La menor rescatada a Indonèsia al Santi, bussejador voluntari espanyol: «Si són morts no passa res. Però jo els vull amb mi, si us plau»

«Vaig continuar atent el mòbil i de sobte van posar que hi havia dos supervivents d’una família de sis, que eren quatre nens i dos adults, que havien sobreviscut la mare i una filla petita. Deien que les havien rescatat del mar, que les tenien en un barco i que les portarien a port quan poguessin», explica el bussejador. En aquell moment va avisar que ell podia fer d’interlocutor si feia falta i, tot seguit, va posar rumb al port de Labuan Bajo.

Una cara «coneguda»

Santi va arribar al port poc després que ho fessin l’Andrea i la seva filla després de ser rescatades. «Jo vaig començar a pensar que, és clar, aquella mare i aquella nena, després d’una situació tan traumàtica, les portarien al port i no veurien cap cara coneguda ni trobarien ningú que els donés explicacions». A l’arribar a l’hotel, va trobar una mare «molt nerviosa» i una nena en estat de xoc, «inexpressiva total, amb cara de no estar entenent absolutament res i molt callada», recorda. Però per a elles va ser un salvavides. «Al veure-les, la primera connexió va ser molt bona, ja que ella –la mare– veu una cara espanyola, algú que li parla el seu idioma i que s’està preocupant».

Tal com explica, Tinoco va estar des d’aquell moment provant d’ajudar-les en tot el possible, des de comprar-los roba –van perdre totes les seves pertinences al barco– i deixar-los un mòbil amb què parlar amb la seva família a València, fins a treure-les a sopar i organitzar-los plans tranquils perquè poguessin desconnectar de la tragèdia per moments. Això, sens dubte, va ser de gran ajuda per a la petita: «La mare estava tota l’estona molt alterada amb el telèfon. Llavors jo agafava la nena, fèiem un tomb, ens posàvem a pintar... ella en aquells moments sortia de l’espiral de dolor i fins i tot reia», explica.

De fet, va ser Santi qui va acompanyar la petita a l’aeroport per a la seva tornada a Espanya. Coincidia amb el moment en què es va trobar el cadàver d’una de les seves germanes i, com la mare va haver de quedar-se a l’illa, ell se’n va anar amb la menor. Abans d’anar-se’n, la nena li va demanar que sisplau trobés la seva família. «Em deia: ‘Si són morts no passa res. Però jo els vull amb mi, si us plau’, i això era com una angoixa que se’m ficava a dins». És que tant de bo estigui a la meva mà aconseguir-ho».

Dormir 2 o 3 hores

«A nivell personal estic esgotat físicament i mentalment, però que la prioritat és la família, està clar», afirma el sevillà. I és que ell no ha aparcat la seva activitat professional a la seva escola de busseig a Komodo. Fa malabars per poder arribar a tot. «Probablement sigui de les situacions més dures i intenses que jo hagi viscut en la meva vida. «Estic dormint una mitjana de dues o tres hores i, a això, doncs bé, cal sumar-hi que nosaltres tenim aquí un centre de busseig i que el centre de busseig continua obert», explica.

Recerca sense resultats

Notícies relacionades

Les ES-Alert baten rècords a Catalunya el 2025, amb 75 avisos, la majoria per incendis

Cercas i els Roca, al capdavant per un dia d’EL PERIÓDICO

A més de servir de suport a la família, el Santi és bussejador voluntari en la recerca dels desapareguts. Si bé els primers dies el seu paper era més important en superfície, acompanyant Andrea i la seva filla, ara es veu més útil sota l’aigua. «Al final els bussejadors voluntaris hi van quan poden i demà, en ser 1 de gener, en seran menys, per la qual cosa m’afegiré a l’operatiu», explica.

La zona de recerca s’ha ampliat i els mitjans s’han multiplicat, però tot i així Santi assumeix que serà complicat. «No hi ha hagut gaires novetats l’últim dia i mig», assenyala. «És una zona difícil, amb molts corrents i en la qual habitualment no es busseja». A més, segons explica, els forts corrents del punt en què va passar l’accident poden haver mogut les restes fins a quilòmetres de distància. «La família ha fet molt èmfasi en la seguretat dels bussejadors», afirma. «Ni tan sols som un cos d’elit o un cos. Nosaltres som bussejadors recreatius que estem posant el nostre equip de busseig i els nostres diners per a la gasolina per ajudar. «El que tampoc no es pot fer és exposar-se a un risc elevat, perquè de veritat que són aigües complexes». «És una zona difícil, però vull tenir fe, tant de bo poder portar tranquil·litat a la família», sentencia.