Un punt vermell a la façana obre la clau de les cases que van sobreviure al volcà de La Palma

Un d’aquests arquitectes, Alejandro Haddad, assegura que aquestes revisions són «el pas previ a la tornada». Després del permís del Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries (Pevolca), «el que fem és garantir la seguretat estructural de les vivendes que han patit risc de caiguda». Aquesta tasca que es fa ara als barris de Tacande i Tajuya, així com a tots els camins de la zona, ja es va iniciar en jornades passades a Jedey i Las Manchas, on van revisar 74 vivendes. Haddad detalla que «en principi» no han trobat problemes estructurals, més enllà d’«algun desperfecte senzill de planxes caigudes a terra». «El vital és que no hi hagi risc en l’estabilitat estructural».

L’arquitecte aclareix que «si la pressió dels materials volcànics s’hagués mantingut en el temps, hi hauria hagut més risc», però l’han minimitzat les neteges del personal de l’Ajuntament i els militars. «Tret de cobertes una mica més dèbils, les estructures de formigó han aguantat. També ha tingut molt a veure el tipus de construcció, majoritàriament unifamiliars, d’una o dues plantes».

El també arquitecte municipal Samuel Fernández remarca que «la majoria de les cases» que s’han salvat «no tenen danys estructurals, «més enllà d’alguna teula partida i esquerdes típiques de construccions de remolinat». Fernández matisa que «ajuda que siguin cases terreres, amb una finca al voltant i explotacions agrícoles». En el cas dels pallers, «no han aguantat», ja que «són estructures lleugeres que han caigut pel pes de la cendra».

Notícies relacionades

Un nou mètode científic descobreix l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan de 54,55 metres

¿Per què les renovables són estratègiques?

Acompanyant aquests dos tècnics, el regidor d’Obras de El Paso, Eloy Martín, destaca que es tracta d’un treball previ a la tornada dels veïns a les seves vivendes per verificar que existeix algun perill. És una tasca que va començar fa uns dies al vessant sud de les colades, on s’ha vist que «les estructures més febles si són a terra». Es refereix a pallers que no eren habitables. Per poder arribar a aquest punt, el regidor remarca que la tasca feta durant tres mesos alliberant els sostres de la cendra va ser fonamental. «Ara toca treure-la dels camins i els patis, en una tasca que continuarà en els pròxims dies», diu Eloy Martín.

A més, assegura que «fa diversos mesos que netegem cendra, cosa que ara ens permet tenir accessos a molts llocs», però fa la reflexió: «Ara queda un món per fer». Aquestes tasques de neteja continuaran amb els treballadors que comencen en el pla d’ocupació, amb el personal municipal i amb empreses «perquè la gent pugui tornar com abans en el menor termini de temps possible». «No serà igual, però intentarem que sigui el més semblant possible», diu el regidor.