Per al 2022: Solidaritat de Responsabilitats

En aquests dies he enviat felicitacions nadalenques en les quals destaco el que hem de celebrar del 2021 en relació amb avenços en drets d’infància, però també recordo als destinataris els reptes que tenim per davant. I és que durant les últimes setmanes del desembre no poden faltar els balanços i les llistes de propòsits del nou any.

Aquest any que s’acaba s’han aprovat diverses lleis importants per a la infància i l’adolescència. La nova llei d’educació (LOMLOE) amb un enfocament d’equitat educativa perquè l’educació sigui realment un motor davant les desigualtats. La llei de protecció davant la violència (LOPIVI) que després de 10 anys ha reunit el consens de molts per col·locar Espanya a l’avantguarda mundial de protecció a la infància i l’adolescència. L’IMV per, tenint en compte la presència de nens i nenes a les llars en situació d’elevada pobresa, contribuir a una societat més inclusiva. A més de lleis, hi ha altres canvis que també han tingut, i tindran, un impacte positiu. Especialment la reforma del Reglament d’Estrangeria, que treu obstacles al gaudi dels drets dels joves que van arribar sols al nostre país quan eren encara menors d’edat. L’estratègia nacional de salut mental, més necessària que mai quan entrem en el tercer any d’anormalitat pandèmica.

El principal desafiament ara és desenvolupar aquestes lleis i reformes, fer-les efectives en tots els nivells administratius, dotar-les de fons i que els canvis que preveuen siguin una realitat. Espanya té l’oportunitat d’implementar fins a un 10% dels fons europeus en educació infantil, salut, educació i vivenda a través de l’aclamada Garantia infantil per lluitar contra la pobresa infantil entesa com a barrera a l’accés a drets, implementar la LOPIVI a través d’una estratègia nacional que li doni eficàcia, desenvolupar un esperat Pla de lluita contra la Segregació escolar o aprovar una reforma fiscal que aposti per un sistema progressiu que recolzi la criança.

I sens dubte, fer-ho junts tots aquells que tenim part de responsabilitat en què els drets de nens i nenes siguin plenament respectats. El repte és la solidaritat de responsabilitats, sortir de les nostres sitges per, posant el nen en el centre, escoltant-lo i tenint-lo en compte, ser creatives i trobar respostes a mig camí entre les competències d’unes i d’altres.

Notícies relacionades

Parlar de sexe a casa és tabú: quatre de cada 10 famílies eviten l’educació sexual

ALDI torna a llançar la gamma Special amb més de 150 propostes gurmet

No podem aïllar «les coses de nens», els drets de la infància i l’adolescència són transversals en la societat, no se circumscriuen ni a una matèria ni a una institució. En totes les decisions que es prenen en la societat ja siguin sobre economia, impostos, sanitat, educació o clavegueram, com ciutadans subjectes de drets, les polítiques que les regulen els han de tenir en compte. I no només això. La Convenció de Drets del Nen estableix que en qualsevol decisió que afecti alguna de les esferes de la seva vida ha de prioritzar el seu interès superior. Però per considerar realment totes les opcions possibles, l’impacte que cada una tindria en els drets de la infància i l’adolescència, i així elegir la més adequada, no podem deixar que aquesta avaluació es faci de manera unilateral per qui té la competència en un aspecte concret i específic i sense tenir en compte res més.

El 2022 ha de ser un any en el qual ens locals, comunitats autònomes, Estat i societat civil demostrem que farem el que faci falta perquè fins a l’últim nen, l’última nena, puguin exercir els seus drets sense importar d’on vinguin.