Pla d’Interior

Interior estudia ampliar a més províncies el front antinarco del Camp de Gibraltar

  • Els traficants desplacen les seves descàrregues i el seu blanqueig a Almeria i Granada per la pressió policial

5
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

El Ministeri de l’Interior avalua aquest mes ampliar el desplegament especial antinarco de l’Estret a noves províncies: Granada, Almeria i Sevilla, així que que quedaria afectada tota la costa andalusa i una part substancial terra endins d’Andalusia, segons confirmen fonts de la lluita antidroga.

Ho aconsellen els assessors policials en ple redisseny del Pla Especial de Seguretat del Camp de Gibraltar, també anomenat «pla Algesires», que ha entrat en pròrroga. El 31 de desembre va acabar la vigència d’aquesta operació estratègica per a la Seguretat de l’Estat, la primera gran guerra declarada pel Govern d’Espanya contra el narcotràfic, amb precedents en l’operació Nècora desenvolupada a les ries gallegues als 90.

El pla va ser inaugurat a l’agost del 2018 amb un reforç de policies, guàrdies i agents de Vigilància Duanera a l’eix Barbate - La Línea de la Concepción - Algesires (Cadis). El juliol del 2020 es va ampliar la seva àrea d’actuació a la resta de la província de Cadis, i a les veïnes Huelva i Màlaga.

La mateixa raó que va pesar llavors pesa ara per a una segona ampliació: els traficants d’haixix i marihuana es desplacen més enllà de la costa fugint de la pressió policial en el que abans era el seu feu. És el que una font antidroga de la Guàrdia Civil anomena «el globus: si estrenys d’una banda, s’infla per una altra».

Els assessors d’Interior aconsellen l’extensió a Almeria, Granada i Sevilla pels desplaçaments d’activitat narco detectats, «per la logística dels traficants i pels seus punts de blanqueig», aclareixen les fonts consultades.

Ho recolzen dades del balanç que fa Interior. Entre les quals, una d’econòmica: a la província de Màlaga el blanqueig de narcoeuros ha suposat un 250% més d’operacions policials en un any.

Tijuana europea

Tijuana europeaL’objectiu u del pla especial ha sigut «tornar la presència de l’Estat on estava desapareixent», explica un oficial de la Guàrdia Civil participant en operatius antidroga d’Algesires. «És restaurar el principi d’autoritat on ja no n’hi havia», argumenta en termes semblants un col·lega de l’anterior.

El pla és el primer gran desplegament policial sostingut en el temps contra un fenomen no terrorista en una àrea delimitada del territori espanyol. I se n’anoten experiències, apunten aquestes fonts, per a futurs cops en altres zones de trànsit intens de drogues, petites narcorepúbliques clandestines del país. El redisseny coincideix amb l’inici d’un altre pla emprès per Interior, específic contra l’augment exponencial del tràfic de marihuana.

La gota que va fer vessar el got de la pèrdua de força de l’Estat va ser l’assalt a l’hospital de la Línia de la Concepción. El 7 de febrer del 2018, vint encaputxats s’emportaven per la força Samuel Crespo, un dels líders del clan dels Castaña. Dos policies l’havien portat allà després de caure d’una moto en una persecució; els peons del narco van superar en força els agents.

El succés era el cim de la conversió del Camp de Gibraltar en una Tijuana europea, desbordades les forces de seguretat per l’eixam de motocicleters a sou dels traficants, la varietat de punts de desembarcament de farcells de droga i l’agressivitat amb què els carregadors estavellaven els seus 4x4 contra els cotxes patrulla.

Milions intervinguts

Es feia evident la necessitat d’aturar els senyors de l’haixix i la seva infecció en la societat. «Aquí hi ha famílies senceres que viuen de la droga, adolescents enriquits, que ja no tenen possibilitat ni voluntat de buscar-se la vida en una altra cosa», advertia a aquest diari una fiscal especial antidroga del sud.

Tres anys després, «la pressió es nota, assegura una de les fonts policials. Pels voltants de Gibraltar no es veuen ja tants cotxassos conduïts per ni-nis, ni els traficants fan ostentació de riquesa a Facebook i TikTok, com feia de les seves mariscades Borja ‘el Titi’, capo enviat a la presó.

«Han hagut de tornar-se discrets», expliquen aquestes fonts. El 21 de novembre queia desarticulat el clan dels Maya en un cop de la policia i l’Agència Tributària; i al desembre la Guàrdia Civil va acabar de demolir el clan del Titi. A Interior en celebren els resultats. Només l’operatiu específic de la Guàrdia Civil (part del pla general) s’anota 8.000 detencions, 1.000 tones d’haixix confiscat, prop de 3.000 cotxes i motos i 1.000 embarcacions aturades i 260 milions d’euros intervinguts.

Els guàrdies l’anomenen pla Carteia, com l’enclavament arqueològic de San Roque. «És per la tornada als orígens», expliquen. Els diners intervinguts són tants com el que factura en un any tot el sector del ‘big data’ a Catalunya, o el que factura anualment a Espanya el sector de l’oliva de taula, «però és només una petita part del que mou la droga», asseguren.

Gasoliners

GasolinersEl pla ha fet caure els germans Francisco i Antonio Tejón, líders dels Castaña; va caure ‘el Titi’, va caure ‘el Hagi’, va caure ‘el Enano’, va caure Fikri Amellah, va caure el ‘clan dels futbolistes’, bandes i caps invictes de la droga. Però continua fugit, suposadament al seu santuari de Tetuan, Abdellah el Haj Sadek el Menbri, ‘el Mesi’. I han quedat en el saldo també un guàrdia civil mort (Agustín Cárdenas) i dos policies nacionals ferits en atropellaments durant violentes fugides de traficants, a més d’un agent de duanes ofegat al caure el seu helicòpter al mar; i dos policies locals també atropellats abans d’aquesta ofensiva.

La pressió policial intenta ara escanyar el flux de gasolina. «Parant el combustible, pares el trànsit», explica l’oficial de la Guàrdia Civil. Als narcos se’ls ha fet perillós atracar les llanxes a la costa espanyola i es veuen obligats a tenir-les permanentment a l’aigua, a l’espera de passar el carregament a un pesquer o un iot. I això necessita gasolina. Els peons cremats es busquen la vida com a gasoliners, portant bidons per proveir al mar.

Notícies relacionades

Que hagi disminuït la impunitat no disminueix el desplegament. Són més de 4.000 cops policials, 2.000 instruccions judicials per any. La Guàrdia Civil té a la zona unitats del GAR, fetes servir abans com a força d’elit contra ETA i avui part de l’aportació espanyola a la guerra antigihadista al Sahel. La policia augmentarà els seus efectius amb part dels 2.975 agents que aquest any han de recollir els seus despatxos a l’Escola d’Àvila.

Part de l’esforç es dirigeix cap a dins, a tallar la mateixa corrupció policial, acabar amb la temptació d’un dineral per mirar cap a un altre costat. Ja són més de vint detencions de guàrdies. L’última la tardor passada: un que passava informació als delinqüents. Els agents d’Assumptes Interns participen en el CRAIN (Centre Regional d’Anàlisi i Intel·ligència contra el Narcotràfic), amb els d’Informació i Policia Judicial. Però «cal actuar a més costes –sosté una de les fonts consultades– perquè el narcotràfic no es destrueix: es desplaça o es transforma».