Telepaís de cambrers

Això és nou, una transformació radical de l’espècie. Abans de la vomitada de programes d’aquests, que han d’agradar molt als petits i mitjans empresaris o, pitjor, als clients, cada cambrer tenia la seva pròpia personalitat: n’hi havia de simpàtics i d’estúpids, alegres i apagats, ràpids i lents, llestos i badocs com passava amb els taxistes abans que desembarquessin els explotats i robòtics conductors de Cabify. Però a mesura que aquesta cortesia ridícula de la televisió s’ha anat posant de moda, el vell cambrer hispànic, variat i imprevisible, ha sigut substituït per l’espècie invasora: l’autòmat de ‘MasterChef’, disposat a emplatar el que sigui.

Notícies relacionades

Mor un auxiliar forestal que treballava en l’extinció de l’incendi de Paüls després de caure 20 metres

Catalunya comptarà amb 109 unitats judicials noves, de les quals 34 són prioritàries

El meu amic C. n’és un. Abans vestia normal i li agradava la seva feina. Ara porta una armilleta rosa la mar de ridícula, camisa negra, i el cap li diu com ha de pentinar-se i li prohibeix fer broma amb ‘el client’. C. diu que el seu cap ja només es refereix a la gent que ve a l’‘establiment’ com ‘el client’, com si en comptes de persones s’haguessin convertit en una entelèquia sense cos ni personalitat, que és bàsicament el que ha passat amb C. des que l’obliguen a parlar com la megafonia d’un avió. Li paguen el mateix que abans.

Si Bangladesh és el nostre taller de costura, la Xina el nostre venedor de telèfons i Corea el nostre fabricant de frigorífics, clarament nosaltres som els cambrers per a les elits de tots aquests països que la globalització ha convertit en gremis. Val més això que res. I és normal que la televisió pública hi participi, perquè cal educar-nos abans que sigui massa tard.