«Em va abaixar l’escot i em va ficar 50 euros entre els pits»

No va ser un cas aïllat. «Un altre tenia una hemiplegia, mig cos paralitzat, i quan l’agafava per moure’l em tocava el pubis o m’agafava la mà i se la posava als genitals», continua explicant la Luci, uns moments viscuts en la intimitat del domicili al qual es dirigia a treballar per hores.

El relat de la Luci és un dels múltiples que són habituals en aquest camp. A la Cris, per exemple, també li va passar una cosa semblant amb el marit d’una usuària del servei que li va col·locar un bitllet de cinquanta euros al pit i va intentar besar-la a la boca després d’agafar-la per la cintura.

Al principi va intentar solucionar la situació ella mateixa col·locant sempre algun objecte entre ella i el marit de la senyora a la qual ajudava quan la seva cuidadora habitual, que era la seva filla, havia de descansar. «Li vaig dir que no entrés al lavabo perquè l’havia fregat i podia relliscar. Mentre jo estava amb la seva dona, vaig sentir un crit i vaig pensar que havia caigut. A l’arribar al lavabo el vaig veure despullat, agafant-se els genitals i dient-me: «¡Això és el que tinc per a tu!», explica la Cris, que va patir una crisi d’ansietat per aquest succés.

El sindicat Comissions Obreres estima que la meitat d’auxiliars del servei d’ajuda a la llar de Galícia ha patit alguna situació similar, un percentatge que les afectades creuen que és més alt.

Aquest servei (SAF) és l’ofereixen els consells i està finançat per la Xunta a través de la Conselleria de Política Social. Permet que gent dependent pugui rebre atenció al seu domicili durant unes hores, en funció del seu grau, perquè la persona que se’n cuida normalment pugui realitzar les tasques domèstiques o descansar. Però, en aquest ambient, les auxiliars denuncien que pateixen actes d’assetjament i fins i tot agressions sexuals no només per part dels usuaris als quals ajuden, sinó també de familiars, com marits, fills o nebots.

Alejandra Gesto és la secretària de Construcció i Serveis de Comissions Obreres a Galícia i vol treure a la llum pública una situació oculta. «És un tema bastant desconegut tot i que hi ha casos molt greus, com l’oferiments de diners per mantenir relacions sexuals, demanar tocaments i fins i tot forçar treballadores a tancar-se al lavabo, que truquen a la Policia Nacional per por», explica.

Aquestes auxiliars treballen per a empreses que reben la concessió del servei i, en molts casos, quan la firma beneficiària canvia, les plantilles són subrogades. Però es tracta d’un «sector molt precari», explica Gesto, que va per hores i té nòmines escasses, situació que suposa una altra càrrega per a les víctimes. «Les que tenen jornada completa no arriben a mileuristes, així que imagina’t el que cobrem», explica la Cris sobre el sector.

El contacte entre les treballadors també és escàs i això complica la creació d’una xarxa de suport per compartir experiències i prendre consciència de la dimensió del problema. «Hem intentat en els comitès d’empresa que es realitzin protocols per a aquestes situacions i s’actuï amb rapidesa quan una auxiliar ens comuniqui algun cas», comenta Gesto, que lamenta no tenir una millor resposta empresarial. «En molts casos retiren l’auxiliar i la substitueixen per una altra, però amb això culpes la víctima, que perd aquelles hores de treball», es queixa. «I el pitjor és quan la substitueixen per un home», afegeix Manuela Caneda, també de CCOO, que demana mà dura: la millor solució és amenaçar amb la retirada del servei.

«S’hi afegeix el problema que la Inspecció de Treball no pot accedir a aquestes vivendes particulars», matisa Gesto sobre la fórmula per aturar aquest assetjament.

El Col·legi Oficial de Treballadores Socials de Galícia lamenta les «nombroses deficiències» del SAF. “

«En el meu cas, al principi van dubtar del meu testimoni i em van obligar a tornar al domicili on m’havien assetjat», lamenta la Cris, a qui li van prescriure ansiolítics per afrontar l’ansietat que li va generar aquest cas. La filla de l’agressor va ser qui va reconèixer que això ja li havia passat a una altra dona.

¿Per què no van denunciar-ho a la policia? Un manifest de CCOO i UGT amb motiu del Dia per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones el passat dia 25 recollia que un informe de la Unió Europea estima que el 71% de víctimes d’assetjament i violència assenyalava l’atur i la precarietat com a frens per denunciar. Caneda recorda que algun cas fins i tot va anar a més, com quan el fill d’un matrimoni amb dependència, davant la seva filla enmig del carrer, va clavar una pallissa a l’auxiliar que el va rebutjar. Va passar fa anys, diu.

Notícies relacionades

La meitat dels sèniors de 65 a 74 anys fan esport de manera habitual

La policia expulsa de Catalunya més de 100 multireincidents

«No el vaig denunciar per por. La majoria no tenim estudis i no sabríem què fer si perdem aquesta feina. Imagina que et treuen de la casa on vas tenir aquest problema. Perds aquelles hores de treball i estem parlant que cobrem 300 o 400 euros al mes en casos com el meu», assumeix la Bety, que censura el «paternalisme» amb què s’han anat assumint aquests casos. «Moltes companyes diuen que no s’ha de tenir en compte, que són avis, però això no pot passar», proclama abans de recordar que la primera vegada que li va passar va ser amb un usuari de més de 90 anys que li va posar la mà a l’entrecuix. Un altre l’acorralava a la cuina o al lavabo i li demanava que li fes festes.

L’esmentat informe de la UE citat per CCOO i UGT indica que l’assetjament sexual a la feina és «una altra de les manifestacions de violència de gènere que pateixen les dones» i que el 2019 la Inspecció de Treball i Seguretat Social va registrar 451 actuacions per assetjament sexual i va activar 325 protocols contra aquestes agressions. En el sector de la dependència, aquest tema encara és un tabú.