¿Quin impacte va tenir l’explosió de la petroquímica de Tarragona en la salut de la ciutadania?

¿Quin impacte va tenir l’explosió de la petroquímica de Tarragona en la salut de la ciutadania?
5
Es llegeix en minuts
Verificat
Verificat

Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre a Catalunya. Ens dediquem a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació.

ver +

Ens heu preguntat a través consultori d’Instagram del Verificat quin va ser finalment l’impacte de l’explosió de la planta d’Industrias Químicas del Óxido de Etileno (Iqoxe) a la Canonja, al polígon petroquímic sud de Tarragona, del 14 de gener del 2020. L’episodi es va saldar amb tres morts i vuit ferits. Excepte una de les víctimes mortals, un veí del barri de Torreforta, la resta van ser treballadors de l’empresa.

Per fer front a l’accident, Protecció Civil va activar el pla PLASEQCAT, dissenyat per «gestionar qualsevol emergència en establiments afectats per la normativa d’accidents greus en què es vegin involucrades substàncies químiques», i va demanar en primera instància que la població local es confinés a casa fins a «conèixer l’abast de l’accident químic». Uns minuts després, les autoritats van descartar el risc de núvol tòxic, és a dir, de l’emissió d’una massa d’aire que contingués substàncies tòxiques, i van aixecar la recomanació de confinament de les localitats pròximes al lloc de l’incident. Però, ¿l’explosió va tenir cap impacte a llarg termini en la salut dels prop de 400.000 veïns de la zona?

El núvol tòxic, descartat des del primer moment

El núvol tòxic, descartat des del primer momentMalgrat que les causes de l’accident no estan completament clares i la investigació segueix oberta, els dos informes que les han intentat determinar estan d’acord d’apuntar «a una reacció tèrmica de descomposició d’un dels productes presents al reactor» com la causa més probable. La investigació encarregada per la Generalitat a la consultora DNV apunta a una combustió de l’òxid d’etilè com la causa de l’explosió; mentre que la feta per l’Institut Químic de Sarrià (IQS), i encarregada per la mateixa Iqoxe, sosté l’explosió d’un derivat del producte, anomenat MPEG-500, que fins aleshores no estava catalogat com un producte químic perillós.

En qualsevol cas, l’òxid d’etilè és un gas tòxic per als éssers humans, tal com ho són els seus derivats. Per produir-lo es fa reaccionar l’etilè amb oxigen, en una combinació que es diu combustió parcial, és a dir, controlada, segons explica al Verificat Alfons Polo, doctor en Ciències Químiques de la Universitat de Girona. Ara bé, en una combustió descontrolada, com el context d’una explosió o un incendi, «els productes que s’emeten a l’atmosfera són essencialment CO2 i aigua», explica l’expert, i per tant, en l’episodi del gener del 2020 no hi va haver cap núvol tòxic que posés en risc la salut de la població. Malgrat tot, fins que els Bombers de la Generalitat i la mateixa Iqoxe no van descartar aquesta possibilitat, es va mantenir l’avís de confinament de manera preventiva.

Cap anomalia en la qualitat de l’aire

Cap anomalia en la qualitat de l’aireLa campanya de vigilància de la qualitat de l’aire durant el primer trimestre del 2020 al Camp de Tarragona, feta per la Generalitat, va revelar que durant la setmana del 13 al 19 de gener del 2020, en els diferents punts de lectura d’agents contaminants repartits pel territori, no es van observar «variacions importants en els nivells de referència de material particulat». És a dir, que els nivells d’aquest material, que fa referència a les famoses PM10 i PM2.5, partícules contaminants menors de 10 i 2,5 micres de diàmetre, respectivament (0,01 i 0,0025 mil·límetres), es van mantenir en nivells similars als històrics.

Alguns d’aquests materials particulats, els anomenats hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), són compostos químics que es formen principalment durant la combustió incompleta de matèria orgànica com el carbó, el petroli i les escombraries i suposen una amenaça per a l’atmosfera. Superats certs nivells d’exposició, també suposen un risc per a la salut de les persones. Aquest grup de substàncies tampoc va mostrar una tendència diferent de l’esperada durant la setmana de l’accident: «Els nivells dels HAP aquesta setmana a les estacions del Camp de Tarragona són de l’ordre de la mitjana dels mesos de gener del període comprès entre el anys 2015 i 2019», indica l’informe.

La conclusió és similar per als gasos coneguts amb el nom genèric de compostos orgànics volàtils (COV), emesos durant els mateixos processos de combustió responsables de generar els HAP, i amb un perill similar en l’àmbit de la salut planetària i humana, entre els quals «no s’observa cap tendència específica».

El polígon químic del Camp de Tarragona

El polígon químic del Camp de TarragonaTarragona acumula el 25% de la producció química espanyola i el 50% de la catalana. El polígon tarragoní és el complex petroquímic més gran del sud d’Europa i, el fet que comparteixi espai amb 400.000 habitants i milions de turistes cada any, «genera susceptibilitats en relació amb la qualitat de l’aire i els possibles efectes sobre la salut», explica la Generalitat. Malgrat que les lectures fetes a la zona són similars a les de la resta de Catalunya en concepte de qualitat de l’aire, el 2015 es va constituir la Taula de l’Aire al Camp de Tarragona, en què es tracten els possibles efectes que les emissions atmosfèriques puguin tenir sobre la salut de les persones.

Notícies relacionades

Un dels àmbits de treball de la taula, explica el gabinet de premsa del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural al Verificat per correu electrònic, és «definir l’avaluació dels compostos que no disposen de normativa específica de qualitat de l’aire, com seria el cas de l’òxid d’etilè». Malgrat ser un gas tòxic, indiquen, «cap normativa en l’àmbit europeu i estatal estableix l’obligatorietat de mesurar» les seves emissions «ni fixa nivells màxims d’aquest compost en l’aire», de manera que no es disposa de lectures.

L’entitat ecologista local Cel Net va denunciar, amb motiu del primer aniversari de l’explosió d’Iqoxe, que la Taula Territorial per a la Qualitat de l’Aire no s’ha traduït en cap mesura tangible en efectes de prevenció i control. El Síndic de Greuges ja va recollir les queixes locals respecte de la «ineficàcia» de la taula en un informe del 2019, en què reflectia que una de les mesures aprovades però no portades a terme va ser «fer un estudi complet sobre contaminants de l’entorn dels polígons químics nord i sud de Tarragona».