Nova normativa

La Generalitat vol que els serveis socials puguin aturar desnonaments

  • El Periódico ha tingut accés al nou protocol entregat al TSJC, que considera que ara no és necessari

  • Els Mossos creen la Unitat Especial d’Intervencions per gestionar problemes relacionats amb la vivenda

La Generalitat vol que els serveis socials puguin aturar desnonaments

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Malgrat la pandèmia del coronavirus i les diferents moratòries aplicades, Catalunya ha continuat encapçalant la xifra de desnonaments a Espanya. Un liderat que inclou famílies vulnerables. Actualment, la justícia no paralitza automàticament els desnonaments en què els inquilins han pogut acreditar la seva pobresa a través de certificats dels serveis socials. La decisió de seguir o no endavant i deixar al carrer aquestes famílies la pren cada jutjat. Una situació que la Generalitat ha proposat canviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons el protocol redactat al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. El document planteja que les conclusions dels serveis socials siguin vinculants per suspendre temporalment desnonaments si es confirma que es tracta de llars vulnerables. Aquest text que la justícia podrà firmar o no en les pròximes setmanes també preveu la creació de la Unitat Especial d’Intervencions dels Mossos d’Esquadra per gestionar el problema de la vivenda.

La firma d’aquest nou protocol està en suspens. L’octubre passat, el TSJC va argumentar que davant la «situació actual» de «detallada» regulació «positiva» de la matèria, normativa en reforma i evolució constant, es considera «prudent» no avançar en la redacció d’un nou text de protocol i «atenir-se» a la legislació vigent, de «vinculació directa» en l’acompliment dels jutges. L’escrit precisa la voluntat de «continuar col·laborant des dels òrgans judicials amb els serveis socials i altres entitats implicades en una aplicació a consciència no només de la legislació, sinó també dels protocols subscrits en el passat».

Per tant, l’alt tribunal català va decidir mantenir la regulació fins ara vigent en matèria de desnonaments «amb observança estricta» de la normativa actual, «especialment de les mesures de caràcter social i econòmiques» aprovades en els decrets de protecció de persones vulnerables davant la pèrdua de la vivenda. En aquests moments està en vigor el decret que paralitzen els desnonaments fins a 28 de febrer del 2022 a causa de la covid, tot i que es desconeix si aquesta mesura s’allargarà. Tot depèn de l’evolució de la pandèmia. En tot cas, serà el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ino el TSJC qui haurà de firmar en un futur el nou protocol, van remarcar fonts judicials.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i el president TSJC, Jesús María Barrientos, es van tornar a reunir el 8 de novembre. En aquesta trobada, el màxim representant de l’alt tribunal català va reiterar que, al seu parer, amb el protocol vigent i la moratòria de desnonaments, la situació estava coberta. No obstant, la titular de Justícia va reafirmar la necessitat d’aprovar el nou text, segons fonts d’aquest departament, per a poder detectar la vulnerabilitat de les persones afectades per un desallotjament quan comença el procés judicial i no al final, «donant-los seguretat jurídica».

Sense poder pagar

Sense poder pagarCada dia 21 famílies catalanes han de deixar el lloc on viuen perquè no poden pagar-lo, segons les últimes dades del CGPJ. En alguns casos, quan hi ha activistes que s’oposen al compliment d’una ordre judicial, acaben sent expulsats per la força dels policies, com ha ocorregut aquesta setmana a Barcelona. La proposta que la Generalitat a la justícia neix després de casos tan extrems com el del veí que es va suïcidar quan va trucar al timbre la comitiva que el deixaria sense domicili.

L’esborrany al qual ha tingut accés aquest diari planteja diversos canvis en relació amb els serveis socials. El més rellevant és que, quan arribi una demanda de desnonament, el jutge que l’atengui haurà de valorar si es tracta d’un cas de família vulnerable i esperar la resolució dels serveis socials que ho qualifiqui. Si és una família vulnerable, abans de seguir amb el procediment de desnonament s’han d’intentar dues opcions: una, la mediació amb els propietaris per intentar adquirir un lloguer social, o dos, retirar la demanda i esperar que la Generalitat o l’ajuntament pertinent els admeti a la taula d’emergència. És a dir, que tinguin el dret reconegut per accedir a un sostre procurat per l’administració. Si no es proposen aquestes dues alternatives, el desnonament s’ha de suspendre, proposa la Generalitat.

Canvi rellevant

Notícies relacionades

Es tracta d’un canvi molt rellevant. «Actualment els certificats de vulnerabilitat són paper mullat per als jutges», admet Carles Alonso, advocat d’ofici especialitzat en demandes de desnonaments. Explica que aquest canvi de la norma podria beneficiar moltes famílies, però insisteix en la necessitat d’ampliar el pla de vivenda social. «Per molt que tinguin el document que els permet accedir a la taula d’emergència, ara mateix hi ha tanta llista d’espera que han d’esperar tres anys per accedir al pis, els desnonen i acaben al carrer igualment», insisteix Alonso. En cas que s’apliqui aquesta nova norma, molts professionals també plantegen la necessitat d’augmentar la plantilla dels serveis socials, avui dia saturats, per poder realitzar correctament aquesta funció.

Si s’aprova, el text demana als jutges que tinguin en compte el dret a la intimitat i al sostre de les famílies vulnerables, especialment els nens, tal com estableix l’ONU en la declaració dels drets econòmics, socials i culturals. Per la seva part, la proposta de la Generalitat a la justícia compromet la Conselleria d’Interior a crear un nou grup als Mossos d’Esquadra: la Unitat Especial d’Intervenció, que hauria de lidiar amb els conflictes relacionats amb els desnonaments, una iniciativa dirigida a reduir les ocasions en les quals han d’intervenir agents d’ordre públic. No obstant, la proposta no resol què passarà quan un jutjat decideixi reclamar la presència d’antiavalots per garantir el compliment d’un desnonament, que és el que passa actualment.