executiu que regulés «de forma immediata» el preu dels tests d’antígens en farmàcies «per evitar l’especulació». S’unia així a les reclamacions de diferents associacions de consumidors que alertaven de variacions de fins un 102% en el seu cost, que en molts casos superava els deu euros la unitat. Així, segons assenyala Facua, una família de quatre membres hauria d’invertir fins a 40 euros cada vegada que haguessin de fer-se aquests tests.

Tres setmanes després de la petició, l’Executiu es planteja ara començar a prendre mesures. En una entrevista a la cadena SER, Sánchez va anunciar que el seu equip es «ficarà amb el control dels preus». La variant òmicron ha disparat els contagis durant aquest Nadal, en què molts consumidors s’han gastat els diners per intentar assegurar-se unes reunions més segures, allunyats del virus.

A França i a Alemanya, el preu de les proves d’antígens no pot superar els quatre euros. Portugal limita des de l’abril el marge de benefici del venedor al15% en productes com els autotests, el gel desinfectant i les mascaretes. El Regne Unit reparteix proves de manera gratuïta.

Espanya legislarà una vegada més a remolc d’altres països europeus i després de la pressió d’algunes comunitats autònomes, que no sempre tenien les competències necessàries. Aquests són les altres situacions en què s’ha arribat tard.

Antígens en farmàcies

El control del preu no ha sigut la primera polèmica relacionada amb les proves d’autodiagnòstic de la covid-19. Després de les reiterades peticions dels sanitaris per evitar la saturació de l’atenció primària, el Consell de Ministres finalment va aprovar la venda de tests d’antígens en farmàcies el 20 de juliol de l’any passat. L’autorització arribava mesos després que diverses autonomies, entre les quals, la Comunitat de Madrid, ho sol·licitessin, tal com ja es permetia en altres països europeus com França, Portugal, Bèlgica o Alemanya. En alguns d’aquests llocs, els tests d’antígens també es poden adquirir a les principals cadenes de supermercats, per això una oferta de productes més gran en regula el preu, que no supera els 4 euros.

L’IVA de les mascaretes

El preu de les mascaretes també va suposar enfrontament entre consumidors, comunitats i Executiu. L’11 de novembre del 2020, vuit mesos després de l’esclat de la pandèmia, el Govern va donar el vistiplau a la reducció de l’IVA de les mascaretes del 21% al 4%. Una mesura que no es va prendre abans perquè es necessitava una autorització oficial de la Comissió Europea, un requisit que van obviar la majoria de països europeus, que al veure convertides les mascaretes en un producte de primera necessitat es van llançar a reduir-ne el preu amb més celeritat. Finalment, Brussel·les va afirmar que no obriria procediments sancionadors per reduir els impostos atesa la situació excepcional causada per la pandèmia.

Quarantenes de set dies

Amb taxes de vacunació superiors al 80% de la població adulta, el 29 de desembre la Comissió de Salut Pública acordava per unanimitat la reducció del període d’aïllament dels positius i contactes estrets, disminuint-lo de deu a set dies. La nova evidència científica assenyalava que la majoria dels contagis es produeixen a l’inici de la malaltia, en el primer i segon dia d’aparició dels símptomes i dos o tres dies després. Va ser la Comunitat de Madrid la que més va pressionar per prendre aquesta mesura, tot i que demanaven que fos de només cinc dies, en la línia del que ja aconsellaven els Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC).

L’‘app’ Radar COVID

En el cas de l’aplicació per controlar els contactes, el retard en la implementació no va ser cosa de l’Executiu, sinó que va ser culpa d’algunes comunitats autònomes. Els diferents sistemes sanitaris no van arribar a temps per enviar els codis associats als tests que tenien un resultat positiu, per això l’activació de Radar COVID va haver de retardar-se respecte a altres països europeus.

L’inici de la pandèmia

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les primeres informacions sobre una «misteriosa pneumònia» procedent de la Xina van arribar a Occident a principis de gener del 2020. Si bé ningú podia imaginar-se la situació que es viuria mesos després, la reacció de l’Executiu no va ser la més ràpida possible. La Comissió Europea i l’Organització Mundial de la Salut van donar indicacions per reforçar els sistemes de salut i adquirir amb temps equips de protecció individual (epi) per als sanitaris, proves PCR per al diagnòstic del virus i respiradors en cas de complicació de les pneumònies. L’augment de la demanda d’aquests productes amb l’avenç de la pandèmia va fer que la falta de provisió de materials es notés durant la primera onada, quan es van desbordar els centres hospitalaris.

Els casos de coronavirus es van començar a multiplicar a Itàlia a finals de febrer, però no va ser fins al 15 de març quan es va decretar el confinament estricte. No tots els membres del Govern es van mostrar reticents a aplicar mesures per a la contenció de la covid. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va presentar el 4 de març una guia amb una sèrie de mesures a aplicar per evitar la caiguda de l’ocupació i el tancament d’empreses per covid, que llavors va ser considerada alarmista.