Moreno xoca amb l’esquerra en sanitat i habitatge i evita Vox

El debat electoral d’RTVE estava cridat a ser el primer punt d’inflexió de la campanya. Una gran oportunitat per desestabilitzar els sondejos del 17M, estancats des de fa setmanes, amb Juanma Moreno al capdavant. En aquest escenari, cadascun dels candidats va escollir el seu paper. Els líders de l’esquerra més tradicional (María Jesús Montero i Antonio Maíllo) van anar directament a un xoc centrat en la gestió de la sanitat i l’habitatge fins a tensar molt un candidat del PP, per moments molt incòmode, que va assumir el desafiament intercalant la defensa de la seva gestió amb una tirallonga de retrets centrats en la gestió del Govern d’Espanya i la gestió de les anteriors etapes socialistes.

Va ser el més semblant al cara a cara que no s’ha registrat en aquesta campanya, Juanma Moreno tenia més per perdre que per guanyar en aquesta confrontació. I per això va optar per mantenir un perfil baix, va centrar tots els debats en una comparativa entre la seva gestió i la de la Junta d’Andalusia en l’última etapa socialista i, sobretot, davant l’Executiu de Pedro Sánchez, que va responsabilitzar dels problemes de l’habitatge, de l’"ocupació il·legal" i de la pujada d’impostos.

Tenia arguments preparats de tot tipus en l’extensa documentació que manejava. Fins i tot una resposta a l’advertència del PSOE que hi haurà un copagament si continua Moreno en la seva reforma de la sanitat. "Aquí hi ha un estudi que va encarregar vostè sobre el copagament quan era consellera", li va respondre a Montero. Com a principal proposta portava preparada l’aprovació d’una llei de sanitat que garanteixi un augment de pressupost i de personal cada any.

Va ser la manera de defensar-se d’una dura ofensiva de les dues formacions d’esquerra que van arremetre contra la "incompetència" en els errors del cribratge, contra les privatitzacions de la sanitat i contra la "impossibilitat de les famílies d’accedir a un habitatge" a un preu digne pel rebuig d’aplicar a Andalusia la llei d’habitatge de l’Executiu de Sánchez. "El seu model és el de la privatització dels serveis públics, i per això ens hi juguem tant el 17M", va advertir María Jesús Montero. La líder socialista només va trobar per moments el seu espai en el debat a l’haver de combinar una estratègia a la defensiva (les seves primeres paraules van ser per justificar el seu compromís amb Andalusia) amb l’atac a Moreno.

Finançament autonòmic

Aquest xoc entre models es va evidenciar en tots els blocs i específicament en l’àmbit del finançament autonòmic, un tema que inicialment semblava que seria clau en la campanya, però que s’ha anat desdibuixant davant el pes de la sanitat i l’habitatge. "Andalusia és la més beneficiada per la proposta de finançament, ¿vol recursos per millorar la sanitat o l’habitatge, per què el rebutja?", li va preguntar Montero amb el suport, en aquest bloc, de Maíllo. "És l’única persona que pot creure que es pot signar un acord amb l’independentisme català que beneficiï Andalusia", li va respondre Moreno.

Però en aquest debat el repartiment el van completar dues formacions que poden ser clau en el resultat d’aquestes eleccions. Endavant Andalusia, una formació en fase de creixement en tots els sondejos que està avançant de manera transversal captant vot andalusista, d’esquerra i fins i tot de l’"emprenyament" que pot recórrer a Vox. I, d’altra banda, Vox, la formació a la qual les enquestes donen per frenada, però que està rellançant la seva campanya basant-se en els acords aconseguits a Extremadura i en la figura de Santiago Abascal. Tots dos, de fet, van protagonitzar un dels grans xocs del debat.

A l’esquerra, Endavant Andalusia, el candidat de la qual, reforçat per la seva ubicació just al costat de Moreno, va mirar de marcar un discurs propi intercanviant crítiques a la gestió del PP, la majoria, amb retrets a l’etapa socialista al capdavant de la Junta d’Andalusia o l’Executiu de Pedro Sánchez. Va denunciar la privatització de la sanitat durant l’etapa de Susana Díaz "que va obrir la porta a la dreta" i va censurar el pla de finançament estatal ("es pot ser d’esquerra i rebutjar aquesta proposta").

A la dreta (tot i que al centre del plató per sorteig), Vox, que va venir al debat a parlar del seu llibre, la "prioritat nacional" i el "fanatisme climàtic". Si hi ha un debat sobre sanitat, el problema per a Manuel Gavira són els immigrants, igual que per a l’habitatge o per a qualsevol política social. Si hi ha un debat sobre la situació del camp andalús, el problema són les polítiques contra el canvi climàtic.

Les seves paraules van trobar resposta per part dels grups polítics d’esquerra, que el van titllar de "mala persona", de "mentir" o de criminalitzar els immigrants. A Vox li va anar bé aquesta confrontació. Va censurar la "banda socialista", va denunciar la sortida dels "violadors de la presó", va criticar els comunistes i va arremetre contra Endavant Andalusia, a la qual va acusar d’"estar pagat per les subvencions del PP". "Sembla que ha vingut vostè a fer-li la feina bruta a Moreno", li va retreure García. "Molta xerrameca, però vostès després pactaran amb Vox", va completar Maíllo.

On no hi va haver cap confrontació va ser en un dels eixos que estava cridat a ser un dels punts claus del debat: la relació entre el PP i Vox. La formació de Santiago Abascal va mantenir en tot el debat el mateix esquema que en la seva campanya a Andalusia. "Això és el que ens deixen a Andalusia les polítiques del PP i els del PSOE, i nosaltres volem apostar pel sentit comú".

Gavira va criticar els errors en els cribratges, les polítiques contra el canvi climàtic i, amb especial duresa, la immigració. L’esquerra li va respondre. Però Moreno no ho va fer en cap moment. Va esquivar tots els punts de confrontació, totes les acusacions en contra del que ha fet al Parlament durant tota la legislatura. Ni tan sols en el bloc de polítiques de pactes va entrar a distanciar-se quan Gavira va remarcar que el seu objectiu és un acord com el d’Extremadura o Aragó amb "la prioritat nacional" com a eix principal.

Només va entrar en l’últim moment i de manera subtil: "Hi ha quatre formacions que tenen una cosa en comú, que és posar fi a la majoria d’estabilitat i posar-nos en un embolic, i per això us demano concentrar el vot per tenir aquesta majoria d’estabilitat que lidero jo".

Però l’esquerra ja està preparada per contrarestar la crida al vot útil que va servir a Moreno el 2022. "Les polítiques de Moreno són les mateixes que les de Vox, i per això no té un pla d’igualtat o de lluita contra la violència de gènere", li va respondre Montero. "Les polítiques de dreta del PP són iguals que les de Vox", va completar Maíllo.

Crisi dels cribratges

Notícies relacionades

Prensa Ibérica celebra a Madrid la gala dels premis Valor i Servei

Mor Carlos Garaikoetxea, lehendakari després del franquisme

Juanma Moreno no es va enfrontar a Vox, ni tampoc es va endinsar en la crisi dels cribratges del càncer de mama, l’eix de la major part dels discursos dels grups polítics. Tota l’esquerra portava a la seva vestimenta símbols vinculats a Vox com una polsera o un llaç d’Amama o la samarreta de José Ignacio García amb el nombre de víctimes dels errors.

"Han passat molts mesos i vostè continua sense donar cap explicació", li van retreure Montero, Maíllo i García, que el van acusar de "criminalitzar" les víctimes a l’obligar-les a anar al jutjat o d’"eludir donar explicacions". Moreno es va limitar a demanar respecte a la resta d’adversaris polítics. Però va esquivar entrar en una crisi, que ha sigut la més gran que ha hagut d’afrontar en tota la legislatura, però que dona per superada.