Les vacunes de Pfizer i Moderna poden generar anticossos que provoquen falsos positius de Covid

El nombre d’infeccions per SARS-CoV-2 entre persones vacunades podria sobreestimar-se si no s’utilitzen les proves diagnòstiques adequades, segons un estudi d’ISGlobal. L’equip investigador va trobar que algunes vacunes Covid poden generar anticossos capaços de reconèixer un antigen viral que no està inclòs a la vacuna. En un percentatge considerable de persones immunitzades amb les vacunes Covid-19 de Pfizer-BioNTech i Moderna, que tenen com a diana la proteïna Spike del SARS-CoV-2, es detecta un increment d’anticossos capaços de reconèixer un fragment d’una altra proteïna viral (la proteïna N). Aquesta troballa, inesperada, té implicacions per a la detecció de suposades infeccions en persones vacunades.

Totes les vacunes aprovades per ser utilitzades a Europa fan servir com a antigen la proteïna Spike del SARS-CoV-2 i, en conseqüència, indueixen la producció d’anticossos dirigits contra aquesta proteïna. Per això, per saber si una persona vacunada ha sigut infectada, es mesuren anticossos contra altres proteïnes virals no incloses en la vacuna, com per exemple la proteïna N (nucleocàpside). «Amb l’aparició de noves variants amb potencial per evadir la immunitat, cobra especial importància poder mesurar el nombre de persones vacunades que s’infecten», explica Carlota Dobaño, primera autora de l’estudi.

Antígens virals

Des de l’inici de la pandèmia, Dobaño i el seu equip han estat seguint de prop la producció i durada d’anticossos contra diferents antígens virals en dues cohorts de personal sanitari a Catalunya (SeroCov i CoviCatCentral). En aquest estudi, realitzat en col·laboració amb l’Institut Català de la Salut Catalunya Central, descriuen una troballa inesperada: les vacunes a base de ARNm (Pfizer-BioNTech o Moderna) indueixen la producció d’anticossos que no només reconeixen la proteïna Spike, sinó que també poden reconèixer una regió de la proteïna N (la regió C terminal) del SARS-CoV-2.

Percentatge considerable de casos

L’equip investigador va observar que, després de la vacunació, es donava un augment significatiu d’anticossos IgG capaços de reconèixer el fragment C terminal de la proteïna N en un percentatge considerable de casos (en el 36% de persones que van rebre la vacuna de Moderna, i el 13% de persones que van rebre la de Pfizer). La vacuna de Moderna també va induir un augment d’anticossos capaços de reconèixer la proteïna N sencera, tot i que en menor percentatge de persones. «Aquest fenomen no sembla degut a una reactivació de la immunitat adquirida prèviament per una infecció, ja que es va observar tant en persones amb infecció prèvia com en persones que no havien sigut infectades», explica Gemma Moncunill, autora sènior de l’estudi.

Notícies relacionades

Acord per facilitar l’accés mundial a la píndola anti Covid de Pfizer

La dana deixa inundacions generalitzades a Aragó i obliga a mobilitzar l’UME

La hipòtesi més probable, segons les investigadores, és que la vacunació amb Spike pot induir anticossos amb reactivitat creuada cap al fragment C terminal de la proteïna N.

Aquests resultats són rellevants a nivell de salut pública, ja que s’ha proposat utilitzar la proteïna N per detectar infeccions en persones vacunades. «Això podria resultar en una sobreestimació de fallades vacunals, ja que un percentatge considerable de casos es classificarien equivocadament com a infeccions asimptomàtiques», explica Dobaño. En conseqüència, se subestimaria l’efectivitat de la vacuna davant infeccions. Les autores conclouen que la proteïna N (o en tot cas, el fragment C terminal) no és una bona candidata per detectar fallades vacunals, i que el millor és utilitzar una combinació de múltiples antígens virals. Això permetrà una millor avaluació de l’efectivitat de les vacunes.