L’escola Sant Pere Claver: de la multiculturalitat a la competència lingüística

El Sant Pere Claver fa anys que no té aula d’acollida perquè aquests nens no són nouvinguts. Però és que, segons explica la directora, Mª Àngels Bresco, aprenen abans i millor si segueixen les classes amb la resta de companys. «Quan des d’algun altre centre jesuïta ens pregunten què fer amb algun alumne nouvingut, els diem ‘no els tragueu de l’aula’» explica.

En aquest centre, doncs, l’idioma del pati és majoritàriament el castellà o alguna de les llengües maternes dels nens, que se solen agrupar per als jocs amb companys del mateix origen. Malgrat això, recorren al català per adreçar-se als seus professors, ja que la llengua del centre, i de les classes, és el català. «I el català el coneixen i el parlen, i bé», remarca Bresco. Una prova: el 2019, els alumnes de 5è de primària van ser premiats en el Concurs Tísner de Creació de Jocs en Català.

«No fan falta quotes»

Les proves competencials que es fan a 6è de primària són el termòmetre del nivell d’aprenentatge i al Sant Pere Claver els alumnes treuen notes elevades en llengües, especialment en català. «Treuen millors notes en català que en castellà», apunta la directora, que remarca que del que es tracta és que els nens aprenguin i siguin competents en els diversos coneixements. «És responsabilitat de cada escola veure què ha de fer per aconseguir aquestes competències. No fan falta quotes», diu en al·lusió a la sentència polèmica del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. «Nosaltres vetllem per les competències educatives», afegeix.

Circulars en anglès

Notícies relacionades

El Govern impulsa un pla per millorar l’ús del català als centres educatius

El TSJC obliga una escola de Canet de Mar a impartir el 25% de classes de P-5 en castellà

Les famílies es relacionen amb l’escola en castellà –-un idioma que els és útil perquè avui estan aquí però no saben on estaran demà, remarca Enric Masllorens, director general de Jesuïtes Educació-- i en anglès, llengua que també coneixen. Hi ha casos, fins i tot, que les mares no saben ni castellà ni català. Les circulars informatives es fan a les tres llengües: català, castellà i anglès. Fins i tot la web de l’escola combina els tres idiomes. I malgrat la particularitat lingüística d’aquest centre, aquí no hi ha hagut mai cap família que hagi qüestionat el model d’immersió.

«L’educació del segle XXI és la d’una ciutadania global, amb unes escoles competents i multilingües. Eduquem amb aquest objectiu, i això està per sobre de la política. Volem i treballem perquè els alumnes siguin competents», argumenta Masllorens. “El que necessitem les escoles és poder treballar amb tranquil·litat pedagògica”, remarca